Publicitat
Publicitat

Miquel Molist: “Les ruïnes són un oasi que ha estat poblat des dels neandertals”

Miquel Molist va treballar entre el 1978 i el 1996 a l’oasi de Palmira, investigant els vestigis de les societats prehistòriques. El cap del grup del Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient (UAB) segueix amb preocupació les notícies sobre Síria i està en contacte amb les seves autoritats de protecció del patrimoni.

Quin és el valor del jaciment de Palmira?

Sentim dolor i tristesa: les guerres tenen un alt cost humà, i sovint també es perd un patrimoni irrecuperable. A Síria ja ho havíem vist a Alep, Raqqa i Hama. L’atac a Palmira pot ser encara més greu, perquè el jaciment és dins la mateixa ciutat, i està considerat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Té elements molt importants, perquè és un oasi enmig d’una zona àrida que està poblat des de l’època dels neandertals fins avui. Enllaçava la Mesopotàmia clàssica amb el Mediterrani. Va ser un punt d’avituallament en la Ruta de la Seda. Té una gran dimensió històrica en l’arqueologia del Pròxim Orient.

La direcció general del Patrimoni Sirià diu que ha pogut evacuar algunes restes.

Sí, com s’ha fet en altres casos, s’ha pogut traslladar part del material. Fa tres setmanes parlava amb el director general i deia que s’havien mogut restes de la ciutat d’Idlib cap a zones més segures. Però és molt difícil protegir el patrimoni en aquestes situacions. S’havia fet un esforç gran des dels anys 40 per preservar el patrimoni monumental, que abans estava localitzat entre les cases, com les tombes, les columnes o el Temple de Bel.