MOVIMENT INDEPENDENTISTA A MALI
Internacional 03/06/2015

Moussa Ag Assarid: “El conflicte amb Bamako és molt més antic que els jihadistes”

Cristina Mas
3 min
Moussa Ag Assarid : “El conflicte amb Bamako és molt més antic que els jihadistes”

BarcelonaL’abril del 2012 el Moviment Nacional d’Alliberament de l’Azawad va proclamar la independència d’a-quest territori del nord de Mali. El moviment, de majoria amaziga i que té quaranta anys d’història, es va haver d’enfrontar a l’hostilitat del govern de Bamako i a l’aparició de grups islamistes, que més tard va ser el pretext per a la intervenció militar francesa. Ni Mali ni la comunitat internacional han reconegut el nou estat i el conflicte està enquistat en un procés de negociació patrocinat per Algèria. Moussa Ag Assarid, representant diplomàtic de l’Azawad a Europa, va ser fa unes setmanes a Barcelona.

Després de la intervenció militar de França, ¿quina és la situació actual del conflicte?

La intervenció francesa va començar amb un objectiu ambigu. Oficialment, França deia que venia per aturar l’avanç dels jihadistes sobre Bamako. Però quan l’exèrcit francès va arribar, ens va portar les tropes malianes. I l’exèrcit de Mali, en lloc de combatre el terrorisme, va atacar els nostres civils. La premsa francòfona, les ONG internacionals de defensa dels drets humans i nosaltres mateixos n’hem aportat moltes proves. Però no hi ha hagut cap condemna contra Mali per part del govern francès. El nostre conflicte amb Bamako és molt més antic que el problema del terrorisme. No es pot tapar tot fins a l’arrel amb la presència dels jihadistes, que ve del 2013. Nosaltres hi som des del 1893. I cada deu o vint anys, des d’aleshores, hi ha hagut un aixecament. La comunitat internacional ens obliga a respectar la integritat territorial de Mali, mentre que nosaltres vam proclamar la independència de l’Azawad el 6 d’abril del 2012. Però què ens ofereixen?

Les negociacions amb Mali semblen encallades.

La comunitat internacional ens va exigir que respectéssim la integritat territorial i discutíssim un encaix amb les autoritats malianes. Volen que ens integrem a l’exèrcit malià per fer un sol país jacobí, amb una petita descentralització forçada des de fora... Això no pot funcionar. Vam signar un acord d’alto el foc el 18 de juny del 2013, que preveia la fi de les negociacions al novembre, un mes després de les eleccions a Mali. Però, en lloc de negociar, el maig del 2014 ens va atacar amb el seu exèrcit. Novament ens vam enfrontar a l’exèrcit malià i vam aconseguir recuperar el 80% del nostre territori. La Unió Africana ens va demanar un nou alto el foc i el vam acceptar.

Quina és la seva proposta de pau?

Una federació de dos estats, on l’Azawad tindria algunes competències exclusives, com educació, desenvolupament, seguretat interior i cultura, i altres de compartides amb l’estat federal, com el control de les fronteres exteriors, la diplomàcia, la justícia i la moneda. I que la nostra bandera sigui reconeguda, al costat de la federal. Hi ha hagut molts acords [1963, 1991, 1992, 2006, 2013] i Mali no ha respectat mai els seus compromisos.

Quin és el grau de suport popular a la independència?

És una autèntica revolució popular de resistència i d’alliberament, i no és només un moviment tuareg. El moviment engloba el conjunt de pobles que viuen al territori de l’Azawad. I ara els més actius són les vídues, les noies que tenen els germans morts o presos, els orfes. Estem en un impàs: la mediació internacional ens vol imposar un acord que no és un acord. I nosaltres diem que no ho podem signar. Ara tenim una nova delegació a Alger que proposa tres esmenes: el reconeixement jurídic, polític i territorial de l’Azawad, que el 80% dels membres de les forces armades i de seguretat al nostre territori siguin del nostre poble, i que el 40% dels beneficis de la mineria de la nostra terra i el 20% del pressupost del país serveixin per finançar el desenvolupament de l’Azawad.

Com afronten la presència dels jihadistes al seu territori?

Des del principi vam demanar a França i a Occident informació i mitjans per combatre els jihadistes. Però no ens van voler escoltar. El juny del 2012 ens van atacar, i vam decidir combatre’ls a Gao, en legítima defensa. Som un moviment d’alliberament nacional i estem fent la feina de les grans potències: lluitar contra Al-Qaida. Bamako ens ha acusat d’haver-nos-hi aliat i és mentida, és propaganda de guerra. Amb Ansar Dine hi va haver un diàleg al principi, quan no havia comès atemptats ni segrestos ni era a la llista d’organitzacions terroristes. Volíem treure’n els joves que s’hi veien empesos per la falta de recursos. Ho vam intentar, però ja estaven massa radicalitzats. Nosaltres som més aviat laics, no volem la xaria. I els estem combatent. Però Occident no ho vol reconèixer.

stats