Publicitat
Publicitat

VENEÇUELA

Maduro posa militars en ports i fàbriques per abastir botigues

El govern estén fins al setembre l’estat d’emergència econòmica

Dos mesos més d’estat d’emergència econòmica a Veneçuela. El govern de Nicolás Maduro va prorrogar ahir fins al 14 de setembre les mesures excepcionals que va decretar les primeres setmanes d’any per intentar fer front al daltabaix econòmic i social que pateix el país, amb una greu crisi de desabastiment de productes de primera necessitat a les botigues i un descontentament generalitzat en moltes capes de la població. L’ampliació 60 dies més de l’excepcionalitat coincideix amb l’ordre de militaritzar la producció i distribució dels aliments. L’executiu bolivarià busca pacificar una societat que des de fa mesos ha de fer llargues cues per aconseguir menjar o medicaments, una escassetat que des de l’oficialisme s’atribueix a una “guerra econòmica” orquestrada des de l’exterior per desestabilitzar el país.

Fidel a la retòrica èpica, Maduro ha batejat el pla com la Gran Missió d’Abastiment Sobirà i Segur, i al capdavant hi ha situat el general Vladimir Padrino López, ministre de Defensa i des d’ara el segon home que més poder concentra a Veneçuela. El militar tindrà sota el seu comandament el control total de la producció, importació i distribució de medicines i aliments. “No es tracta de militaritzar -va assegurar aquesta setmana el superministre-. No m’agrada veure la intervenció militar en àrees que no són de caràcter militar, però això és una qüestió de seguretat nacional i de defensa de la pàtria”, va justificar Padrino, que va parlar també d’aportar “disciplina” a l’actual situació.

Fins ara, els militars ja controlaven les botigues i supermercats, però amb la nova ordre l’exèrcit passa a vigilar també els ports més importants, per on desembarquen la immensa majoria de productes de l’exterior. A més, s’han incorporat a aquesta missió “cívico-militar”, com l’ha anomenat el govern, una cinquantena d’empreses públiques i privades, per on es desplegaran militars per vigilar i “tallar de soca-rel la xarxa mafiosa” que controla el procés i desvia els aliments per evitar que arribin al consumidor, ha indicat el president Maduro.

El decret d’estat d’emergència, que quan Maduro el va signar per primer cop el 14 de gener havia de ser de 60 dies i que s’ha anat renovant, dóna plenes atribucions a les forces armades per garantir la distribució dels productes més bàsics. El text també autoritza el govern a disposar dels béns i les mercaderies d’empreses privades i a restringir el sistema monetari. Tot, sense haver de passar pel control i l’examen del Parlament, que controla l’oposició des del gener. L’Assemblea Nacional va denunciar el decret, però el Tribunal Suprem de Justícia va declarar-lo constitucional perquè, segons va dictar, persegueix la protecció de la població i les institucions. L’oposició, en canvi, considera que és la política econòmica de l’equip de Maduro la que ha portat el país fins a la crisi d’abastiment.

Una de les imatges més gràfiques d’aquesta crisi es va viure diumenge passat. El govern de Veneçuela va permetre obrir tan sols durant unes hores un punt de la frontera que comparteix amb Colòmbia, que feia gairebé un any que estava tancada, per facilitar el pas de veneçolans que volien comprar aliments i medicaments. Es calcula que unes 35.000 persones van creuar la línia per la ciutat de Cúcuta per abastir-se. Els governs de Veneçuela i Colòmbia s’han citat el 4 d’agost per continuar les converses que han de resoldre la crisi de la frontera, que Caracas va decidir tancar l’agost del 2015. La mesura es va justificar per la necessitat de combatre els grups paramilitars colombians, que, segons l’executiu de Maduro, són els responsables de l’augment de la delinqüència i el contraban de carburant, un producte subvencionat i molt barat. Les previsions del Fons Monetari Internacional per a Veneçuela són pessimistes, amb una inflació del 720% per a aquest any.