Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DELS EUA

L’últim combat del mascle blanc

Després de 44 presidents, hi ha una probabilitat considerable que, per fi, una dona ocupi la Casa Blanca; que es trenqui el famós i resistent sostre de vidre. És probable, sí, però no segur, perquè, contradient la lògica més elemental, la demòcrata Hillary Clinton i el republicà Donald Trump mantenen un frec a frec molt preocupant. Hi ha com a mínim tres raons que avalen aquesta preocupació, aquesta possibilitat que Clinton sigui derrotada.

Primera. Hillary és una dona. Que una dona pugui convertir-se en presidenta dels Estats Units és un salt qualitatiu de primera línia en la lluita de gènere, però tot gran canvi genera grans resistències. El mascle blanc que ha dominat des de sempre els ressorts del poder, contempla irritat com va perdent influència a mans de les minories, com les dones reclamen l’espai que els correspon i com li estan trasbalsant el món que coneixia. L’espectre més conservador de la societat blanca nord-americana ha suportat de mala gana un negre a la Casa Blanca, i ara veu com a l’afroamericà el pot succeir una dona. El discurs de Trump els galvanitza per mantenir l’últim combat del mascle blanc en defensa del territori amenaçat.

Segona. Hillary és establishment pur en temps de revolta. Fa 25 anys que és a la vida pública. Primera dama, senadora i ara candidata a la presidència, ben relacionada amb els sectors més elitistes i poderosos, amiga de Wall Street i mal vista per Main Street. Es presenta quan més bull la revolta de les bases contra el poder establert. Una revolta que ha portat el Partit Republicà a elegir un outsider com Trump, i una revolta que ha donat ales al rival de Clinton a les primàries, Bernie Sanders.

Tercera. Hillary rima amb desconfiança. La majoria dels nord-americans no se’n fien. Per molt que Obama digui que “no hi ha hagut mai un home o una dona més preparat que Hillary Clinton per servir com a president dels EUA”, la realitat és que no té ni l’oratòria de Barack ni el ganxo de Bill, i que justament per això, renunciant ja a vendre’s com una persona que inspira confiança, insisteix en la seva capacitat professional.

Tres raons per a la preocupació, però confiem que amb el suport d’Obama, de Sanders, de republicans moderats i d’una mica de sentit comú, s’acabi convertint en la primera presidenta.