Publicitat
Publicitat

RELACIONS ENTRE ISRAEL I ELS EUA

Netanyahu: “Un acord amb l’Iran provocarà una cursa nuclear”

El líder israelià intenta aturar el diàleg de Washington amb Teheran

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va anar ahir al Congrés dels Estats Units amb una clara missió: impedir un possible acord nuclear entre l’Iran i les potències mundials liderades per Washington. En el seu discurs davant dels legisladors nord-americans, va advertir que el pacte no només no evitarà que Teheran aconsegueixi una arma nuclear, sinó que “aplanarà” el camí cap a aquest objectiu i provocarà una cursa nuclear al Pròxim Orient.

“Aquest acord és un mal acord, un molt mal acord. Estaríem millor sense”, va sentenciar el líder israelià, que amb aquestes paraules va desafiar la política exterior del president nord-americà, Barack Obama. Des de finals del 2013 els Estats Units negocien amb l’Iran perquè garanteixi la finalitat pacífica del seu programa nuclear.

Aquestes converses continuaven ahir a Montreaux, Suïssa, mentre Netanyahu intentava obtenir el suport dels congressistes contra un pacte amb el règim dels aiatol·làs. La Casa Blanca, que ha criticat la seva visita a Washington perquè és a 15 dies de les eleccions israelianes, tem que el seu discurs faci descarrilar les negociacions amb l’Iran.

“Em preocupa més que el Congrés prengui mesures que debilitin les converses abans d’arribar a un acord que no pas el que digui el primer ministre Netanyahu”, havia assegurat Obama la nit abans en una entrevista a Reuters.

Sancions contra l’Iran

Els republicans, que des del gener tenen el control de les dues cambres del Congrés, debaten incrementar les sancions contra l’economia iraniana. L’inquilí de la Casa Blanca, però, ja ha dit que pensa vetar-les.

De fet, els cinc països del Consell de Seguretat de l’ONU (els EUA, Rússia, la Xina, el Regne Unit i França) més Alemanya han posat sobre la taula un alleugeriment de les sancions actuals contra Teheran si el govern iranià limita la seva capacitat per produir material nuclear durant deu anys. Això suposaria que si l’Iran decidís al final construir una bomba atòmica tardaria més d’un any a completar-la.

Netanyahu va començar la seva intervenció amb un to conciliador. Va lloar el suport del govern d’Obama a Israel i va lamentar que la seva visita s’hagués polititzat. “No era la meva intenció”, va dir, i va afegir que la relació entre el seu país i els Estats Units ha de continuar sent bilateral.

Malgrat aquests primers minuts, la majoria dels analistes van veure el discurs com un atac a les negociacions del govern d’Obama amb el règim persa. I això posa encara més de manifest la ja coneguda mala relació entre els dos líders.

Netanyahu no comparteix l’estratègia del president nord-americà perquè no confia en Teheran. I, per això, ahir va tornar advertir del risc de creure que, amb un acord, l’Iran “canviarà a millor”. “Ens enfrontarem a un Iran molt més perillós, un Pròxim Orient ple de bombes i un compte enrere cap un potencial malson nuclear”, va explicar. El líder israelià va ser ovacionat en diverses ocasions per la majoria de legisladors nord-americans.

Tot i així, n’hi va haver una cinquantena que van decidir no assistir al seu discurs, ja que el consideraven electoralista i una crítica irrespectuosa al president Obama.

Alternativa a l’acord?

Netanyahu va negar que l’alternativa a l’acord sigui la guerra, sinó “un millor acord”. Tanmateix, no en va explicar els continguts. La Casa Blanca no es va fer esperar en la seva resposta i va afirmar que el discurs no aportava cap nova idea o alternativa. “Tot ha sigut retòrica, cap acció”, va dir un dels assessors del president als mitjans.

En el seu discurs, el primer ministre israelià també va insistir que l’Iran és un país poc fiable, fins i tot malgrat la seva lluita contra l’Estat Islàmic. “L’Iran i l’EI estan competint per la corona de l’islamisme radical”, va afirmar, i va afegir que si la comunitat internacional derrota l’Estat Islàmic i deixa que l’Iran aconsegueixi apoderar-se d’una arma nuclear serà com “guanyar una batalla i perdre la guerra”.

L’excap de la CIA es declara culpable

El general retirat i exdirector de la CIA David Petraeus es va declarar ahir culpable d’un delicte menor en el cas obert contra ell per haver filtrat a la seva biògrafa i amant, Paula Broadwell, documents classificats.

Petraeus, que afronta una multa de 40.000 dòlars, va dimitir del seu càrrec al capdavant dels serveis secrets quan es va revelar que mantenia una relació extramatrimonial amb Broadwell, que llavors estava sent investigada per l’FBI.