Internacional 24/08/2012

'Merkollande' no millora el 'feeling' cent dies després

La crisi de l'eurozona és molt poderosa. En almenys això convergeixen Merkel i Hollande. No en va, tots dos saben que es necessiten. La conjuntura els uneix; les idees i els caràcters els distancien.

I.l.
3 min
Merkel i Hollande saben que es necessiten, però tot i les trobades no s'han acostumat a tractar-se. A la foto, al maig a Berlín.

BERLÍNFrançois Hollande celebra tot just ara els cent dies com a cap de l'Elisi i ja comença a regalar alguna floreta a Angela Merkel -"Tinc la sensació de no haver-me separat de la cancellera des de l'última vegada que ens vam veure", va fer broma ahir des de Berlín-, però el rerefons des les seves trobades demostra que ni l'un ni l'altre s'han acostumat a tractar-se. Tot i que els dos líders s'esforcen a trobar una drecera en la resolució conjunta de problemàtiques internacionals, sovint es troben en camins diferents. N'hi ha prou amb un exemple: Grècia. Al contrari que Merkel, Hollande es mostra més conciliador amb els grecs. El feeling personal entre tots dos tampoc passa del que marca el protocol.

Un escenari sense Sarkozy

La relació a l'eix franco-alemany s'ha refredat

Amb l'expresident Nicolas Sarkozy ja fora del govern francès, Merkel té veritables dificultats per explicar-se amb el seu principal soci europeu. Enrere queden els temps dels petons, de les abraçades, dels petits gestos de complicitat, quan la cancellera i Sarkozy marcaven a l'uníson el pas per la crisi de l'euro. Des del canvi presidencial a França, la relació franco-alemanya passa per una calma tensa. Durant la cimera de Brussel·les del juny, Hollande va forçar Merkel a acceptar l'ampliació d'un programa de creixement en el Pacte d'Estabilitat de la UE. En la qüestió de Grècia, el francès assumeix la inflexibilitat alemanya.

El gran problema de Grècia

Berlín sospita de la comprensió francesa amb Atenes

Sobre Grècia hi ha dues postures ben diferents. El govern alemany és partidari, en part, de tallar la corda (l'ajut) a una Grècia que no compleix amb els seus compromisos. Berlín comença a pregonar que deixar caure Atenes no seria tan dramàtic, però França s'oposa categòricament a una sortida de Grècia. En aquest punt Hollande ve a advertir Merkel sobre el perill de tractar de manera massa dura els grecs. Alemanya sospita que aquest aire conciliador de l'Elisi és perquè París també tem ser un dia focus dels mercats financers davant d'unes perspectives de creixement econòmic més fosques de les previstes.

Promeses electorals a París

Merkel confia que Hollande assumeixi la "realitat"

La cancellera sap que necessita Hollande per portar a terme la seva línia de disciplina pressupostària i reformes estructurals a Europa. Segons Merkel, la realitat obliga a seguir una recepta d'austeritat. Des de la cancelleria s'opina que durant la seva campanya electoral Hollande va prometre un país de color rosa: va anunciar amb la boca plena programes socials que costen molts diners -més dels que, segons el parer alemany, té França-. A més, en una cura de realisme, París ha de reformar i modernitzar les empreses estatals per contribuir a la sortida de la crisi, critica la cancellera.

La guerra de Síria

Unanimitat en com posicionar-se contra Al-Assad

França dóna suport des de fa temps a l'oposició siriana. A diferència del conflicte de Líbia, París vol evitar, aquest cop, un atac militar com el que va impulsar Sarkozy. En això Hollande i Merkel estan ben d'acord. L'amenaça de guerra de turcs i nord-americans contra el règim d'Al-Assad no és compartida per Alemanya ni França, partidàries d'abocar-se amb enèrgiques iniciatives diplomàtiques. No hi hauria res més delicat que una intervenció a Síria. Berlín i París, això sí, no s'estan de retreure cada cop més a Rússia i Iran el seu posicionament en el conflicte.

stats