Publicitat
Publicitat

FRANÇA

Macron s’allibera d’Hollande per fer (la seva) carrera

Dimiteix com a ministre d’Economia a vuit mesos de les presidencials

La d’Emmanuel Macron era una dimissió anunciada. El rumor de la sortida del ministre d’Economia francès feia mesos que habitava Bercy -i els passadissos d’altres ministeris, segons ha pogut saber l’ARA-, però no va ser fins ahir que el ja exministre va presentar la seva renúncia. Hores més tard, l’Elisi anunciava que l’actual ministre de Finances, Michel Sapin, assumiria el càrrec. Fruit d’una decisió “llargament meditada”, Macron vol “començar una nova etapa” i “construir un projecte comú que serveixi l’interès general”. I això “no és compatible amb la pertinença a un govern”, va justificar-se ahir l’exministre. En altres paraules, vol consagrar-se al seu moviment polític En Marche! i a la carrera política que se li perfila.

En efecte, la visió política d’aquest exbanquer socioliberal de 38 anys ja no podia conviure més amb la seva funció de ministre en un partit que es diu d’esquerres, malgrat el gir al centre que el govern de Valls efectua des de fa mesos. Ell mateix ho va recordar fa uns quants dies: “Jo no sóc socialista”, confessava Macron, qüestionat per haver visitat un parc temàtic invitat pel seu fundador, el conservador Philippe de Villiers. Efectivament, l’exministre no té carnet de militant del Partit Socialista, però aquestes sortides -cada vegada més habituals en els últims mesos- han anat deteriorant la seva relació amb Hollande i irritant alguns ministres. “No havia entès que ni d’esquerres ni de dretes volia dir no ser socialista”, tuitejava el cap adjunt del gabinet d’Hollande, Christophe Pierrel, fent referència al moviment polític que Macron va crear a l’abril i que l’exministre va definir “ni d’esquerres ni de dretes”. De fet, amb la presentació d’aquest moviment, Macron anunciava implícitament la seva sortida, tard o d’hora, del govern.

La cirereta del pastís la va posar el mes passat, quan va fer el seu primer míting a París davant de més de tres mil simpatitzants, mentre que dues mil persones més van haver de quedar-se a fora perquè no hi cabien. La xifra dóna una idea de la popularitat de Macron -malgrat que en els últims mesos ha minvat-, un autèntic desconegut pels francesos abans de la seva entrada al govern ara fa dos anys. És per això que alguns veuen la sortida de Macron com una traïció a François Hollande, el seu padrí polític.

A l’espera de la candidatura

El president va seleccionar-lo personalment, primer com a secretari general adjunt de l’Elisi el 2012 i més tard com a ministre d’Economia en el segon govern de Valls. El mateix Hollande s’encarregava de recordar-l’hi fa mesos afirmant que la seva relació “no era només una qüestió de jerarquia, sinó una qüestió de lleialtat personal i política”. “Ell sap el que em deu”, deia. L’exministre, però, ha preferit desplegar les ales per volar tot sol i recuperar la llibertat de paraula per invertir-la al 100% en En Marche!

De moment, però, no sembla que hi hagi d’haver un anunci imminent de candidatura a les presidencials del 2017, tot i que Macron va anunciar ahir que a finals de setembre “presentarà un diagnòstic de França” per després “proposar accions”. El guanyador de les primàries a la dreta i la candidatura (o no) d’Hollande són factors que també podrien influenciar en la decisió de l’extitular d’Economia.

Si amb la dimissió de Christiane Taubira, l’exministra de Justícia, Hollande va perdre l’ala esquerra, amb la sortida de Macron perd la dreta. Una altra mala notícia per a la possible candidatura d’Hollande, amb dificultats per enlairar-se.

Burquini contra els pits de Marianne

Contra el burquini, els pits nus de la bella Marianne, el símbol per excel·lència de la llibertat, un dels tres valors sagrats de la República Francesa. Al primer ministre francès, Manuel Valls, li va caure ahir una pluja de crítiques de tot arreu per haver suggerit que les mames de l’al·legòrica figura femenina representen molt millor l’esperit del país que una dona real tapada amb un mocador al cap. Valls no va fer cap referència explícita a la polèmica del burquini però en un discurs en defensa de la trentena d’ajuntaments que veten l’ús d’aquest banyador, va dir: “Marianne té un pit nu perquè alimenta el poble. No va tapada perquè és lliure. Aquesta és la República”. La referència a la nuesa i la llibertat van encendre les xarxes socials, que es van omplir de crítiques a Valls que l’acusaven d’ignorant o de fer servir les dones per fer el seu discurs. La historiadora de la Universitat de París-Est Mathilde Larrere lamentava en un tuit que “escollir una dona permet fer contrapès a les representacions masculines dels reis, tal com diu la llei sàlica”, mentre que dibuixants i tuitaires mostraven la seva ocurrència amb una Marianne obligada a despullar-se en una platja o amb un home que li ordena que es tregui la roba per “ser lliure”.