TERRORISME ISLAMISTA
Internacional 08/07/2015

Londres no oblida els atemptats del 7-J

Milers de persones recorden els atacs terroristes del 2005

Daniel Postico
4 min
Un policia britànic observant les ofrenes florals en record de les víctimes dels atemptats del 7-J a l’estació d’Aldgate de Londres.

LondresHan passat deu anys però a Londres ningú oblida els atemptats del 7 de juliol del 2005 en què van morir 52 persones (a més dels 4 terroristes) i més de 700 van resultar ferides. Ahir, en els actes de commemoració del 10è aniversari, es va celebrar una missa a la catedral de Saint Paul en record de les víctimes; l’alcalde de Londres i el primer ministre van dipositar ofrenes florals al monument commemoratiu a Hyde Park, i es va fer un sentit minut de silenci. Després es van llançar roses des de la cúpula de la catedral i l’arquebisbe de Londres es va referir a “l’oceà de dolor” provocat pels atemptats.

Es van improvisar memorials als quatre punts on els terroristes van fer explotar els artefactes. Les estacions de metro de King’s Cross, Liverpool Street i Paddington i Tavistock Square (on es va immolar el terrorista de l’autobús) es van omplir de flors, cartes, dedicatòries i versos que mantenien viu el record de les víctimes. Com fa deu anys, Londres s’esforçava a tirar endavant. D’aquellsdies en va quedar la imatge de la gent caminant pels carrers sense cotxes, taxis i autobusos. Potser per això ahir molts ciutadans s’animaven a baixar una estació abans d’arribar al destí per fer l’últim tram a peu.

Un relat de terror

Un dels supervivents del 7-J és Fabián Cataña, un colombià de 44 anys, que explica a l’ARA l’horror que va viure allà a baix, al metro. A les 8.50 del matí va agafar la Piccadilly Line a King’s Cross al vagó on va explotar una de les bombes. “Després d’arrencar el metro es va produir una explosió que no sé com descriure. El tren va començar a frenar bruscament, a tirar trossos de metall i foc, hi havia molt de fum, la gent queia, cridava desesperada, pensant que es podia enfonsar el sostre”, explica.

A Cataña el va salvar “la força de voluntat i les ganes de viure”, i també el fet d’haver sigut bomber a la seva Palmira natal, a Colòmbia. L’instint el va fer tirar-se a terra per no ofegar-se amb el fum. “Va ser com una pel·lícula de por, tothom cridava i estava ple de sang, hi havia persones sense mans i sense peus, dones amb les cames destrossades, jo tenia la cara cremada amb metalls incrustats”, recorda.

Lamenta no tenir la invalidesa

Cataña va perdre l’oïda dreta i un tros de metall li va desfigurar la cama. Encara avui no pot caminar bé. Lamenta que el govern no li hagi donat la invalidesa i hagi de pagar per entrar al metro.

Sortir del metro no va ser senzill. Ell va aconseguir trencar els vidres amb els punys. La distancia entre el vagó i la paret del túnel era mínima. Gairebé no hi cabia un cos humà. La persona que va prendre la decisió de sortir del tren va ser el conductor.

“Era una persona blanca a qui només veia les dents, i cridava «Surtin! Surtin!». Trepitjàvem els ferits o els que estaven morts, se salvava qui podia”, explica. Recorda també que la imatge de la seva filla, que aleshores tenia un any, se li apareixia per tot arreu. Diu que la policia i els bombers no van entrar al túnel perquè pensaven que es podia ensorrar el sostre de l’estació. Van caminar com van poder durant 20 minuts per les fosques vies del túnel fins a arribar a l’andana de King’s Cross. Allà els van retenir durant una hora perquè la policia temia que els terroristes continuessin vius. A ell li van intervenir el telèfon i el van investigar.

Els quatre terroristes, tots ells britànics d’origen musulmà, van morir en les explosions. Al-Qaida va reivindicar els atemptats. Abans havia atemptat a Nova York i Madrid. El memorial de Hyde Park té 52 columnes, una per cada víctima, i simbolitza l’atzar de la vida (o la seva pèrdua). Cataña explica que aquell matí va estar a punt de quedar-se fora del vagó de King’s Cross però que va empentar un home per poder entrar ell. Sense saber-ho, deixant aquell home fora del metro, Cataña li acabava de salvar la vida.

El Regne Unit continua en alerta màxima

Deu anys després dels atemptats de Londres, el Regne Unit continua en estat d’alerta contra el terrorisme, com a conseqüència de l’atac a la platja de Port El Kantaoui, a Tunísia, en què van morir 37 persones (30 d’elles britàniques) i 40 van resultar ferides. Forces policials, militars i serveis d’emergència i seguretat ja estaven en estat d’alerta coincidint amb l’aniversari dels atemptats. Però a més, l’agència britànica del crim va advertir d’un increment en la venda d’armes al país, que podrien anar a parar a mans de bandes criminals amb vincles amb grups extremistes. Peter Clarke, cap de la unitat de contraterrorisme de Scotland Yard el 2005, va explicar en una entrevista a la cadena Sky que les autoritats “treballen incansablement” i s’esforcen “fins al límit” per prevenir un atac terrorista. “Hem vist atacs terroristes [al Regne Unit], com l’assassinat de Lee Rigby (el soldat decapitat al mig del carrer el 2013), i no sembla que disminueixi el nombre de joves que se senten atrets per l’extremisme”, va dir en referència als milers de britànics que marxen a Síria i l’Iraq i que s’allisten a l’Estat Islàmic. Preocupen els que marxen a lluitar allà, però especialment els que tornen després.

Deu anys després, el Regne Unit també registra el nombre més important de detencions relacionades amb el terrorisme de la seva història: hi ha una detenció cada tres dies.

stats