Merkel lliga el seu destí a la crisi dels refugiats
La cancellera rep crítiques dins i fora del partit per la seva implicació en la gestió del drama humanitari
MunicSi Barack Obama va encomanar-se al Yes we can ( Sí que podem ) per impulsar la seva històrica candidatura a la presidència dels Estats Units, Angela Merkel recorre ara a un eslògan similar per afrontar una missió històrica, l’èxit o el fracàs de la qual definirà el seu mandat. “Wir schaffen das ” (“Ho aconseguirem”) repeteix com un mantra la cancellera alemanya perquè una preocupada població es cregui i confiï que el país afrontarà amb èxit la crisi dels refugiats, “el repte més gran des de la reunificació”.
De la mateixa manera que Helmut Kohl va passar a la història precisament com el canceller de la reunificació alemanya, o Gerhard Schröder com a executor del paquet de dures reformes i retallades conegut com a Agenda 2010, Merkel ja ha lligat inexorablement el seu destí polític a la gestió de la crisi migratòria més gran des de la Segona Guerra Mundial. La seva política amb els refugiats li està comportant una revolta dintre del seu propi partit, la Unió Democratacristiana (CDU), i moltes friccions amb els seus socis bavaresos de la CSU. “Però jo he de seguir el meu camí, he de solucionar problemes. Estic fermament convençuda que ho aconseguirem”, argumenta la líder del govern alemany, encaixant totes les crítiques.
Les situacions excepcionals requereixen dels polítics compareixences excepcionals. I Merkel va aparèixer dimecres a la televisió pública ARD, on va ser entrevistada durant una hora. “¿Està preparada per posar en risc la seva cancelleria per la crisi dels refugiats?”, li va preguntar la reputada periodista Anne Will. “Estic preparada per treballar tan durament com pugui en aquesta qüestió”, va respondre Merkel.
Per a la líder alemanya no hi ha marxa enrere. S’ha pres la crisi dels refugiats de manera molt personal. En el programa d’Anne Will va mostrar-se excepcionalment propera, enèrgica, molt més espontània que de costum. “Els ciutadans han de saber qui és la seva cancellera”, va justificar quan se li va recordar que des de fa setmanes pregona amb passió quina és l’Alemanya que la fa sentir orgullosa -la de la cultura de benvinguda- i quina no. “Si ens hem de disculpar per mostrar una cara amable en una situació d’emergència, llavors aquest no és el meu país”, va raonar. “No vull entrar en cap competició de qui tracta menys amistosament els refugiats perquè no vinguin”, va reblar la cap de l’executiu de Berlín.
Merkel es va esforçar a transmetre que sap el que es fa i que coneix les preocupacions dels municipis que estan desbordats per l’acollida de sol·licitants d’asil, perquè diàriament hi manté converses. El que assegura que no sap és quina xifra exacta de refugiats han arribat a Alemanya. “No està en el nostre poder determinar quants en vénen”, es va justificar, però va afegir: “No es poden tancar les fronteres. Tenim 3.000 quilòmetres de franja fronterera. S’hauria de construir una tanca i no solucionaria res. No s’aturaran les acollides”.
“Esclar que tinc un pla”
Durant deu anys de mandat Merkel ha tractat moltes situacions en què s’ha esperat, ha estudiat la situació i després ha decidit a poc a poc. Sovint se li havia criticat que dilatava les decisions, però en la crisi de refugiats ha tirat més pel dret. En aquesta qüestió la cancellera ha seguit més el seu propi criteri, s’ha dirigit a l’opinió pública “amb el cor”. “Sóc presidenta d’un partit cristià”, va recordar, com si amb això ja quedés aclarida tota la seva motivació.
L’actuació personal de Merkel significa, alhora, que ara és només ella la responsable del rumb pres. “Esclar que tinc un pla”, va precisar la cancellera. Però per dur-lo a terme necessita “aliats” a la Unió Europea i a Turquia. La líder alemanya va advocar novament per un “repartiment just” dels asilats i per donar diners a Ankara, que acull centenars de milers de refugiats.
A la CDU/CSU, però, la pressió cada cop és més gran i, per primer cop en molt temps, la popularitat de Merkel va a la baixa, segons les enquestes. Trenta-quatre diputats regionals, alcaldes i caps de districte de la CDU de vuit estats federals van fer arribar a la cancellera una carta de protesta perquè consideren que la seva política de refugiats infringeix la llei i els principis del partit.
La cap del govern de Berlín no es vol deixar fer xantatge per ningú i ha ordenat que la cancelleria assumeixi directament la coordinació de la crisi, cosa que s’ha interpretat com una degradació del ministre de l’Interior, Thomas de Maizière. Merkel vol assumir el rol absolut de líder. La incògnita és saber ara quant temps els electors li mantindran la confiança.
