ELECCIONS A L’ELISI
Internacional 27/02/2017

“No voldria viure en una França governada per Marine Le Pen”

Els residents estrangers temen que la ultradreta governi

Alícia Sans
3 min
La candidata presidencial de l’ultradretà Front Nacional (FN), Marine Le Pen, en un míting ahir a la ciutat de Nantes, al País del Loira.

ParísAmb Marine Le Pen de presidenta serà més difícil adquirir la nacionalitat francesa, es prioritzaran els nacionals en el món laboral i aquells que tinguin la doble nacionalitat extraeuropea s’hauran de decidir per tenir-ne només una, a excepció dels francorussos. Aquestes són només algunes de les mesures que la presidenta del Front Nacional (FN) inclou en el seu programa electoral. Totes elles tenen un punt en comú: són hostils amb els estrangers que viuen a França.

Si Le Pen aconsegueix la victòria el 7 de maig -la segona volta de les eleccions presidencials- diu que durant el seu quinquenni de mandat limitarà a 10.000 el nombre d’entrades legals d’estrangers en territori francès davant de les 200.000 que hi ha ara. El partit d’extrema dreta espera arribar a aquesta xifra reduint estrictament el dret al reagrupament familiar, que permet a un estranger -que resideixi legalment a França des de fa almenys 18 mesos, entre altres condicions- acollir el cònjuge i els fills. La reducció d’immigrants també s’aconseguiria limitant el dret a l’asil, tenint en compte que de les 80.075 demandes que França va rebre el 2015, només se’n van acceptar 19.506, segons l’oficina francesa de protecció dels refugiats i apàtrides.

“Els immigrants no són la causa de tots els nostres problemes”, assegura la Faouzia Mahtoute. Aquesta francomarroquina de 56 anys fa mitja vida que resideix a França. Mahtoute va passar la seva joventut al Marroc, en el si d’una família musulmana practicant, fins que el 1992 va obtenir la nacionalitat francesa després de casar-se. “Quan soc a França soc francesa i quan poso els peus al Marroc soc marroquina -explica a l’ARA-. Allà la meva nacionalitat francesa no serveix per a res. Si vaig al banc no m’accepten la targeta d’identitat francesa, cosa que trobo normal. No es pot esborrar així com així el lloc on has nascut ni decidir-te per una nacionalitat. Què serà el següent? Fer-nos canviar el nom i el cognom?”, es demana. Malgrat la indignació, la Faouzia manté l’esperança perquè creu que Le Pen “no podrà aplicar el seu programa”.

“Riure o plorar”

Qui també conserva l’esperança és la Marina Rodríguez. “Confio que els francesos aniran a votar a la primera volta i no es resignaran a anar-hi només a la segona per dipositar un vot contra Le Pen”, diu aquesta barcelonina de 27 anys resident a París des del 2012. Davant les propostes del partit d’extrema dreta, “o rius o plores”, dictamina. N’és un exemple la que preconitza prioritzar els francesos al treball. “A vegades et trobes amb algun autòcton que pensa que vens aquí per «robar-li la feina», però sortosament és una minoria”, explica la noia.

“A això s’hi ha d’afegir ara l’impost que el Front Nacional vol aplicar a cada nou contracte d’un assalariat estranger”. És per això que la Marina està mirant d’obtenir la nacionalitat francesa, tot i que “has d’haver viscut almenys 5 anys seguits a França” i has de poder-ho justificar. “Si guanyés Le Pen i la seva mentalitat es generalitzés arreu del país, em plantejaria marxar de França”, conclou Marina Rodríguez.

“No voldria viure en un país així”, sentencia, per la seva banda, la Chrystalla Theodoridou, de 33 anys, originària de Xipre. I afegeix: “Em sentiria incòmoda”. A més, “això significaria que una part dels francesos validen les seves conviccions i tot el que ella representa”. Theodoridou, instal·lada a Tolosa de Llenguadoc des de fa vuit anys i mare d’una nena de pare francès, confessa que la possible victòria de Le Pen “li fa por” i opina que “gent com ella no hauria de representar França”.

Una victòria de Le Pen, “després del Brexit i de Donald Trump als Estats Units”, seria la confirmació que “ens estant gastant una broma de mal gust”, etziba Paul Verstraten, neerlandès de 59 anys instal·lat a França des del 1985. I assegura que si la presidenta del partit d’extrema dreta guanya, demanarà “la nacionalitat europea, la de Romain Rolland i Stefan Zweig”, una al·lusió metafòrica al llibre d’aquest últim El món d’ahir. Memòries d’un europeu, testimoni del daltabaix d’Europa entre les dues guerres mundials.

stats