Internacional 08/10/2015

Míssils Kalibr i F-16: pluja de foc al cel de Síria

Catorze països bombardegen diferents objectius, però no toquen les bases d'Al-Assad. La descoordinació suposa riscos afegits

Cristina Mas
3 min
El poble de Darat Azzah, prop d'Alep, després del bombardeig rus. FADI AL-HALABI / AFP

BarcelonaEls míssils Kalibr: la nova arma de Putin

El president rus, Vladímir Putin, va fer dimecres tota una exhibició de força amb el llançament de míssils de llarg abast sobre Síria des del mar Caspi en suport a una ofensiva terrestre de les tropes lleials al règim de Baixar al-Assad a la ciutat de Hama. Segons Moscou, 26 míssils van recórrer 1.500 quilòmetres –passant per l'espai aeri de l'Iraq i l'Iran– i tots van impactar sobre els seus objectius, a les províncies de Raqaa, Idlib i Alep.

Els míssils de creuer Kalibr-NK són relativament nous en l'arsenal sirià. Segons Jeremy Binnie, expert de seguretat d'IHS, és el primer cop que es fa públic el llançament d'aquests míssils. En declaracions a 'The Washington Post' explica que els objectius es podrien haver atacat des de dins de Síria o els vaixells russos al Mediterrani, i que l'elecció d'aquest armament només s'explica per la voluntat d'exhibir aquesta tecnologia.

'The Washington Post' ha publicat aquest mapa del recorregut dels míssils russos.

Mapa de 'The Washington Post' sobre míssils de creuer russos

Rússia bombardeja els rebels

Encara que Putin assegura que l'objectiu dels seus atacs són les posicions de l'Estat Islàmic, el mapa dels bombardejos en territori sirià demostra que s'ha centrat principalment a apuntalar les forces de Baixar al-Assad allà on s'enfronten a grups rebels que amenacen el seu domini.

Mapa des atacs aeris russos sobre Síria. INSTITUTE FOR THE STUDY OF WAR

Moscou diu que actua amb armes de precisió que eviten víctimes civils, però un informe publicat aquest dijous pel Centre de Documentació de Violacions de Síria documenta la mort de 40 civils en els atacs russos des del 30 de setembre. Entre les víctimes hi ha nou criatures i deu dones, totes de pobles de la perifèria de Homs, "es tracta de zones civils sense cap presència militar, ni de l'Estat Islàmic ni de cap grup rebel". L'informe inclou testimonis directes i dotzenes de vídeos i imatges dels atacs. Segons l'ONG de defensa dels drets humans els testimonis confirmen l'ús d'armament termobàric, "del qual és impossible fugir ni tan sols posant-se sota cobert".

La coalició dels Estats Units ataca l'Estat Islàmic, sense gaire èxit

Des de l'inici dels bombardejos contra l'Estat Islàmic per la coalició liderada pels Estats Units, el periodista britànic Chris Woods documenta tots els atacs a Síria i l'Iraq en un blog. La coalició reconeix haver llançat més de 22.000 bombes i míssils entre tots dos països, i assegura haver mort uns 15.000 combatents de l'Estat Islàmic. Les víctimes civils serien entre 584 i 1.704.

En aquesta seqüència es pot seguir l'evolució dels atacs des de l'inici de la intervenció.

Atacs de la coalició liderada pels Estats Units contra l'Estat Islàmic. DATBLADET INFORMATION

Ningú toca les bases militars del règim

Actualment, 15 països estan implicats en els bombardejos a Síria. Per la coalició hi ha els Estats Units, el Canadà, França, la Gran Bretanya, Holanda, Bèlgica, Dinamarca, Qatar, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, Baharain i Jordània. El 30 de setembre van començar els atacs de Rússia. A banda, també Turquia i Israel protagonitzen raids aeris.

Cap d'aquests països, però, ha atacat la principal causa dels més de 300.000 morts en aquests quatre anys de guerra: l'aviació del règim de Baixar al-Assad, que bombardeja els barris rebels amb armament convencional, armes químiques i barrils explosius.

Desconflicte: el perill d'un accident

Un dels perills de les operacions a Síria és el risc d'un accident perquè els dispositius no estan coordinats. És el que en l'argot militar s'anomena 'deconflicting'. Responsables russos i nord-americans hi treballen aquests dies. Un pilot de l'OTAN ho explica a l'ARA: "En una operació aèria cal coordinar rutes d’entrada, rutes de sortida, altituds d’entrada, altituds de sortida, possibles zones calentes pel llançament d’armament, zones restringides per la presència coneguda d’artilleria antiaèria... Si això no es fa, no pot haver-hi avions abatuts, col·lisions entre aparells, ensurts, etc. A més, una operació com la que s’està produint a Síria necessita avions de reabastiment en vol, que funcionen com a benzineres de l’aire. Aquests avions se situen en òrbites preestablertes en una zona segura, no a les zones més calentes. Els caces bombarders van fins allà, punxen combustible i així guanyen autonomia de vol". L'operació es complica perquè hi intervenen diferents països: els caces nord-americans operen des de Turquia, i els francesos, des de Jordània, que també n'acull de Qatar i els Emirats. A més, els russos operen amb control aeri militar sirià, i la coalició, amb el sistema nord-americà. "No és difícil imaginar el trànsit aeri que s’acumularà a les zones properes als objectius que tots aquests països volen atacar", apunta el pilot.

stats