Publicitat
Publicitat

Maribel Rodríguez: “Ningú vol tornar a casa, no poden estar segurs enlloc”

Maribel Rodríguez, administrativa de Vic de 31 anys, va arribar al Nepal el 17 d’abril amb la seva parella, Albert Serrat, dins del viatge que van començar fa 10 mesos per fer realitat el seu somni: conèixer l’Àsia. El primer terratrèmol els va enxampar fent el trekking de l’Annapurna. El segon, a Kàtmandu.

Com heu viscut els terratrèmols?

En el primer érem a Dhukur Phokari, un poblat petit entre muntanyes, i de sobte vam sentir un soroll molt fort. Ens va semblar una allau. La gent cridava, plorava, resava, feia petons al terra... Nosaltres miràvem els pics de les muntanyes esperant que en qualsevol moment baixés la neu. No ens vam assabentar de la magnitud del desastre fins que ens vam creuar amb un totterreny. Les comunicacions no funcionaven. Gràcies a les nostres companyes de ruta vam poder enviar un missatge a les nostres famílies.

Per què no vau tornar?

No podíem tornar enrere perquè les carreteres estaven tallades. Vam esperar 72 hores i vam continuar el trekking. Dilluns vam tornar a Kàtmandu a recollir les nostres coses. Els barris pobres i més antics estan destrossats. I dimarts, el segon terratrèmol. El terra es movia exageradament. Es va fer etern. Vam trobar refugi en un jardí. Tothom va sortir al carrer: ningú vol tornar a casa, perquè els edificis són molt vells i la gent no té res.

Què fareu ara?

Esperem que això s’acabi. Aquesta pobra gent ja ha patit prou i encara els queda molt, nosaltres intentarem marxar demà a un lloc més segur. Aquí poca cosa podem fer.