Internacional 23/01/2013

Netanyahu reté el poder tot i l'auge del centreesquerra

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, s'ha salvat per poc, però la seva victòria és també un càstig davant l'auge del centreesquerra. Ara la clau és amb qui formarà govern: ultradreta o centre?

Anna Garcia
3 min
Membres  d'un moviment ultraortodox protesten contra les eleccions generals.

JERUSALEMPer a molts va ser una campanya avorrida, gairebé apàtica, que es va tornar interessant quan els col·legis electorals van començar a tancar i es va començava a perfilar un executiu diferent del dels últims anys. Els sondejos a peu d'urna donaven la victòria, ja esperada, a la coalició Likud-Beiteinu, liderada per l'actual primer ministre, Benjamin Netanyahu, amb 31 escons, 11 menys dels que tenien fins ara. Però a la seu del Likud, a Tel Aviv, es mostraven contents perquè les últimes hores s'esperaven una davallada encara més forta. Sens dubte la gran sorpresa va ser el segon lloc del partit de centreesquerra Yesh Atid, de Yair Lapid, amb 19 escons, partidari que tothom, àrabs i jueus, faci el servei militar o civil. I en tercer lloc, els laboristes, amb 17 escons, que van centrar el seu programa en temes socioeconòmics. Dotze escons van anar a Casa Jueva, de Naftali Bennett, que amb un discurs sionista religiós clarament oposat a la creació d'un estat palestí va ser la revelació de la campanya. Finalment, amb aquests resultats, el bloc de la dreta no tindrà tanta força com s'esperava.

Al voltant les vuit del vespre, quan l'assistència als col·legis electorals acostuma a baixar, Netanyahu va fer una crida desesperada als seus votants dient-los que el seu partit estava en perill. Poques hores abans havia demanat que ho deixessin tot i anessin a votar. Mentrestant, Tzipi Livni, la líder del partit centrista Hatnua (Moviment), parlava d'una possible coalició amb el també centrista Yesh Atid i els laboristes de Shelly Yachimovich.

La clau: qui formarà coalició?

La Knesset, el Parlament d'Israel, té 120 seients, així que el partit guanyador de les eleccions haurà de buscar una coalició que superi els 61 escons. I disposarà de cinc setmanes per formar govern. El que és realment important a Israel és veure quins partits formaran el pròxim executiu. Des de la seva creació, fa 65 anys, mai un sol partit ha aconseguit una majoria absoluta.

El particular sistema de votació proporcional -amb un mínim del 2% dels vots s'aconsegueix un escó- afavoreix l'entrada al Parlament dels partits petits, que tenen la clau a l'hora de formar govern. Això facilita que l'arc parlamentari quedi fragmentat en una dotzena o més de formacions heterogènies, reflex de la societat: laics, colons, pacifistes, araboisraelians, religiosos moderns, religiosos moderats, ultrareligiosos, russos...

Una de les dades destacades va ser la participació, la més alta des del 1999, quan van guanyar els laboristes. La concurrència a les urnes va alegrar els partits d'esquerra, convençuts que l'absentisme els perjudica. Els analistes també van destacar l'alta xifra d'indecisos, que rondava el 15%.

Un ambient festiu va acompanyar ahir els votants. A Israel el dia de les eleccions és dia de festa nacional -tot i que el transport públic funciona-, i els carrers de Jerusalem es van omplir de gent que abans o després de passar pel col·legi electoral passejava aprofitant el dia càlid d'hivern. "Voto Netanyahu, voto Likud, perquè vull un govern fort que faci front a les amenaces externes a les quals s'ha d'enfrontar Israel", deia Shila Brum, que, com altres votants del Likud, veuen Netanyahu com un líder fort, sense alternativa, l'únic que pot fer front als reptes que té el país. I per això Brum demana al líder del Likud que formi una coalició tan forta com sigui possible.

Itzak Landau, en canvi, va decidir votar pel partit centrista Yesh Atid (Hi ha futur), el nou partit de Yair Lapid, perquè esperava "que sigui prou fort per formar part de la pròxima coalició de govern i així Netanyahu no necessitarà els ultraortodoxos".

Benjamin Netanyahu. Un nacionalisme que estanca el procés de pau

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha liderat el govern durant dos mandats ben contrastats. El primer es va caracteritzar per la inestabilitat política i les limitades concessions als palestins. En el segon s'ha mantingut amb una coalició forta i s'ha viscut una falta d'avenços en el procés de pau amb palestina i una dura confrontació amb l'Iran.

Nacionalista de dretes, Netanyahu ha liderat una coalició dominada per formacions amb la mateixa tendència i partits marcadament religiosos. Tot i la seva relativa popularitat entre els israelians, Bibi ha estat criticat per la comunitat internacional per no aturar la construcció d'assentaments jueus i pel col·lapse de les converses de pau amb els palestins.

Yair Lapid. El presentador 'indignat' i defensor dels colons

Només fa un any que aquest veterà presentador israelià va abandonar la feina que el va fer famós per entrar en política. Els analistes polítics del país no apostaven per ell, en gran part, diuen, pel seu aspecte físic atractiu, que els portava a dir que només volia protagonisme. Amb el seu partit, Yesh Atid, però, va ser la gran sorpresa de la jornada.

La ja segona força israeliana promou els drets socials, basant-se en les peticions dels indignats que van acampar durant mesos a les principals ciutats del país. Defensa els drets dels colons i, al mateix temps, intenta donar esperança als palestins. Però la contradicció entre aquestes posicions deixa la solució dels dos estats en una promesa, com a mínim, qüestionable.

stats