Monti s'ofereix a governar Itàlia sense passar per les urnes
L'ex primer ministre italià Mario Monti no va decebre l'expectació pel seu discurs de Nadal. No vol ser candidat per cap partit, però s'ofereix a seguir governant el país amb la seva agenda de reformes.
ROMAAmb to serè, argumentant punt per punt, repartint agraïments i crítiques educades però punyents, Monti va pronunciar un discurs que amb el temps potser es considerarà històric. Pel que fa a la urgència per l'agenda política del país, el que corria més pressa era saber si Monti concorreria com a candidat a les eleccions del 24 i 25 de febrer. La resposta és: no serà candidat, però potser serà primer ministre.
No serà candidat perquè és senador vitalici, i serà primer ministre si el Parlament l'hi demana. A canvi, però, una condició: que l'encàrrec sigui per aplicar l'anomenada agenda Monti , en una versió ampliada que "aviat" farà circular per internet amb el títol Canviar Europa. Reformar Europa per un compromís comú . Segons va explicar, en presentar la seva dimissió a Giorgio Napolitano, Monti va pronunciar les paraules "missió complerta, president".
El discurs de Monti potser es convertirà en històric per diferents motius. El primer, perquè va expressar explícitament que "la clàssica dimensió horitzontal dreta-esquerra ja no és l'eix de referència" útil per afrontar les decisions polítiques que planteja el panorama econòmic.
El segon, perquè el mateix Monti va situar el moment que va iniciar el seu govern tecnocràtic al mateix nivell de rellevància que el final de la Segona Guerra Mundial citant la Conferència de Pau de París del 1946. I el tercer, perquè en lloc d'alinear-se amb una de les forces polítiques actuals, Monti va fiar la seva disponibilitat a mantenir-se en actiu a la concurrència de tres variables: el contingut, el mètode de govern i la credibilitat de l'acció política, sintetitzades en el seu document.
La neutralització de l'eix esquerra-dreta, però, no va ser un cant a la desaparició de les ideologies. Monti, que durant el discurs va autodefinir-se com a "liberal", també va recórrer a les tesis d'un article publicat el 13 d'octubre per The Economist , segons les quals "fa falta una nova forma de centrisme radical per combatre la desigualtat sense perjudicar el creixement econòmic". Segons Monti, "és obvi" que durant el seu govern "la coincidència de tres partits [els de la coalició que li ha donat suport] ha impedit anar al fons d'alguns temes".
Des del seu punt de vista, en l'últim any Itàlia ha aconseguit deixar enrere l'emergència financera, però encara li falta resoldre dos problemes més: el creixement i el desenvolupament, per un costat, i la renovació institucional, per l'altre. I adverteix que caldran majories parlamentàries.
Per Monti, "el creixement necessita més temps, i l'única manera de tornar-hi és a través de les grans reformes amb una perspectiva moderna i no arcaica". L' agenda Monti iniciada fa poc més d'un any ha permès, segons l'excap del govern tècnic, superar el "dramatisme" del "quadre de perillosa situació econòmica" que es va trobar. "Els italians poden tornar-se a sentir ciutadans d'Europa amb el cap ben alt", segons Monti, perquè han pogut sortir de "l'emergència financera" sense haver de demanar un rescat als socis europeus.
Pel que fa a la renovació de les institucions, Monti -que va assumir el poder l'any passat, després que la UE i els creditors internacionls forcessin la caiguda del seu predecessor, Silvio Berlusconi- va assenyalar que és per un "imperatiu moral" que posa a disposició la seva agenda per canviar la política del país. I va afegir que "el cost més alt de la política és el de les decisions no preses". L'ex primer ministre va dedicar part del temps a defensar el rol de les dones en la via del creixement, i va titllar "d'humiliant" el tracte que solen rebre públicament.
