Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

L’ofensiva russa agreuja la crisi humanitària a Síria

ONG mèdiques que treballen sobre el terreny alerten del desplaçament massiu de població pels atacs

Mentre l’atenció internacional es concentra en la crisi de refugiats a Europa, la situació de la població civil de Síria s’ha agreujat de manera dramàtica en les últimes setmanes, des que Rússia  ha entrat obertament en guerra amb la seva campanya de bombardejos. L’escalada de violència -que protagonitzen des de fa un mes els caces russos donant cobertura aèria a l’exèrcit lleial al president Baixar al-Assad en diversos fronts- té un impacte devastador sobre una població que ja ha patit quatre anys i mig de guerra, i també sobre infraestructures vitals com escoles i hospitals. Les ONG que treballen sobre el terreny alerten que ha començat un nou èxode: segons les dades de l’ONU unes 150.000 persones han hagut de deixar casa seva davant l’ofensiva des de l’aire i l’artilleria.

“Els bombardejos aeris s’han intensificat i estan atacant deliberadament els hospitals”, denuncia Zaidoun Zoabi, cap de la U nió d’Organitzacions d’Atenció Mèdica i Humanitària de Síria (UOSSM), que ha sigut testimoni directe d’un d’aquests bombardejos, dilluns mateix, al sud d’Alep. “La gent que queda a Síria s’ha acostumat a la guerra després de quatre anys de conflicte, però el que estem veient aquestes últimes setmanes és molt pitjor”. Els fronts s’han multiplicat: hi ha combats a les regions de Homs, Idlib, Alep i Hamma, i els atacs aeris diaris es compten per desenes.

Tot això ha agreujat la situació dels desplaçats interns, que segons l’ONU són uns vuit milions de persones (Síria tenia 23 milions d’habitants abans de la guerra i més de cinc milions s’han convertit en refugiats fora del país). “Els desplaçats interns ja han hagut de fugir de casa dues, tres o quatre vegades, i ara n’hi ha per tot arreu: als camins, a les carreters, a les granges... n’hi ha més que mai”, afegeix el metge sirià.

“Els més pobres dels pobres”

Plou sobre mullat per a una població ja molt afeblida: “A Síria només hi queden els més pobres dels pobres, els que no es podien pagar el viatge a Europa, però ara n o tindran més remei que marxar, perquè creuen que si es queden a Síria només els espera la mort”, diu el doctor.

Metges Sense Fronteres, que té alguns hospitals dins de Síria i dóna suport a uns 150 centres mèdics al país, s’està preparant per al pitjor. “La situació de Síria és horrorosa des de fa dos anys, però encara que sembli impossible no para d’agreujar-se. I més des de l’inici de l’ofensiva russa i de l’exèrcit sirià”, explica Pablo Marco, responsable per a Síria de MSF Espanya. Almenys 12 hospitals han sigut bombardejats des de l’aire. “No sabem si per avions russos o del règim sirià, però és una burla absoluta a totes les normes del dret internacional”, recorda el portaveu de l’organització, que en les últimes setmanes ha vist com es bombardejaven els seus equips també a l’Afganistan i al Iemen.

“La població de moment s’ha quedat en pobles pròxims, o en cases de familiars esperant com evoluciona la guerra, però si l’ofensiva continua no podran aguantar gaire més”, alerta el cooperant. L’única sortida per a aquesta població és Turquia, però no queda clar que el govern de Recep Tayyip Erdogan -que acull dos milions i mig de refugiats i està immers en un conflicte amb els kurds- torni a obrir la frontera.

Risc d’epidèmies

Mentrestant, la situació humanitària no deixa de degradar-se i MSF posa l’atenció en els 300.000 habitants de l’est d’Alep, on els bombardejos del règim han tallat el subministrament d’aigua corrent. “El perill de contaminació de l’aigua és molt elevat i, amb un sistema de vacunació que ja s’ha col·lapsat, el risc d’epidèmies es dispara. Parlem de còlera, i també s’han donat casos de xarampió i de malalties diarreiques que poden tenir un efecte devastador en una població que ja és molt feble. Marco explica que l’organització ha començat a distribuir kits d’emergència en aquesta zona davant el perill que les tropes d’Al-Assad acabin de tancar el setge sobre la ciutat.

“També notem que, entre el personal sirià, els que fins ara s’havien quedat per mantenir operatius els hospitals i les escoles estan perdent l’esperança: veuen que no només Rússia, sinó també els Estats Units i les potències europees, parlen d’obrir una negociació amb Al-Assad, i saben que si es manté al poder ells i les seves famílies estaran en perill”, conclou.