Publicitat
Publicitat

Menors palestins empresonats a Israel amb només 12 anys

La legislació israeliana permet la detenció d’infants als territoris ocupats i actualment n’hi ha 300 de reclosos

La legislació militar israeliana permet detenir menors palestins a partir dels 12 anys als territoris ocupats. D’acord amb l’ONG israeliana Addameer (consciència, en àrab), a les presons israelianes hi ha actualment 300 infants, 70 dels quals són del sector ocupat de Jerusalem, i la resta, de Cisjordània. La majoria dels que hi ha a Jerusalem tenen entre 14 i 18 anys i són a la presó de Meguidó, a Galilea, gairebé tocant al nord de Cisjordània. Però cinc d’ells són menors de 14 anys i estan internats en dos centres de reclusió, l’un a Acre, al nord d’Israel, i l’altre a Abu Gosh, prop de la capital, tots dos controlats per personal del Shin Bet, els serveis d’intel·ligència israelians.

Un dels més joves és Mohammed Hushia, un noi de la Ciutat Vella de Jerusalem que tenia 12 anys quan el van detenir. La policia el va acusar de portar un ganivet a la butxaca i de voler apunyalar algú. El jutge el va condemnar primer a passar un any en un centre de reclusió i, superat aquest període, van ampliar-lo automàticament un altre any, que ara està complint també en un centre de reclusió. “El Mohammed va néixer el 4 d’abril del 2004 i el mes d’abril vinent, quan faci 14 anys, el jutge el condemnarà a deu anys de presó. És la mateixa pena que van imposar a un amic seu de 14 anys que anava amb ell quan va ser detingut”, explica Amjad Abu Asab, el president del comitè de famílies dels presoners de Jerusalem. Ell supervisa les detencions d’adults i de menors palestins.

Precisament el seu germà Yaakub està empresonat des de fa 14 anys i serà alliberat d’aquí 15 mesos. El Yaakub, que ara és a la presó de Beerxeba, al sud d’Israel, va ser acusat de pertànyer a Hamàs. Però l’Amjad assegura que el seu germà no és d’aquesta organització islamista, sinó del Moviment Islàmic. “El Yaakub es dedicava a ajudar les famílies pobres de la Ciutat Vella de Jerusalem, jugava amb els nens, no feia mal a ningú, però els israelians no volen que la gent s’ajudi entre si, que uns palestins ajudin els altres. A Jerusalem, si dius «Al·là és gran» a la mesquita d’Al-Aqsa, aniràs a la presó”, lamenta l’Amjad.

“¿Què esperen els israelians que facin els nens quan veuen aquestes coses?”, insisteix el president del comitè de famílies dels presoners. “És natural que tirin pedres quan veuen que els israelians enderroquen casa seva”, diu l’Amjad, que treballa de comptable en un centre mèdic de Jerusalem est. I afegeix: “Els israelians ens tanquen els carrers i agredeixen o escorcollen els nens quan van a escola. Són nens que cada dia pateixen l’ocupació. Les colònies jueves estan per tot arreu i si llances una pedra t’estaràs almenys sis mesos a la presó”, explica l’Amjad, que també milita a Fatah, l’organització del president Mahmud Abbas que governa a Cisjordània.

Detencions arbitràries

El cas d’Ahmad Manasra va ser molt sonat perquè, quan va ser detingut, anava amb un amic que va morir pels trets de la policia, mentre que ell va quedar ferit greu. D’aquella detenció se’n va difondre un vídeo. Manasra va ser acusat de voler apunyalar jueus de Jerusalem, però quan el van condemnar tenia 13 anys i, com que encara no podia anar a la presó, van tancar-lo en un centre de reclusió. Quan va fer els 14 van enviar-lo a la presó perquè complís els 13 anys de condemna. “Tretze anys sencers perquè l’any que va passar al centre no compta”, puntualitza l’Amjad.

La detenció de Marah Bakir, una noia de Beit Hanina -un barri palestí del nord del sector ocupat de Jerusalem, que és de majoria cristiana-, també es va enregistrar parcialment. La Marah portava un ganivet i van disparar-li deu bales. “Amb les deu bales al cos, va quedar estesa sobre la vorera i van deixar que es dessagnés, però va sobreviure i avui és a la presó de Sharon, al centre d’Israel”, recorda l’Amjad.

“Quan els menors veuen aquestes coses, quan saben que no poden fer res per impedir-les ni per acabar amb l’ocupació, fan qualsevol cosa -assegura-; tot i així, hi ha motius per a l’esperança, com el cas del Muntaser”. El Muntaser té 17 anys, és de Jerusalem i el seu pare fa 17 anys que és a la presó, des que va néixer el seu fill. El noi acaba d’aprovar la revàlida amb una nota excel·lent i el seu pare, el Majed, es posarà molt content quan rebi la notícia a la cel·la. El Majed és del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina, un partit d’esquerra i laic. “El Muntaser té a la paret del seu dormitori una gran foto del seu pare, que és d’on ha tret l’energia per aconseguir una bona nota a la revàlida”, conclou l’Amjad.