Publicitat
Publicitat

ALEMANYA

Merkel recorda l’infern de Dachau

La cancellera alerta de l’antisemitisme creixent en el 70è aniversari de l’alliberament del camp

Dachau és sinònim d’extermini de jueus, opositors polítics i gitanos. El 29 d’abril del 1945, les tropes nord-americanes van alliberar els pocs supervivents d’aquest camp de concentració pròxim a Munic i ahir, 70 anys després, la cancellera alemanya va recordar les víctimes alhora que va exigir mantenir “ben oberts els ulls i les orelles” contra les noves formes d’antisemitisme.

Merkel ja havia sigut el 2013 la primera cancellera a visitar Dachau, però va rebre força crítiques perquè ho va fer en plena campanya electoral per a les eleccions generals. Ahir el focus va estar posat a retre homenatge als supervivents i als familiars de les víctimes, “el compromís” dels quals és un enorme tresor per a les generacions futures. “És una gran sort que persones com vostès estiguin preparades per explicar les seves històries personals, el patiment interminable que Alemanya en temps del nacionalsocialisme els va provocar. I que ajudin a posar cara a les xifres [de l’horror nazi]”, va dir Merkel durant l’acte commemoratiu de l’alliberament del camp bavarès.

Merkel es va convertir en la primera cap del govern d’Alemanya que adreça un discurs solemne des de Dachau, on “més de 200.000 persones van ser torturades, perseguides i deportades entre el 1933 i el 1945 perquè pensaven diferent, tenien creences diferents i vivien diferent de la ideologia del nazisme”. “O simplement perquè existien”.

“Si avui som aquí és perquè hem de recordar-ho i pensar en el futur”, va destacar la cancellera alemanya mentre insistia que no es pot obviar que, encara ara, sinagogues i escoles jueves no podrien obrir sense una enorme protecció policial, que hi ha manifestacions on es criden paraules d’odi antisemita i que hi ha rabins que són atacats pels carrers. “En la nostra societat no hi ha lloc per a l’antisemitisme, que s’ha de combatre amb tots els mitjans de l’estat de dret. Aquesta és la nostra obligació estatal i ciutadana. La vida jueva és part de la nostra identitat”, va exposar Merkel.

Les paraules de la cancellera van sonar ben actuals. Coincideix que just al novembre la porta del camp de concentració de Dachau amb la cínica llegenda “El treball fa lliure” va ser robada i encara no hi ha pistes sobre els malfactors.

Durant el seu discurs, Merkel va expressar el seu “profund agraïment” als 120 supervivents i els seus familiars que, vinguts de 20 països diferents, van participar en l’acte commemoratiu d’ahir per “fer possible, sobretot per als joves, trobar respostes a les preguntes de per què el record de l’horror perpetrat pels nazis és tan important i irrenunciable”. “És un record que no ha de quedar per als parlaments commemoratius sinó que el devem al futur”, va insistir Merkel, mentre agraïa també la presència de sis veterans soldats nord-americans que tornaven a Dachau després d’haver-lo alliberat el 1945.

Abans del discurs de Merkel, una representació de supervivents i del judaisme a Alemanya van advertir sobre el ressorgiment del racisme i l’antisemitisme. “Si veig com avui alguns ciutadans assetgen refugiats o menyspreen jueus em pregunto fins a quin punt estan consolidats dins nostre els alts valors de la dignitat humana”, va assenyalar el president del Consell Central dels Jueus a Alemanya, Josef Schuster.

Homenatge també d’Obama

Dimecres passat el president nord-americà, Barack Obama, va retre homenatge a les més de 200.00 persones que van ser empresonades a Dachau del 1933 al 1945.

A Dachau els nazis hi van construir el seu primer gran camp de concentració. Més de 40.000 presoners hi van ser assassinats o hi van morir per malaltia o per debilitament. Ja poques setmanes després de l’accés al poder de Hitler hi van ser empresonats els primers opositors polítics. Dachau va ser també lloc d’ensinistrament de vigilants nazis destinats a camps de concentració de l’Est.