Monti, diposat a ser candidat
Mario Monti anunciarà previsiblement diumenge que serà candidat a primer ministre a les eleccions que Itàlia celebrarà al febrer. Ho farà amb el suport de partits i corrents polítics de centre.
ROMAAmb la càrrega d'una llarga i dura crisi econòmica i amb la inquietud per les conseqüències imprevisibles del retorn de Silvio Berlusconi a la política, Itàlia està a punt de començar una cursa electoral que culminarà amb els comicis que previsiblement tindran lloc el 24 de febrer.
Ahir es va superar el penúltim obstacle, l'aprovació al Senat, amb el suport dels senadors del Poble de la Llibertat (PDL) de Berlusconi, dels pressupostos generals del 2013. Avui o demà s'espera que siguin validats per la cambra baixa, sempre que els diputats del PDL no els bloquegin, una possibilitat insinuada per Berlusconi fa uns dies. Els comptes preveuen una reducció de la despesa d'11.600 milions d'euros en tres anys, l'augment de l'IVA i l'aplicació d'una taxa sobre les transaccions financeres.
Un cop aprovats els números, després d'un desembre que ha trasbalsat la política italiana, el primer ministre, el tecnòcrata Mario Monti, dimitirà i s'iniciarà el procés electoral per al qual ell mateix ja està movent fils i té pretendents. Aquesta setmana s'ha reunit amb els líders del centredreta italià per garantir-se suports. No sembla que li hagi de resultar difícil: la seva rendibilitat política és tan alta que un sondeig de l'institut Ipsos vaticina que una llista que inclogui el seu nom augmentarà el resultat en 30 diputats i 14 senadors.
Segons els diaris La Repubblica i Il Corriere de la Sera , el pla de Monti passaria per presentar tres llistes (els democristians de Casini; Futur i Llibertat de Fini, i Itàlia Futura del president de Ferrari, Montemezolo) que li donarien suport per continuar amb la impopular agenda de reformes. L'encara primer ministre va afirmar ahir que fa 13 mesos va trobar un país "amb la febre alta" que no en tenia prou amb "una aspirina" per "acabar amb la malaltia".
La política italiana viu en l'estat d'excitació i cautela prèvies a l'inici d'una cursa de curta durada. I els sondejos assenyalen que els ciutadans ja estan fent estiraments. El retorn de Berlusconi no només va alarmar els mercats i la prima de risc, sinó que també ha suposat un increment de 2 punts en intenció de vot al PDL (del 16% al 18%), presumiblement mobilitzant abstencionistes i captant votants del partit de Beppe Grillo, el Moviment 5 Estrelles, que baixaria del 18% al 13%. El Partit Democràtic de Bersani, en canvi, hauria tocat sostre amb les prediccions d'entre el 35% i el 38%. La irrupció de Monti podria marcar el ritme d'una cursa amb més obstacles per a Bersani dels previstos.
El que hi guanyen i hi perden
Entre Bersani, Monti i Berlusconi, és Bersani qui paradoxalment hi té més a perdre. Monti respon amb prudència però rapidesa a les etzibades de Berlusconi assegurant-se suports tant a nivell domèstic com internacional i havent-se convertit en el nen mimat de l'Europa institucional i dels mercats, malgrat que l'única xifra quantificable positiva del seu interinatge tecnòcrata és la de la prima de risc (dels 575 punts del novembre del 2011 ha passat als 300 actuals). Però l'atur i la recessió han augmentat.
Berlusconi hi té molt a guanyar i poc a perdre. De fet, pocs qüestionen que, a la seva manera, ja ha guanyat. Fa un mes era un cadàver polític i ara ja hi comença a haver comentaristes que recorden la remuntada del 2006 amb què va estar a punt de derrotar Prodi. Els italians, almenys els que no hi simpatitzen, veuen amb incredulitat i inquietud el retorn del Cavaliere, a qui perdre les eleccions però obtenir protecció davant dels judicis que l'amenacen ja significaria una millora (precisament ahir la fiscalia de Milà va demanar un any de presó per a Berlusconi per un cas d'escoltes il·legals).
En canvi, Bersani, de perfil més baix, ha passat d'encapçalar un projecte de regeneració del centreesquerra a aparèixer amb pinzellades als mitjans, més interessats en la dialèctica Monti-Berlusconi. Potser per això ahir el candidat pel PDL va donar un lleu cop de puny sobre la taula: "Si guanyem, jo aniré al Palau Chigi [seu del govern italià]".
En el nou context, Bersani es manté al capdavant en els sondejos, però a diferència de Monti ell no disposa del vistiplau dels mercats i d'una aura de gestor impecable, i a diferència de Berlusconi no té un suport mediàtic al darrere. Bersani només compta amb la força dels vots dels electors. Al febrer es veurà si amb això en té prou.
