Publicitat
Publicitat

DEFICIÈNCIES ENERGÈTIQUES

El segon tall a la xarxa en dos dies deixa sense llum 700 milions de persones al nord i a l'est del país

Mig Índia sense electricitat

Una segona apagada elèctrica en dos dies -la més gran que ha viscut mai el món- va paralitzar ahir gairebé la meitat de l'Índia i va posar en qüestió la política energètica del govern. La fallada energètica va estendre's a 22 dels 28 estats del país, una àrea que cobreix gairebé 700 milions de persones, aproximadament el 10% de la població mundial.

Les xarxes elèctriques del nord i l'est del país van fallar i van forçar a aturar centenars de trens, van fer tancar el metro de Delhi i van deixar gairebé tothom -la policia, el subministrament d'aigua, les empreses privades i els ciutadans- sense electricitat. Gairebé la meitat dels 1.200 milions de ciutadans del país va quedar-se sense energia.

Però malgrat l'escala del problema, molts indis van respondre encongint-se d'espatlles. En primer lloc, la xarxa energètica índia encara s'està desenvolupant i no arriba a moltes cases. Uns 300 milions d'indis no tenen accés a l'electricitat.

En segon lloc, els talls locals són rutinaris. Les converses no s'aturen en un restaurant si els llums s'apaguen. A l'enorme hospital de Safdarjung, a Nova Delhi, els metges seguien corrent amunt i avall malgrat tenir centenars de pacients en passadissos a les fosques.

I en tercer lloc, hi ha tantes empreses utilitzant generadors de reserva que, per a molts, la vida va continuar sense gaires problemes.

L'origen del tall elèctric no va quedar clar. L'Índia s'ha esforçat per generar prou energia per alimentar negocis i il·luminar cases, i el país depèn d'enormes importacions de carbó i petroli per fer funcionar les seves pròpies centrals.

És improbable que les demandes d'energia hagin augmentat aquesta setmana donat que les pluges monsòniques han fet baixar la temperatura a gairebé tot el nord del país.

Més potència de l'assignada

Alts funcionaris del govern culpaven diversos estats del nord d'extreure més potència de la xarxa nacional de la que tenien assignada; es tracta d'estats que han tingut falta d'energia durant molts anys.

El ministre d'Energia, Sushilkumar Shinde, va intentar centrar l'atenció en els estats del nord necessitats d'energia. "He demanat als meus homes que penalitzin aquells estats que agafen més energia de la permesa", va dir.

Surendra Rao, que era president de la Comissió Reguladora de l'Energia Central el 2001, quan es va donar l'última apagada elèctrica, va dir que una xarxa mínimament sofisticada hauria evitat les apagades de dilluns i dimarts. Però va afegir que la gent que controla els circuits són buròcrates en deute amb funcionaris del govern que temen veure com els tallen el corrent a les seves localitats -la recepta habitual quan les sobrecàrregues d'energia amenacen la xarxa elèctrica nacional.

"Els subministradors, tant estatals com regionals, haurien hagut de tallar l'energia als clients que agafaven massa energia, però no ho van fer -va dir Rao-. Això s'ha d'investigar". Rao va dir que tenia l'esperança que la crisi energètica portaria els ministres a adonar-se que gran part de la xarxa nacional hauria de ser privatitzada.

Prakash Javadekar, portaveu del principal partit de l'oposició, el Bharatiya Janata, va dir que l'apagada era "un enorme error d'administració del sector energètic" per part de la coalició de govern.

El tall de subministrament va afectar el doble de gent que l'apagada massiva de dilluns, quan la xarxa del nord va fallar i va deixar més de 300 milions de persones sense electricitat durant unes hores. Un organisme de comerç, les Cambres Associades de Comerç i Indústria de la Índia, va dir que el problema "va interrompre totalment la vida diària i ha tingut un fort impacte en l'economia".