24/06/2012

Mas internationalizes the conflict

3 min
La cadena nord-americana CNN va entrevistar divendres el president Mas.

L'endemà de guanyar les eleccions, Artur Mas va rebre una trucada de l'ambaixador dels Estats Units a Espanya, Alan Solomont, que li va preguntar quin missatge havia de transmetre a Washington sobre les intencions del nou govern de Catalunya. Mas va contestar: "Digues que Catalunya té un govern business friendly ". La frase que recorda Solomont no és ben bé la mateixa, però el sentit sí: "Digues que Catalunya is open for business ". Això era a la tardor del 2010. Ara, a l'estiu del 2012, la pregunta és de què serveix fer business si cada any Catalunya transfereix a Espanya 20.182 milions de dòlars de la riquesa que produeix, una quantitat que en no més de tres anys acabaria amb el deute de Catalunya, segons comptes de Mas mateix.

A Boston, en un seminari al qual va assistir l'ambaixador Solomont i l'exgovernador de Massachusetts i candidat a la presidència dels EUA Michael Dukakis, el president va arribar al cap del carrer: "Quin país del món -superada l'època del colonialisme- pot suportar una cosa així?" I com que la conferència era sobre infraestructures, Mas va afirmar: "Mentre que qualsevol anàlisi de cost-benefici demostra que la inversió en el corredor ferroviari mediterrani és la de més retorn , l'Estat continua, encara avui, invertint en corredors sense demanda, obsessionats a bastir una xarxa radial amb centre a Madrid que no resisteix lògica".

Si en algun lloc del món s'entén bé que un país no pot ser obligat a viure molt per sota de les seves possibilitats és als Estats Units, on el principi que el que tu guanyes és teu va acabar portant-los a la independència. S'entén tan bé que a continuació qualsevol interlocutor preguntarà què fa Catalunya per canviar-ho. Hi ha un moment en què ja no és possible continuar lamentant un greuge públicament sense comprometre's radicalment en la solució.

Coincidint amb el seu viatge als Estats Units, Artur Mas ha anunciat la intenció de començar una campanya per explicar el dèficit fiscal català a les cancelleries europees i creadors d'opinió. El moment obre alguna finestra d'oportunitat, tenint en compte que la crisi ha convertit la vida en una crua crònica econòmica en què es premia l'esforç i la responsabilitat i es castiga viure esperant un fons de cohesió, matèries en les quals Catalunya acostuma a estar ben situada en els rànquings. L'argument de Mas és l'alemany: un excés de solidaritat pot trencar Espanya, perquè no es pot ofegar sempre la primera economia productiva de l'estat, ni esperar que actuï de reequilibrador dels desequilibris interns a base d'empobrir-se.

"Confiem en el nostre futur"

La debilitat de l'argument resideix en la política: el president de Catalunya no té al darrere la totalitat del seu Parlament, com passa a Euskadi amb la defensa del concert, i això resta credibilitat a la reclamació internacional de Catalunya.

Mentre Mas parlava a Boston, de fons arribava l'enèsim senyal d'hostilitat espanyola cap a la llengua catalana, convertida en una denominació irreproduïble pel govern aragonès del Partit Popular, que se suma a la política lingüística nacionalista i separatista del president del govern balear. Aquell interlocutor nord-americà comprensiu amb la reclamació econòmica catalana comprendria que els projectes català i espanyol, tant si parlem d'aspectes tan diferents com impostos, trens o llengües, són en un clar punt d'incompatibilitat que ha de ser resolt.

A Boston, fent el cor fort, Mas va deixar anar una frase, improvisada, que ben bé semblava treta dels bitllets de dòlar: "Confiem en el nostre futur". Perquè el present...

stats