Publicitat
Publicitat

Mor als 83 anys Bernardo Provenzano, històric 'capo' de la Cosa Nostra

Considerat un dels més grans criminals de la història d'Itàlia, va ser detingut el 2006 després de 43 anys com a fugitiu

Ha mort als 83 anys aquell home menut i misteriós que des d’una humil 'masseria' (petita masia siciliana) ordenava assassinats o feia negocis enviant paperets xifrats als criminals sota el seu comandament: Bernardo Provenzano, capo històric de la màfia siciliana, la Cosa Nostra. Un home que fins i tot els últims dies, moribund, era considerat perillós i era temut pels magistrats, fins al punt que va morir ahir a l’hospital de San Paolo de Milà encara en règim de vigilància extrema. Les autoritats, a més, han prohibit que li facin un funeral públic.

Aquest home que sota un aspecte mans amagava astúcia assassina i va burlar la justícia amagant-se durant 43 anys s’emportarà molts secrets a la tomba, ja que fins al final ha mantingut la postura de l’home d’honor i s’ha negat a col·laborar amb la justícia.

L’únic altre 'boss' mafiós que potser podria aclarir si la màfia va arribar a un pacte amb l’estat italià als anys 90 i si l’ex primer ministre Silvio Berlusconi va tenir alguna relació amb aquest pacte, Totò Riina, tampoc ha confessat mai.

Provenzano, que rebia el nom de Zio Binnu (l’oncle Bernat) o Il Trattore (el tractor, per la determinació amb què esclafava enemics), ha estat tancat en un règim dur de presó des que va ser detingut l’11 d’abril del 2006. Només amb la detenció el món –i fins i tot molts col·laboradors mafiosos – va poder posar rostre a un dels criminals més buscats, ja que vivia amagat. Es comunicava amb paperets escrits a màquina, els pizzini, que sovint xifrava utilitzant números en lloc de paraules. La 'masseria' on el van detenir era a només dos quilòmetres de casa seva. El va trair un dels costums de les famílies italianes del sud al qual no volia renunciar: la policia va seguir el rastre d’un paquet amb aliments que li feia arribar la seva dona.

El successor de Riina

Provenzano havia sigut capo suprem des de la detenció de Totò Riina el 1993. Havien sigut amics d’infància i havien actuat primer sota les ordres d’un tercer company, Luciano Leggio. El 1974, Riina va prendre el relleu, amb Provenzano al costat. Tots dos van entaular una guerra entre el seu clan, el dels corleonesi, i altres boss criminals de Sicília per la supremacia. A principi dels anys 90 van desafiar l’estat amb una successió de bombes. Van ordenar l’assassinat dels mítics jutges antimàfia Giovanni Falcone i Paolo Borsellino.

Els corleonesi havien anat tan lluny que la població i l’estat van començar a reaccionar tot i la por, i una mostra d’això és que les autoritats van aconseguir detenir Riina el gener de 1993. Provenzano va ser prou llest per comprendre que l’etapa de sang i bombes s’havia acabat i va fer una operació per fer invisible el poder mafiós, en lloc d’exhibir-lo a base de cruels assassinats.

Els últims dos anys, ingressat al San Paolo, greument malalt –entre d’altres, per un càncer a la bufeta–, gairebé vegetal, els familiars havien demanat que se’l pogués traslladar a un centre de cures, però la magistratura ho havia denegat una vegada rere l’altra, perquè considerava que, tot i que ara ja no sigui tan evident ni aparegui tant als diaris, el poder mafiós sicilià continua sent gran i els capos que són a la presó tornen a ser honorats immediatament si surten.

Els habitants de Corleone evitaven ahir, amb rares excepcions, parlar amb la premsa. La por encara vigent és un altre símptoma que amb la mort de Provenzano no decau encara el poder de la Cosa Nostra, tot i que no sigui com en altres temps i el domini absolut ara el tingui la màfia de Calàbria, la ‘Ndrangheta. I és que la societat civil ha anat fissurant el mur mafiós: l’organització civil Libera desafia el crim organitzat ocupant les propietats dels boss empresonats que l’estat cedeix, i ciutadans valents les converteixen en empreses ètiques; molts empresaris denuncien ara els xantatges.

Ara bé, les autoritats encara no han aconseguit detenir el que ara és el màxim boss sicilià, Matteo Messina Denaro, capo de la població de Castelvetrano, a Trapani. És una altra mostra de com la Cosa Nostra encara és viva i temuda.