TRANSICIÓ AL NORD DE L'ÀFRICA
Internacional 24/05/2012

Llargues cues i pocs incidents a les presidencials egípcies

La primera jornada de les presidencials egípcies va transcórrer ahir sense cap incidència greu. Els comicis representen l'última etapa d'un convuls procés de transició que s'acabarà el 30 de juny.

Ricard G. Samaranch
3 min
Llargues cues i pocs incidents  a les presidencials egípcies

EL CAIREEls 35 graus que marcaven ahir al migdia els termòmetres del Caire no van dissuadir milions d'egipcis de fer cua pacientment als col·legis electorals per votar en unes eleccions històriques. Governats des de temps immemorials per sobirans despòtics, potències estrangeres o generals amb mà de ferro, és el primer cop que els habitants de la vall del Nil escolliran el seu líder.

"Aquestes eleccions són molt importants. Per a mi, el vot és un deure i un homenatge als centenars de màrtirs que van donar la vida per la llibertat del poble egipci", deia l'Ehab, un jove engominat que va votar el liberal moderat Amr Mussa al barri de Saida Zeinab. Les eleccions no només han despertat un interès enorme al país, sinó també a la regió, ja que del resultat d'aquest experiment democràtic en pot dependre el futur de la Primavera Àrab als països veïns.

Més de 150.000 soldats i desenes de milers de policies es van desplegar pels prop de 14.000 col·legis per vetllar per la seguretat dels electors. A diferència dels comicis fraudulents de l'era Mubàrak, ahir gairebé no es van registrar incidents violents. A última hora del matí, un dels policies assignats a un col·legi del barri cairota de Xubra va morir en un tiroteig, si bé la motivació de l'enfrontament no era política.

Com va passar en les parlamentàries de l'hivern, els Germans Musulmans van fer notar la seva poderosa maquinària electoral. A la majoria de col·legis els representants del moviment islamista multiplicaven els de la resta de candidatures. "Hem mobilitzat més de 100.000 voluntaris arreu del país, que treballen des de les vuit del matí", presumia Wael el-Haddad, un dels portaveus de la campanya de Mohammed el-Mursi, l'aspirant de la confraria.

Precisament, tenir al darrere la disciplinada organització islamista és el gran actiu d'El-Mursi, un candidat poc conegut i sense carisma. "Més que per El-Mursi, jo he votat pels Germans Musulmans, perquè és un moviment amb un programa ben clar i definit per fer renéixer Egipte", comentava Mohammed Hussein, un aturat de mitjana edat.

Segons els experts, a més d'El-Mursi, quatre candidats tenen opcions de passar a la segona volta, que se celebraria els dies 16 i 17 de juny si cap dels presidenciables supera el llindar del 50% dels sufragis. Un dels candidats, Abdel Moneim Abul Fotuh també és islamista, si bé més moderat. La resta són laics, i la seva principal diferència es la relació amb l'antic règim. Ahmed Xafik va ser l'últim primer ministre de Mubàrak, a qui ha definit com "un model". Amr Mussa va ser ministre d'Exteriors als anys noranta, però s'ha desmarcat de l'exrais, mentre que el nasserista Hamdin Sabahi és un opositor històric. Les últimes enquestes suggereixen una gran igualtat, i qualsevol combinació és possible de cara a la segona volta.

Test democràtic

Si bé, en línies generals, els equips de campanya van respectar la normativa que prohibeix fer propaganda davant dels col·legis, la junta electoral va anunciar ahir que estava preparant un dossier amb diverses violacions comeses per seguidors de tots els grans favorits.

Precisament, el grau de transparència dels comicis era una de les principals preocupacions de molts votants, atès que la premsa egípcia va recollir ahir diversos casos de màrtirs de la revolució inclosos en les llistes electorals, així com també denúncies d'intents de compra de vots per part de representants de les campanyes de Mussa i Xafik. Uns 14.000 jutges són els encarregats de vetllar per la legalitat del procés electoral, als quals s'hi han d'afegir més de 9.000 observadors acreditats per les 53 ONG que han rebut el permís de les autoritats.

Com que la primera volta se celebra durant dos dies consecutius, no existeixen encara dades de participació electoral. No obstant, les previsions dels experts se situen al voltant del 60%, és a dir, uns 10 punts per sobre del percentatge de les eleccions legislatives de l'hivern passat. Tant l'índex de participació com l'acceptació de la derrota per part dels perdedors es consideren els dos principals indicadors per mesurar l'èxit dels comicis.

stats