Publicitat
Publicitat

Loretta Napoleoni: “L’escalada de tensió entre l’OTAN i Rússia és molt preocupant”

L’economista i analista política Loretta Napoleoni alerta que el món viu l’escalada de confrontació més greu dels últims 50 anys

L’economista i analista política Loretta Napoleoni alerta que el món viu l’escalada de confrontació més greu dels últims 50 anys. I que no estem davant d’una nova Guerra Freda sinó davant d’una de calenta, “molt calenta”, subratlla. Aquesta setmana ha participat en el cicle DO Europa, comissariat per Mònica Terribas, al Born Centre Cultural.

Com hem d’interpretar l’entrada en combat a Síria de l’exèrcit rus?

Portarà més tensió. És la guerra total en aquesta regió. Què faran els EUA i l’OTAN? ¿Quedar-se de braços plegats? Si no fan res, el poder de Vladímir Putin serà suprem. De fet, amb el llançament del míssil que recorre 1.500 quilòmetres, Putin ja ha demostrat que fins i tot els drons nord-americans estan superats.

Vivim una nova Guerra Freda?

Vivim una guerra que no és freda; és calenta, molt calenta. És la crisi de seguretat més greu des de la Crisi dels Míssils a Cuba o la construcció del Mur de Berlín als anys 60. No ens en fem càrrec. Tenim aquesta visió d’un món globalitzat, on no hi ha fronteres… És un somni! L’escalada de tensió entre l’OTAN i Rússia és molt preocupant. Hollande parlava dimecres d’una guerra total que pot arribar a Europa. És possible!

De nou una gran guerra?

Aquesta és la trajectòria. L’exemple d’Ucraïna és molt aclaridor. La idea que Ucraïna és part d’Europa no s’entén. En els acords que van establir Gorbatxov i Reagan per posar fi a la Guerra Freda, Ucraïna havia de ser una zona fronterera: ni amb Rússia, ni amb Europa. Per què Europa no ho respecta? No ho entenc. És un error estratègic. L’OTAN volia ser a Ucraïna, a tocar de Rússia. Però si al final Putin té míssils que recorren 1.500 quilòmetres, ja pots arribar on vulguis que no et serveix de res!

¿La qüestió és que la Guerra Freda es va tancar en fals?

L’error del final de la Guerra Freda va ser la imposició del capitalisme. Occident només va veure l’oportunitat econòmica de portar el capitalisme on no existia. Va ser tot econòmic, ningú va pensar en la política. Tothom va dir: és millor fer diners que estabilitzar políticament aquesta regió. El que va passar a Rússia és increïble: el naixement dels oligarques i l’absència total de democràcia. Al final, Putin és un producte fabricat per Occident. Perquè si el model capitalista i el concepte de democràcia d’Occident és el que hi ha guanyat, aleshores és la nostra responsabilitat el que passa a Rússia. Els oligarques són el producte del capitalisme sense control i Putin és el producte d’una política sense democràcia.

I Occident ha anat alimentant el fenomen…

Occident ho ha tolerat, ho ha alimentat, i ara els russos estan encantats amb Putin, perquè el que fa és lluitar contra els oligarques i presenta un model econòmic que és millor per a la població i que també funciona a nivell polític. Els líders mundials no tenen una perspectiva històrica. És evident que als russos no se’ls pot humiliar. Com tampoc als musulmans. I nosaltres sempre ho fem. Un lideratge fort que digui que Rússia és una gran potència… és molt popular!

Es diu que Europa avança de crisi en crisi. I que de totes en surt reforçada. ¿De les que vivim ara - la de l’euro, la dels refugiats- també?

No em sembla que estiguem davant d’una crisi de creixement. Costa de dir però no veig que Europa sigui d’aquí 10 anys tal com la vam imaginar fa 20. Veurem menys Europa del que hem vist fins ara. Per exemple, no se sap què passarà amb el Regne Unit. S’han comès molts errors. El més gran ha sigut considerar l’Europa unida com un procés d’expansió total. L’hem mogut fins a l’est, fins a Rússia, i és una gran equivocació.

Però François Hollande i Angela Merkel volen més Europa…

Potser tindrem més Europa territorial, però serà menys existencial. I aquesta no és la idea d’Europa que tenien els pares fundadors. Era molt diferent. En el fons, Hollande i Merkel no saben què volen. Es deixen portar per la inèrcia… Què és més Europa? Incorporar Sèrbia?