Publicitat
Publicitat

REGNE UNIT

Londres reacciona amb fermesa davant una ombra d’amenaça militar a les Malvines

Immers en la campanya per la seva reelecció al maig, David Cameron va respondre ahir a corre-cuita davant l’ombra d’una invasió argentina a les Malvines. Dilluns el diari sensacionalista britànic The Sun va informar sobre la intenció de l’Argentina de llogar dotze caçabombarders de llarg abast a Rússia, cosa que va disparar els temors d’un possible atac a les Malvines. El primer ministre britànic va deixar clar ahir que el Regne Unit continuarà defensant les illes i va garantir una inversió de més de 240 milions d’euros els pròxims 10 anys per renovar infraestructures i reforçar la defensa de les Malvines.

Per si tot això no fos prou, el secretari de Defensa britànic, Michael Fallon, també va anunciar a la Cambra dels Comuns que es desplegaran dos helicòpters Chinook per donar una “decisiva i ràpida resposta” als “últims incidents”, en referència als avions d’atac russos Sukhoi SU-24 que seran enviats a l’Argentina. Però les mesures han decebut alguns diputats britànics que esperaven una resposta més contundent, concretament un anunci de desplegament de tropes a les Malvines, on actualment hi ha un contingent de 1.200 efectius civils i militars britànics.

Malgrat el ràpid anunci de les mesures preventives -just l’endemà de la informació a The Sun -, Fallon va admetre a la BBC que “l’acord entre l’Argentina i Rússia no ha sigut confirmat”. Això sí, va voler deixar clar que “continua existint una amenaça”. L’Argentina no només ha negat les informacions de The Sun sinó que, a més, les considera “una bogeria”, tal com va dir ahir el ministre de Defensa argentí, Agustín Rossi, que va assegurar que el seu país no ha rebut cap comunicació oficial sobre el reforçament de la presència militar britànica.

Els dos països es van enfrontar el 1982 per les Malvines, al sud de l’Atlàntic, en una guerra que va acabar amb la rendició de les tropes argentines. Buenos Aires continua reclamant la sobirania sobre les illes, que el 2013 van celebrar un referèndum en què el 99,8% dels seus habitants van votar a favor de quedar-se al Regne Unit.