Publicitat
Publicitat

CONFLICTE BÈL·LIC

“Si perdem Mariúpol, no tindrà sentit seguir lluitant per Ucraïna”

Kíev i els pro-russos es disputen aquest indret clau per a l’economia

“Gloria a la pàtria! Mort a l’enemic!” Aquest és el crit de guerra amb què els voluntaris del batalló Azov acomiaden un dels seus. Va morir víctima dels trets d’un franctirador pro-rus als afores de la ciutat de Mariúpol, a l’est d’Ucraïna. Porten el seu taüt sobre les espatlles i el fan avançar enmig d’un passadís d’honor, on ressalta algun símbol de reminiscències nazis.

“Nosaltres respectem l’alto el foc. Només responem quan ens disparen. Obeïm les ordres del govern”, explica Andrei Diatxenko, un jove estudiant que es va allistar com a voluntari. “Però la treva és un acte criminal, deixa que el tumor continuï estenent-se pel país en lloc d’extirpar-lo”, afegeix. Malgrat la treva, en alguns punts del front els combats continuen. I un d’aquests punts calents és a Xirókine, una petita població pràcticament arrasada per les bombes on els combatents continuen disputant-se cada centímetre de terra.

L’objectiu real dels combatents és l’estratègica ciutat portuària de Mariúpol, a 15 quilòmetres. Enormes blocs de ciment obliguen els cotxes a alentir la velocitat quan s’entra a la ciutat. I, a banda i banda, grups d’homes caven trinxeres. Alguns són ciutadans voluntaris, d’altres treballadors d’empreses locals que han posat la seva maquinària i els seus homes a disposició de l’exèrcit. Ja han construït tres línies de defensa i ara es treballa en la fortificació del front marítim. “No existeix l’ésser humà perfecte, així que tampoc exiteix el sistema defensiu perfecte. Però treballem per aconseguir-ho. Fem el possible i l’impossible”, explica Dmitro Gorbunov, portaveu de l’exèrcit ucraïnès. Afirma que els separatistes tenen el suport de Rússia, i que se senten sols davant un enemic poderós. “Europa ens ha abandonat i els EUA en ajuden només de tant en tant. Ho hem de fer tots sols”, es lamenta.

La qüestió de la fidelitat

Un dels problemes de la ciutat per organitzar la seva defensa ha sigut el de les fidelitats, que no sempre estan garantides. La ciutat va estar sota el control dels separatistes durant dos mesos i va ser alliberada al juny gràcies a la mobilització dels oligarques que no volien perdre els seus interessos a la zona. Segons l’alcalde de la ciutat, Iuri Gotlubei, la població va quedar vacunada. “La gent va viure el caos i la violència. Va entendre que el que passava no es corresponia amb el que deia la propaganda russa. Que estàvem davant d’una banda de delinqüents. I que les seves vides estaven en perill”, afirma. Però també admet que queda molta feina abans que el “patriotisme ucraïnès arreli en tots els cors”.

N’hi ha prou parant l’orella als carrers per adonar-se que no tothom està d’acord amb el govern ucraïnès. “No entenc què hi han vingut a fer aquí amb els seus fusells, ¿espantar els nens? Diuen que lluiten contra els soldats de Moscou. Però no és veritat, aquí tots els combatents són locals”, explica un vianant. D’altres es mostren fidels a Ucraïna: “Crec que la ciutat aguantarà. No tots, però la majoria estem disposats a lluitar per la ciutat i pel país. Aquí hi ha molts patriotes”.

Kíev considera que Mariúpol és el pròxim objectiu dels separatistes pel valor estratègic de les seves indústries i el seu port comercial. L’ skyline de la ciutat és una successió de xemeneies, grues i naus industrials al llarg de la costa. “Si perdem Mariúpol, no tindrà sentit seguir lluitant per Ucraïna. Perdrem el seu pulmó econòmic. Perdrem 30.000 llocs de treball. És com si caigués tot el país”, diu Denis Gavrilov, que coordina un grup de voluntaris pro-ucraïnesos.

La ciutat també interessa als separatistes pel fet que es troba a la ruta que uneix els territoris sota el seu control amb la península de Crimea, annexionada per Moscou. La seva conquesta els permetria completar el projecte de Novorossia (Nova Rússia), unint les zones russòfones d’Ucraïna per crear un nou país.

Però per a la comunitat internacional aquesta podria ser una línia vermella. “Hem deixat clar que si hi hagués un atac separatista a Mariúpol la situació s’alteraria dràsticament, i també les sancions”, va alertar fa poc Laurent Fabius, ministre francès d’Exteriors.