Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Netanyahu s’aferra als colons per conservar el poder

Les eleccions anticipades aboquen Israel a un escenari d’atomització i inestabilitat política

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, no les té totes. Fa tres mesos va convocar eleccions anticipades convençut que passaria la revàlida amb facilitat i obtindria un quart mandat, superant Ben Gurion, el pare fundador de l’estat d’Israel, per convertir-se en el cap de govern que més anys ha governat de la història de l’estat. Però les enquestes per a les eleccions d’avui donen com a favorit el cap de files laborista, Isaac Herzog, amb un panorama polític hiperfragmentat. Els comicis avançats s’han convertit en un plebiscit sobre la seva gestió del polític conservador i els laboristes han guanyat posicions, com els partits de centre i les formacions àrabs, que per primer cop han optat per un front comú i s’han compromès a fer el que calgui per treure’l del govern.

Apel·lant al vot més conservador, Netanyahu es va adreçar ahir als colons de l’assentament de Har Homa, al sud de Jerusalem, una colònia que ell havia promogut en el seu primer mandat (1996-1999): “Només un partit fort dirigit per mi pot defensar els interessos vitals d’Israel, davant d’un govern de l’esquerra que capitularà a qualsevol imposició” de l’exterior, va proclamar. L’escenari no era casual: Netanyahu s’adreçava als assistents davant d’un edifici en construcció: “Aquest assentament impedeix la continuïtat territorial palestina”. El líder del Likud ha deixat clar que no acceptarà un estat palestí.

El míting reflecteix l’intent desesperat de Netanyahu per atreure els sectors ultraconservadors, que ja no s’agrupen naturalment dins del Likud. Ofer Zalzberg, analista de Crisis Group, explica a l’ARA des de Jerusalem el procés de fragmentació política: “La societat israeliana s’ha fet més diversa. Fins als anys 70 la política s’organitzava entorn de dos grans partits i dues grans ideologies: el sionisme socialista i el sionisme revisionista. Però en les últimes dècades tot s’ha diversificat: la comunitat ultraortodoxa i la comunitat nacionalista religiosa han crescut i han creat el seu marc ideològic”.

A més, un milió d’immigrants de l’antiga Unió Soviètica s’han instal·lat al país i han buscat un nou referent que respon a les seves peculiaritats culturals: Yisrael Beitenu, el partit de l’exministre Avigdor Lieberman, que ha trencat la seva aliança amb Netanyahu. La societat israeliana es fragmenta al voltant de línies religioses, ètniques, polítiques, i també sobre el conflicte amb els palestins. Tot plegat s’afegeix a una crisi de lideratge i de confiança en el sistema polític. De poc servirà, sembla, que s’hagi augmentat el tall per obtenir representació parlamentària del 2% al 3,25% per pal·liar l’atomització.

El principal rival de Netanyahu és la Unió Sionista, liderada pel laborista Isaac Herzog, que encapçala les enquestes. Amb l’acord de repartir-se la legislatura amb l’exministra Tzipi Livni, podria comptar amb el suport dels partits àrabs i del partit del periodista Yair Lapid, la gran sorpresa de les eleccions del gener del 2013, que va capitalizar el moviment de protesta contra l’encariment de la vida. Lapid -al govern en coalició amb el Likud- ha dit que aquest cop no donarà suport a la investidura de Netanyahu.

Un 72% d’israelians diuen que el país necessita un canvi, però l’aritmètica no exclou cap escenari i tot quedarà en mans dels partits petits: Netanyahu podria revalidar el govern en una coalició amb la ultradreta de Naftali Bennett, que representa la dreta religiosa i els colons, amb els partits ultraortodoxos. I l’altre gran interrogant, l’endemà de les eleccions, és què farà el president del país, Reuven Rivlin, que ha d’encarregar la formació del govern al líder més capaç de formar una coalició estable.

Problemes clau

Tot apunta que Israel s’aboca a més inestabilitat política, com recorda en una entrevista telefònica Yossi Mekelberg, analista de Chatham House. “La política de la por des del govern de la dreta ha generat una gran desorientació entre la gent. El mapa polític s’atomitza i això vol dir inestabilitat. I un govern feble no podrà assumir les qüestions clau: la pau, les relacions amb els veïns de la regió, els vincles amb els Estats Units i la UE, el servei militar obligatori, el paper de la religió i l’encariment del cost de la vida”, augura.