Linxaments d’homosexuals a Ghana

Accra (Ghana)L’ smartphone d’Abubakar Sadif no deixa de rebre trucades, correus i missatges de WhatsApp mentre intenta fer una pausa en la seva feina relaxant-se a la piscina d’un cèntric hotel d’Accra. A primera vista ningú se n’adonaria, però aquest jove ghanès és el fundador de Solace Brothers Foundation, el grup d’activistes i defensors de la comunitat de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals més gran del país. Com que les aparences enganyen, i més a Ghana, on la comunitat LGBT té grans dificultats per mostrar-se obertament davant la societat, el que semblava una tranquil·la piscina d’hotel és la sala de treball i reunions de la seva fundació. Aquí poden parlar lliurement, sense por ni necessitat d’abaixar la veu ni de vigilar qui els escolta.

No passa el mateix als carrers, la universitat i espais públics com els bars o fins i tot el cercle familiar més pròxim. “Qualsevol persona pot discriminar-me per com vesteixo, per la meva manera de caminar o pel meu to de veu. En qualsevol moment em poden amenaçar, per això sempre intento anar amb compte”, confessa l’Abu. La creació del grup d’ajuda Solace Brothers Foundation l’any 2012 va ser per a ell la manera de lluitar contra la discriminació i els abusos que havia patit des que era adolescent. “El nostre objectiu és que a Ghana es respectin els drets de totes les persones, també les de la comunitat LGBT”, explica.

A la reunió d’aquesta tarda es posa sobre la taula un cas que va passar fa un parell de setmanes. Dos nois van ser atacats violentament per un grup de veïns que els acusaven de ser homosexuals. Quan la policia va arribar per aturar el linxament, va detenir els dos joves, i en cap cas va qüestionar l’acció dels atacants. Des del calabós de la comissaria, els nois van trucar al número de telèfon que Solace Brothers Foundation té per a aquests casos. L’Abu va actuar com a assessor legal i intermediari entre els acusats i la policia, i al cap d’unes hores, els dos nois van ser posats en llibertat sense càrrecs. El més alarmant és que aquest no és, ni de bon tros, un fet aïllat a Ghana.

Mediadors

“Qualsevol persona que necessiti ajuda legal o psicològica pot contactar amb nosaltres les 24 hores del dia a través del nostre telèfon”, afirma l’Abu. L’any 2015 el grup d’activistes va iniciar el seu projecte més ambiciós fins avui. Van formar 20 persones com a assistents jurídics perquè actuessin com a intermediaris en cas d’abús o discriminació de la policia. Avui la xarxa d’activistes s’estén per les principals ciutats del país, des de la capital, Accra, fins a Tamale, per garantir els drets de les persones LGBT. “Des que vam posar en marxa el telèfon d’emergències, l’activitat del nostre grup ha tingut molta més visibilitat”, comenta l’Abu. “El projecte ha sigut una manera fantàstica de formar vincles entre la comunitat LGBT i serveix com a eina d’empoderament”, conclou. El Frederik, coordinador de projectes de la Fundació, que ha demanat aparèixer en aquest reportatge amb aquest pseudònim. Va ser dels primers a rebre la formació per actuar com a assistent jurídic mentre era estudiant de comunicació a la universitat.

El curs va fer que s’adonés de “la importància d’educar la comunitat LGBT perquè sigui conscient dels seus drets”. “No som uns inadaptats socials, com ens volen fer creure, i tenim els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà”, insisteix.

A Ghana, les relacions homosexuals mantingudes amb consentiment mutu entre dos adults poden ser penalitzades amb fins a tres anys de presó, tal com marca la Constitució i denuncia l’organització Amnistia Internacional. Tot i comptar amb una llei desfavorable, moltes de les acusacions per homosexualitat vulneren altres drets fonamentals, com la intimitat o la privacitat. “D’aquesta manera podem evitar que es facin moltes acusacions falses o sense fonaments”, explica el Frederik.

Prop de la piscina de l’hotel on se celebra la reunió, una vintena de policies custodien la residència de Nana Akufo-Addo, el president de la República, investit a finals de l’any 2016. El relleu en el poder executiu es veu amb bons ulls per modernitzar un país que ja és un referent econòmic i d’estabilitat política a l’Àfrica Occidental. Però Akufo-Addo, que en l’aspecte econòmic és de tall liberal, ha evitat fer cap referència o adoptar cap posicionament en públic sobre l’homosexualitat, una qüestió extremadament impopular al país. En els últims anys, la comunitat internacional ha reclamat reiteradament al govern ghanès que despenalitzi les conductes del col·lectiu LGBT.

Silenci social

Segons l’Abu, el debat de l’homofòbia a Ghana es veu incendiat des de petits cercles d’opinió, formats per líders religiosos, polítics i mitjans de comunicació, i compta amb una “majoria silenciosa” que evita manifestar-se per por a les represàlies.

Tot i el panorama desfavorable, s’han donat casos com el de l’estrella televisiva Kinto, que després que l’ataquessin pel carrer acusant-lo de ser homosexual va rebre el suport d’altres celebrities i mitjans de comunicació, que van condemnar l’atac a través de les xarxes socials. “En els últims anys, a la comunitat LGBT hem aconseguit ser més visibles, ara és un tema del qual podem parlar més obertament, fins i tot s’ha portat al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides”, afirma. “És encoratjador saber que si seguim fent pressió podem aconseguir resultats -apunta l’activista-. Només demanem els mateixos drets com a persones”.