Publicitat
Publicitat

REPRESSIÓ A RÚSSIA

Col·lectius gais i eslaus catalans responen a la crida de l'activista rus a l'ARA per obtenir asil polític

Mobilitzats per defensar l'Alexei

El cas del jove rus que demana asil polític des de Barcelona mobilitza part de la societat civil catalana. Defensor dels drets LGTB, Alexei Kiselev s'enfronta a l'ambigu sistema espanyol de concessió d'asil.

Alexei Kiselev ja no està sol. Un mes després d'arribar a Barcelona amb l'esperança que Madrid li concedeixi asil polític, el cas d'aquest activista moscovita pels drets del col·lectiu LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals) ha despertat interès en la societat civil catalana.

L'ARA va contactar amb Kiselev la setmana passada perquè expliqués en una entrevista les raons que van portar-lo a fugir de Rússia. Aquest opositor al règim del president rus, Vladímir Putin, argumentava que si torna al seu país podria anar a la presó, acusat de crear disturbis en les manifestacions que han omplert els carrers de Rússia els últims mesos contra el retorn del president. Kiselev confessava en la conversa que, com a homosexual, té por de no sobreviure a la presó.

L'entrevista va inspirar un ferm compromís d'un conjunt de col·lectius catalans per ajudar-lo. Al capdavant de la resposta hi ha el Casal Lambda, una associació que des del 1976 treballa per normalitzar l'homosexualitat en la societat. La Casa Eslava i l'associació Este-Oeste s'han unit als esforços per aconseguir la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.

Hi ha precedents de cooperació de l'Ajuntament i la Generalitat amb persones que han demanat asil un cop són a Catalunya. Sota el programa Ciutat Refugi, Barcelona va acollir temporalment quatre activistes perseguits als seus països: els va oferir un pis i va organitzar un programa d'activitats per donar-los veu i contactes amb les xarxes d'entitats que defensen els drets humans a Catalunya.No obstant, després de dos anys, el programa està actualment en stand by .

Kiselev va fugir d'un estat que ha aprovat lleis contra la propaganda homosexual a les ciutats de Moscou i Sant Petersburg i ha arribat a un país que, segons la seva impressió, és més sensible que altres zones del continent als drets del col·lectiu LGTB.

Territori amic?

Espanya és un dels països de la Unió Europea que menys asils polítics concedeix, però on ser homosexual pot ser un plus afegit per obtenir-lo, segons explica a l'ARA José Luís Nvumba, assessor jurídic de l'ACSAR (Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats). Segons dades de l'Eurostat, l'institut europeu d'estadística, Espanya va denegar set de cada deu peticions d'asil l'any passat.

Tot i que les estadístiques no detallen el tipus de casos, l'ACNUR estima que un 60% de les peticions estan vinculades al gènere o les minories sexuals. Aquest organisme de l'ONU analitza totes les sol·licituds presentades a Espanya i n'emet una opinió no vinculant.

Des del 1951, la Convenció de Ginebra defineix els refugiats com les persones perseguides per algun d'aquests cinc motius: idees polítiques, raça, religió, nacionalitat i pertinença a un determinat grup social. La renovada llei espanyola d'asil, aprovada el 2009, va afegir una menció explícita al dret a l'asil i protecció subsidiària en casos de gènere i identitat sexual.

Malgrat que l'ACNUR valora positivament aquest avenç legislatiu, no estalvia crítiques al procés de decisió sobre les peticions. L'organisme demana més rigor a l'hora d'elaborar els expedients, més objectivitat en la seva anàlisi i una atenció especial en el tracte amb els sol·licitants en les primeres entrevistes.

Les raons que acostuma a esgrimir l'Estat en denegar una petició són, generalment, falta de proves. Associacions com el Casal Lambda recorden, no obstant, que un dels problemes dels membres del col·lectiu LGTB és que molts han amagat la seva orientació al seu país d'origen, de manera que tenen una capacitat limitada per provar la seva opció sexual o per demostrar la persecució prèvia.

Kiselev s'enfronta a un procés de final incert. Força catalans ja l'acompanyen en el camí i, des de Rússia, personalitats de renom demanen a Madrid que accepti la seva petició. Una d'elles és clau: l'advocada Karina Moskalenko, cèlebre per portar el cas de l'arxienemic de Putin, Mikhaïl Khodorkovski.