Netanyahu s’imposa a les urnes Els EUA carreguen contra la retòrica de divisió

JerusalemEncara que tot és possible, el dia després de les eleccions israelianes va servir ahir per reafirmar la inesperada -i dolça- victòria a les urnes del primer ministre, el conservador Benjamin Netanyahu, al capdavant del Likud. L’incombustible Bibi, com és conegut familiarment, es va imposar amb 30 escons, sis més que el seu principal rival, el laborista Isaac Herzog, en unes eleccions anticipades que ell mateix va convocar al desembre.

Amb una participació de gairebé el 72%, quatre punts per sobre de les convocatòries anteriors, les filigranes polítiques s’imposen ara per arribar als 61 escons necessaris per governar en un arc parlamentari de 120 escons, repartits finalment en deu formacions. Amb aquest resultat, Netanyahu va assegurar que “en dues o tres setmanes” formarà govern i va fer una crida a tots els líders perquè s’hi incorporin. Herzog va prometre lluitar per “una societat millor” sense revelar encara si pensa anar a l’oposició o, tot i les diferències, col·laborar amb el Likud.

La calculadora és una eina indispensable aquests dies, com també “les relacions personals per arribar a acords”, avisa el professor de ciències polítiques de la Universitat Hebrea de Jerusalem Gideon Rahat, basant-se en el “personalisme” que ha imperat en aquestes eleccions. Malgrat el resultat, “bàsicament no ha canviat res”, sentencia el professor. El que “queda clar és una tendència encara més cap a la dreta”. “Hi ha hagut canvis, sí, però dins d’un mateix bloc, no entre els diversos blocs”, reflexiona. Així, els deu escons que ha guanyat Netanyahu respecte a les eleccions prèvies “no són reals perquè provenen de Bennett o de Lieberman, que són al bloc del Likud”.

El bloc ancorat a la dreta i l’extrema dreta inclou els 30 escons del Likud, els 8 de la Casa Jueva, de Naftali Bennett, i els 6 d’Yisrael Beitenu, d’Avigdor Lieberman. Lieberman s’ha mostrat disposat a pactar, sempre que retingui la cartera de Defensa. En l’altre gran bloc, el de centreesquerra, s’agrupen els 24 seients de la Unió Sionista; els 14 de la Llista Unida (minoria àrab) i els 4 de la formació d’esquerra Meretz. El recompte final es publicarà divendres però Zahava Gal-On, de Meretz, va avisar que si es confirma el resultat deixarà pas a una altra candidata.

Kulanu, la peça clau

En aquest trencaclosques destaquen els dos partits ultraortodoxos (Shas i Judaisme Unit de la Torà, amb 13 escons); el centrista Yair Lapid (11, vuit menys que el 2013) i, sobretot, la nova formació de centredreta Kulanu (10), de Moshe Kahlon. El que va ser ministre del Likud, molt popular en l’anterior govern perquè va reduir la tarifa de la telefonia mòbil, és vist com la peça clau que pot determinar la naturalesa del pròxim govern d’unitat. Ja fa dies que Netanyahu, conscient de la seva importància, va oferir a Kahlon el ministeri de Finances.

L’altre guanyador és la Llista Unida, que queda en una tercera posició, amb 14 escons. Un resultat que ha sigut possible gràcies a Avigdor Lieberman, perquè “ell va forçar els àrabs a anar junts”, ironitza Mohammed Darawshe, director de Givat Haviva, una organització a favor de la igualtat i els drets dels àrabs a Israel. Lieberman va impulsar l’elevació del topall electoral del 2% al 3,25% (4 diputats) per tenir presència a la Knesset per bloquejar l’entrada dels àrabs. Darawshe denuncia les tàctiques utilitzades per Bibi en la campanya: “Podíem anar a votar però en el fons no volia que hi anéssim, dividint entre jueus i no jueus”.

El desesperat esforç de Netanyahu fins poc abans de saber-se els resultats va donar fruits. Desdint-se del seu discurs a la universitat de Bar-Ilan a Tel Aviv el 2009, es va oposar a la creació d’un estat palestí i a la divisió de Jerusalem. El seu èxit, pel cap negociador palestí Saeb Erekat, és “l’èxit d’una campanya basada en els assentaments, el racisme, l’apartheid i la negació dels drets fonamentals dels palestins”.

El “rei Bibi”, com ja se’l coneix, és més a prop que mai d’esdevenir el polític que més temps ha estat al capdavant d’Israel, de manera que superaria fins i tot el pare de l’Estat, David Ben Gurion.

Els Estats Units estan preocupats per la “retòrica de divisió” utilitzada per Benjamin Netanyahu durant la campanya electoral i mantenen el suport a la solució de dos estats com a camí a seguir per aconseguir la pau al Pròxim Orient. “Els EUA i aquest govern estem profundament preocupats per la retòrica que busca marginar ciutadans araboisraelians”, va assegurar ahir el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest. Aquesta retòrica “és profundament preocupant i divisiva”, i “soscava els valors i ideals democràtics”, que són una “part important del que uneix els EUA i Israel”, segons Earnest. Sobre els comentaris que va fer Netanyahu abans de les eleccions, que va dir que no permetria la creació d’un estat palestí si continuava al capdavant del govern, els EUA van recordar que creuen que la solució dels dos estats és “la millor” i que “reavaluaran la seva posició” en el procés de pau i “el camí a seguir en aquesta situació”.