Londres debat encara la seva futura relació amb la UE

LondresDos mesos després del terratrèmol del Brexit, el més calent és a l’aigüera. Ni el govern britànic té clar encara el model que vol per a la seva futura cooperació amb la Unió Europea (UE), ni els dos departaments ministerials creats ad hoc -el ministeri del Brexit i el de Comerç Internacional- per tirar endavant la part del lleó del procés disposen del personal per a una tasca legal que es preveu feixuga i gegantina. Ni tan sols tenen seus pròpies encara.

En mig de crides dels brexiters més conspicus perquè la primera ministra, Theresa May, invoqui immediatament l’article 50 dels Tractats i s’engegui així el protocol oficial de sortida, aquesta és la dada fonamental que continua faltant a l’equació. Amb tot, i segons ha pogut saber l’ARA, les instruccions que s’estan donant a alts funcionaris de Whitehall -la maquinària burocràtica del Regne Unit-és que el mes de gener del 2017 tot l’entramat ha d’estar a punt perquè May i la Gran Bretanya facin el gran pas. En els últims dies, però, diverses filtracions mediàtiques apunten altres dates: finals del 2017 o principis del 2018.

El punt clau definitori del Brexit serà el model de relació amb la UE que Londres voldria triar: o pertinença al mercat únic (el model noruec) o accés al mercat únic amb mesures dissenyades a mida per al Regne Unit, que anessin més enllà de l’acord tot just signat entre la UE i el Canadà perquè l’accés no sigui tan restringit. França, però, sembla que no acceptarà, de moment, aquesta via, si més no abans de les presidencials que afronta el país la primavera de l’any que ve.

El patró noruec seria l’ideal des del punt de vista dels sectors econòmics que van defensar la pertinença a la UE durant la campanya, però és del tot inacceptable per als brexiters, ja que implicaria l’assumpció de la immigració comunitària, el respecte a les normes de la UE i una contribució al pressupost europeu.

Falten economistes i advocats

Un altre dels problemes és el de personal. El ministeri del Brexit només compta, a hores d’ara, amb 150 dels 300 treballadors que David Davis, el seu responsable, calcula que d’entrada ha de tenir. La majoria de les vacants s’han cobert amb voluntaris traslladats des d’altres àrees de l’administració. Però la retallada en el nombre de funcionaris que ha patit Whitehall des del 2010 -n’hi ha una cinquena part menys ara que aleshores- fa necessari que s’hi incorporin professionals del sector privat: des d’economistes fins a advocats altament especialitzats.

Els baixos sous que, en comparació, es perceben a la funció pública són un inconvenient, en especial davant de la urgència política de fer efectiva la decisió presa el 23 de juny. Per això alguns analistes consideren que la factura en nòmines es podria disparar, amb fitxatges de fins a 280.000 euros anuals de mitjana.

En dos articles recents, The Times i The Guardian asseguraven, respectivament, que caldria entre 5.000 i 10.000 especialistes per fer sortir el Regne Unit de la Unió Europea, en un procés que es pot allargar gairebé una dècada i que pot tenir un cost directe, només en salaris, d’uns 6.000 milions d’euros.

El procés complex del Brexit, a més, també estarà condicionat per almenys set desafiaments legals sobre qui ha de prendre la decisió d’invocar l’article 50, si el govern o el Parlament, o sobre si el Brexit trenca els Acords de Pau de Divendres Sant, atès que, en teoria, reinstaura una frontera entre el nord i el sud de l’illa d’Irlanda.