Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

L'obstinació continua davant l'abisme

CompareixençaAquesta tarda el president dels Estats Units, Barack Obama, apareixerà a la televisió en una entrevista a la desesperada Objectiu Busca convèncer els republicans perquè acceptin la seva victòria a les eleccions d'una vegada i pactin l'acord que eviti caure pel precipici fiscal a tot un país Dificultats No és una sèrie d'Aaron Sorkin: és la crua realitat

Tal com hauria previst qualsevol observador mínimament familiaritzat amb la política nord-americana, les últimes hores de l'any estan sent un drama a Washington. És la història de sempre: demòcrates i republicans han d'arribar a un acord abans de les 12 de la nit del 31 de desembre i, mentre les campanades s'acosten, tots dos bàndols lamenten la inflexibilitat de l'adversari.

La diferència amb altres vegades és que aquesta vegada és pitjor. L'expressió abisme fiscal escau a la perfecció per definir el que els espera als EUA si els dos partits no troben la manera de rebaixar d'una manera més suau el colossal dèficit dels comptes federals. D'entrada, una típica família de quatre persones, guanyi poc o guanyi molt, pagarà segur uns dos mil dòlars més l'any en impostos. Posin-se en la seva pell: què li passaria al seu pressupost familiar si l'1 de gener li descomptessin 2.000 euros? Les conseqüències vindrien en cascada: el consum es contrauria, la recessió tornaria, i en un país econòmicament empiocat i en un món en crisi, la caiguda dels EUA és l'última cosa que els mercats volen sentir.

Com hem arribat al caire del penya-segat? La història comença el juliol del 2011, quan després d'una altra negociació agònica, el Congrés va augmentar el sostre del deute, tal com li demanava Obama. Als EUA, quan un president gasta més del que ingressa, ha de demanar permís al Congrés per endeutar-se. Si no l'hi donen, ha de tancar les oficines i deixar de pagar els funcionaris.

Tots els presidents han passat per aquí. El problema d'Obama és que ara la pilota del deute, tant l'heretat com el propi, s'ha fet insostenible. O sigui que el 2011 el Congrés va acabar acceptant un nou nivell de deute a canvi de pactar una profunda rebaixa en la despesa i una revisió del sistema impositiu per anar reduint el dèficit públic. I per si ses senyories no s'ho prenien prou seriosament, van acordar que l'1 de gener entrarien automàticament en vigor una combinació de retallades en despesa social i defensa i augments d'impostos de tals proporcions que en un sol any, el 2013, el dèficit es rebaixaria un equivalent al 5% del PIB. I així estem, al final del termini, i sense acord.

Per què? Perquè Obama vol apujar els impostos a tothom que guanyi per sobre de 250.000 dòlars l'any i els republicans volen que aquest límit se situï en el milió de dòlars. A l'última contraoferta, el president va oferir d'apujar el límit fins als 400.000. La resposta del portaveu Boehner va ser que no. En el fons, del que es tractaria és d'acabar amb les rebaixes fiscals de Bush del 2001 i el 2003, i tornar als impostos de l'etapa de Clinton, però els republicans, molt en el paper de la disciplina fiscal que el Tea Party ha imposat, i en vista del càstig dels mercats a l'endeutament europeu, no volen saber res d'impostos i sí de retallades, excepte en Defensa.

Divendres, amb Obama acabat de tornar de les vacances nadalenques estroncades de Hawaii, no hi va haver acord. Ahir, dissabte, tampoc. Avui, diumenge, la situació serà de thriller , i no exagerem. Les dues cambres estan convocades per a una votació a la tarda, encara no se sap de quina proposta. Al matí, Obama apareixerà a Meet the press, a fer pressió pública per l'acord a partir de la idea que va guanyar les eleccions i els republicans haurien d'acceptar-ho. Per si de cas, la Casa Blanca ha demanat a la majoria demòcrata del Senat que voti una resolució que protegeixi de la pujada automàtica d'impostos els que guanyen menys de 250.000 dòlars l'any i els que cobren subsidi d'atur. El Senat ho aprovarà, però a la Cambra de Representants, amb majoria republicana, no serà fàcil trobar els 26 vots conservadors que salvin la cara al president.

Un sistema polític paradoxal

Mentrestant, els llums de Nadal continuen fent pampallugues a les cases dels americans, que acaben de donar quatre anys més a Obama i a la majoria republicana a la cambra baixa. La divisió de poders als Estats Units és la recepta per prevenir els poders absoluts i, alhora, per arribar a bloquejos suïcides com l'actual, tan gran que amenaça de fer saltar els fusibles del país i deixar els Estats Units i el món a les fosques. Continuïn atents a la seva pantalla.