ESTATS UNITS
Internacional 30/01/2013

Mà estesa d'Obama als sensepapers

El president Obama va aplaudir ahir a Las Vegas el pla d'immigració bipartidista del Senat. Tot i així, creu que la legalització d'11 milions d'indocumentats no s'ha de lligar a la seguretat fronterera

Núria Ferragutcasas
3 min
UN DIA HISTÒRIC A LAS VEGAS
 "Ha arribat l'hora del sentit comú, l'hora d'una reforma migratòria integral". El president dels Estats Units,  Barack Obama, va estendre la mà ahir als 11 milions de sensepapers obligats a viure de l'economia submergida. El dia abans vuit senadors dels dos partits havien presentat un pla per revolucionar la política migratòria.

WASHINGTONEl president dels Estats Units, Barack Obama, es va mostrar ahir determinat a aconseguir durant el seu segon mandat una reforma d'immigració que incorpori la regularització de més d'11 milions de sensepapers. "Ara és el moment d'una reforma", va repetir Obama més d'una vegada, i va recordar que els Estats Units "són un país d'immigrants" que ha de continuar incentivant l'arribada de nous talents.

En un discurs ahir en un institut de Las Vegas (Nevada), Obama va donar suport al pla ambiciós d'un grup de senadors dels dos grans partits per canviar el sistema migratori presentat el dia anterior. "Per primer cop en molts anys, demòcrates i republicans semblen disposats a solucionar aquest problema", va dir esperançat, però també va advertir que si la iniciativa no prospera presentarà al Congrés el seu pla.

Alguns dels assistents van respondre a les seves paraules amb un " Sí, se puede ", el lema, en castellà, del president durant la seva primera campanya presidencial del 2008. Obama va insistir que el procés "no serà ràpid, però serà just", i que ajudarà a "treure de l'ombra" els indocumentats que viuen al país.

La proposta del president, com la dels senadors republicans i demòcrates, preveu donar permís de residència als immigrants sense papers si reuneixen els següents requisits: es registren en una base de dades, es posen al dia amb els seus impostos, paguen una multa i acrediten que saben anglès i la història dels EUA.

Obama va subratllar els punts comuns de la seva proposta amb la dels senadors sense aturar-se gaire en el que els separa. El president també considera que cal perseguir els empresaris que donin feina a immigrants indocumentats i reforçar la seguretat a les fronteres del país. Tot i així, el seu pla és més flexible, ja que no vincula aquest últim aspecte com a pas previ a una legalització dels sensepapers.

Més celeritat en els tràmits

D'altra banda, Obama també vol que el procés de regularització de fills d'indocumentats sigui més ràpid si aquests estudien a la universitat o s'allisten a l'exèrcit. El juny passat el mandatari va ordenar aturar la deportació d'immigrants que van arribar el país de manera il·legal quan eren menors de 16 anys.

La mesura va ser titllada d'electoralista per l'oposició republicana. De fet, Obama va rebre el suport aclaparador de l'electorat llatí (un 70%), clau per a la seva reelecció del novembre passat. Per això ahir va escollir Nevada -un dels estats amb més presència llatina que va votar-lo- per deixar clar que la reforma del sistema d'immigració és una gran prioritat del seu últim mandat.

Les associacions pro immigrants van expressar el seu optimisme després d'escoltar el discurs del president. Ali Noorani, director del Fòrum Nacional d'Immigració, va celebrar el caràcter "d'urgència" que tant el president com els senadors han donat a la reforma.

La reforma del sistema migratori, segons va explicar el president, impulsarà l'economia, i va assegurar que gràcies a l'enginy d'immigrants s'han creat noves empreses com Google, Yahoo i l'aplicació per al mòbil Instagram. Per Obama, la llei no només servirà per regularitzar els indocumentats sinó per donar una oportunitat als joves immigrants "brillants" que estudien als EUA i volen quedar-s'hi a treballar.

En les pròximes setmanes, el debat sobre la immigració s'escalfarà i, per això, Obama va demanar als legisladors que no l'eternitzin. "Això no és un debat polític, sinó un debat d'homes i dones que volen una oportunitat al nostre país".

stats