Publicitat
Publicitat

ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES

El líder israelià ignora la demanda de Palestina per ser reconeguda com a estat observador a l'ONU

Netanyahu reclama "línies vermelles" per frenar un Iran nuclear

Els líders palestí i israelià, amb objectius diferents, es van enfrontar un cop més ahir a l'ONU. Abbas va demanar que s'accepti Palestina com a estat observador i Netanyahu va instar a evitar un Iran nuclear.

Amb un dibuix d'una bomba i un retolador vermell gruixut, el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, va marcar ahir en el seu discurs davant l'Assemblea de l'ONU les "línies vermelles" per evitar que l'Iran es doti d'armes nuclears. Pel líder israelià, el règim de Teheran és una amenaça no sols per al seu país sinó per al món, i va assegurar que l'Iran podria tenir la capacitat de construir una bomba atòmica l'estiu que ve.

Netanyahu va arribar a l'ONU amb un únic objectiu: convèncer els líders mundials de la necessitat d'evitar un Iran nuclear. "Es fa tard, molt tard", va dir, per impedir que l'Iran obtingui armes nuclears. El premier va assegurar que amb les sancions econòmiques no n'hi ha hagut prou i va afirmar que l'única manera "pacífica" de fer-ho és fixar "una clara línia vermella".

"Per ser creïble, aquesta línia vermella ha d'estar marcada en una part vital del seu programa: en els esforços de l'Iran d'enriquir urani", va dir. Va assegurar que el programa nuclear iranià ja avançat fins a un 70% en l'enriquiment d'urani necessari per tenir la bomba atòmica. Per això, va dir que cal un ultimàtum per deixar clar que si es traspassen els límits hi haurà conseqüències.

El president dels Estats Units, Barack Obama, immers en la campanya electoral, s'ha negat a marcar cap ultimàtum i dimarts va assegurar que encara hi ha temps per a la diplomàcia tot i que "no és il·limitat". L'Iran fa temps que està sotmès a sancions del Consell de Seguretat de l'ONU, i també dels Estats Units, la Unió Europea i altres països perquè consideren que el seu programa nuclear busca obtenir armes nuclears. Teheran ho ha negat una vegada i una altra, i afirma que vol desenvolupar energia nuclear per fer-ne un ús exclusivament civil.

Netanyahu va advertir que si l'Iran aconsegueix la bomba atòmica serà com si ho fes Al-Qaeda. En la seva declaració, va enumerar una llista d'atacs "terroristes" i va atribuir-ne la responsabilitat a l'Iran. "Amb aquests antecedents d'agressions iranianes sense armes nuclears, imaginin com seran aquestes agressions amb armes nuclears", va advertir.

Per això va insistir a crear mesures concretes per frenar el desenvolupament d'infraestructures d'enriquiment d'urani. "Queden molt pocs mesos perquè l'Iran aconsegueixi prou urani enriquit per a la primera bomba", va subratllar Netanyahu, sense pressionar explícitament Obama. De fet, va assegurar que tant els líders americans demòcrates com els republicans volen fer el que sigui necessari per impedir que l'Iran es doti d'una bomba nuclear.

Benjamin Netanyahu va parlar poc després del president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas. Sense l'anhel històric de fa un any, quan va sol·licitar el reconeixement de Palestina com a estat de ple dret de les Nacions Unides, el líder palestí va rebaixar ahir el seu màxim objectiu i va instar els líders mundials a acceptar Palestina com a estat observador de l'organització internacional.

Reconeixement de mínims

Abbas es va mostrar convençut que obtindrà el suport d'una majoria dels països al reconeixement de mínims i va assegurar que no vol "deslegitimar un estat existent, que és Israel, sinó afirmar un estat que s'ha de reconèixer, que és Palestina". En el seu discurs, Abbas va dir que parlava en nom d'un "poble enfadat", va denunciar els assentaments israelians i va condemnar els atacs dels colons. A més, va advertir del risc de col·lapse institucional de l'Autoritat Nacional Palestina.

El primer ministre israelià gairebé va ignorar les demandes palestines i amb prou feines va parlar del procés de pau. Només va dedicar unes frases a a Abbas. "No resoldrem el nostre conflicte amb discursos calumniosos a l'ONU ni amb proclamacions d'estat unilaterals, sinó parlant junts". I va afegir que "un estat desmilitaritzat palestí" haurà de reconèixer l'estat jueu.

Actualment, els palestins són reconeguts com a entitat i passarien a tenir el mateix estatus que el Vaticà. L'oposició dels Estats Units -aliat d'Israel i membre amb dret a veto del Consell de Seguretat de l'ONU- a un estat palestí ha obligat Abbas a canviar d'estratègia. Aquest canvi d'estatus, que només requereix una majoria de l'Assemblea, és simbòlic, ja que no tindria grans conseqüències, però és un pas més cap a la legitimació de l'estat palestí.

Accés a la Justícia Internacional

Mahmud Abbas defensa que l'estatus d'observador permetria a Palestina accedir a la Cort Penal Internacional (CPI) i així presentar denúncies contra Israel. Ser un estat observador no suposa un accés automàtic al Tribunal, però com que no hi ha precedents que una entitat amb aquest estatus hagi acudit a la Cort, els palestins podrien intentar-ho l'any vinent.