Publicitat
Publicitat

ADÉU A UNA ICONA

Neil Armstrong va convertir-se el 20 de juliol del 1969 en el primer home que va trepitjar la Lluna

Mor el símbol de La conquesta espacial

Neil Armstrong, el primer home que va trepitjar la Lluna, va morir ahir als 82 anys. El 20 de juliol del 1969 va convertir-se en el símbol de la cursa espacial. Una fita que va viure tota la vida amb humilitat.

La icona de la cursa espacial, Neil Armstrong, va morir ahir als Estats Units. Hereu d'una generació que es va jugar la vida per conquerir l'espai, provenia d'una família humil i mai es va vantar d'haver estat el primer home a trepitjar la Lluna aquell històric 20 de juliol del 1969, que va significar la fi de la disputa aeronàutica entre els Estats Units i l'URSS. Armstrong va morir arran de les complicacions d'una intervenció cardíaca, segons va informar la família en un comunicat. Acabava de fer 82 anys.

De la granja a la Lluna

Als 6 anys va volar per primer cop i ja no va deixar de mirar el cel

El cel de la granja familiar a Wapakoneta, a l'oest de l'estat d'Ohio, es va convertir en el bé més preuat de l'infant Armstrong. Amb només 6 anys va pujar per primera vegada a un avió, i la fascinació que va viure llavors el marcaria per a tota la vida.

L'afició es va convertir en obsessió, i es va passar tota la infantesa dissenyant maquetes d'avions, aparells una mica més grans i fins i tot un túnel de vent casolà. I als setze anys va aconseguir la primera fita: treure's el carnet de vol. Primer va solcar sol l'estat d'Ohio que no pas prémer l'accelerador d'un cotxe. Després vindrien els anys a la universitat, excel·lint en els estudis d'enginyeria aeronàutica, només interromputs pel deure de servir en la marina el 1949 dels Estats Units i combatre en la guerra de Corea.

Tretze anys més tard aconseguiria el seu somni de ser part de la cursa espacial i ingressaria a la NASA. El Nadal del 1968 va rebre la missió de comandar l'Apol·lo 8, que va aconseguir fer tres voltes a la Lluna i tornar a Terra. Només set mesos més tard deixava una empremta històrica que 43 anys més tard encara no s'ha esborrat.

Una trepitjada històrica

"És un petit pas per a l'home i un gran pas per a la humanitat"

Les primeres paraules de Neil Armstrong després d'estar sobre sòl lunar van ressonar en els primers televisors de mig món en plena efervescència de la cursa espacial. Durant els seus primers moments sobre la Lluna, Armstrong es va aturar i va retre homenatge a tots els astronautes de la NASA i de la URSS que havien mort en l'intent de conquerir l'espai. Un instant que més tard va anomenar "un moment de tendresa". Tant Armstrong com Edwin Buzz Aldrin van passar gairebé tres hores caminant per la superfície lunar, agafant proves, fotografies i fent experiments, a part de plantar la bandera dels EUA.

Una treva amb l'URSS

"Calia recordar els que havien mort en la carrera espacial"

El primer passeig sobre la Lluna va marcar la victòria dels Estats Units en la cursa espacial de la Guerra Freda que havia començat l'octubre del 1957, amb el llançament de l'Sputnik 1 per part de la Unió Soviètica. En la commemoració de l'aniversari de l'efemèride, Armstrong va destacar que la cursa espacial "va ser l'última competició pacífica entre els EUA i l'URSS". "Va permetre a les dues parts invertir el màxim en els objectius de la ciència, l'aprenentatge i l'exploració", va dir.

Un personatge reservat

"Sóc, i sempre seré, un enginyer friqui amb mitjons blancs"

Tot i haver-se convertit en el símbol d'una època, Armstrong es va mantenir sempre lluny de les càmeres, tancat al laboratori, o bé dirigint programes de la NASA més tard. El món de les celebritats i del glamur mai va ser per a ell i, de fet, el 1979, quan va deixar l'agència espacial, es va retirar de nou en una granja d'Ohio, en aquest cas a la població de Lebanon, on plantava blat de moro i cuidava bestiar. "Mai concedia entrevistes, però no era una persona estranya amb qui costés parlar", explicava Ron Huston, company a la Universitat de Cincinnati.

Pugna amb Obama

"Veig equivocada la proposta de suprimir operacions de la NASA"

El silenci d'Armstrong, però, es va trencar el 2010, quan va alertar de la nova política del president Barack Obama en matèria espacial, que tenia la intenció d'anul·lar el programa llançat sis anys abans per Bush per tornar a la Lluna. El símbol espacial va deixar la seva granja a Ohio per testificar davant el Congrés dels EUA. La NASA havia estat la seva vida i reduir-ne el pressupost significava, per a ell, eliminar-ne tot futur possible.