No lloguis el teu pis a un turista: comparteix-lo amb un refugiat

AmsterdamAmsterdam, set de la tarda. A la cuina d’un apartament del cèntric barri de De Pijp, dos companys de pis s’expliquen el dia mentre obren una cervesa. Només fa una setmana que conviuen i poc menys d’un mes que es coneixen, però la seva complicitat és evident. Tots dos són dissenyadors gràfics i els apassiona el cinema, l’art i, fins i tot, el mateix tipus de música. Són Jacobine van de Kamp (Amsterdam, 1979) i Mazen al-Ashkar (Damasc, 1989), una holandesa i un sirià que conviuran al pis d’ella durant els tres mesos vinents gràcies a la feina de l’ONG Takecarebnb, que els ha posat en contacte basant-se en els seus interessos comuns.

Takecarebnb va néixer fa un any i mig i des d’aleshores ja ha aconseguit que quasi un centenar de refugiats hagin conviscut en cases holandeses amb avis, famílies i estudiants. Tots, amfitrions holandesos voluntaris. L’objectiu és facilitar el procés d’integració dels nouvinguts i erradicar els prejudicis de la gent local i les pors que es fonamenten en el desconeixement.

Maja Grcic, la fundadora de l’organització, coneix bé tot aquest procés. Va arribar a Holanda a la dècada dels noranta fugint del setge de la seva ciutat, Sarajevo, i quan la crisi de refugiats es va endurir l’any 2015 no va poder quedar-se de braços plegats. Buscant un projecte en què participar com a voluntària, va coincidir amb un noi que tenia una idea basada en el concepte de compartir casa. Plegats van començar a treballar-hi però, quan ell va decidir anar-se’n de viatge, la Maja va optar per tirar endavant el projecte tota sola.

Reticències inicials

“En tres mesos i mig érem una organització de deu persones i estàvem muntant la primera experiència pilot”, explica Grcic. “Sabíem que si esperàvem que tot estigués llest, trigaríem més d’un any a arrencar, així que vam optar per aprendre sobre la marxa”. El govern holandès, d’entrada, s’hi va mostrar reticent. “Ens van dir que no podien limitar-nos, però que no ens hi animarien perquè la idea de treure la gent dels refugis i acollir-la a les cases no els agradava gens”. Però, només un any i mig després, els excel·lents resultats han transformat radicalment la perspectiva governamental. Ben aviat, tots els qui rebin asil als Països Baixos seran informats pels canals oficials de la possibilitat de ser allotjats per una família a través de Takecarebnb.

Una gran oportunitat

En Mazen viu a Holanda des de fa “set mesos, divuit dies i set hores”. Es considera “un afortunat” perquè el seu viatge va ser en avió des de Dubai, on feia anys que treballava, després de perdre la feina a causa de la crisi econòmica al Pròxim Orient. “Només tenia un mes per trobar una altra feina, perquè si no havia de tornar a Síria i, com que estava obligat a anar a l’exèrcit, ara ja estaria mort o a punt de morir”. Casualment, aquest jove sirià havia planejat mesos abans viatjar a Amsterdam per passar-hi el Cap d’Any i ja tenia els bitllets d’avió i el visat, així que tan aviat com va aterrar a Holanda va demanar l’asil. Un cop allà, uns amics li van parlar de Takecarebnb i no va dubtar a apuntar-s’hi. “El centre de refugiats no és un bon lloc per viure. No crec que sigui bona idea tenir persones que han viscut experiències tan dures, de països diferents, tancades en un edifici sense poder fer res. És molt millor ser aquí, a la ciutat, entre la gent. És una excel·lent oportunitat per començar a crear una xarxa”.

La Jacobine va decidir emplenar el formulari de Takecarebnb perquè feia temps que li semblava que casa seva era massa gran per a ella sola. Assegura que mai va pensar a llogar una habitació a Airbnb: “No és el que volia”. Un dia, en una festa, li van parlar de Takecarebnb i, després de donar-hi voltes, va decidir apuntar-s’hi. Quan la gent del seu entorn va intentar convèncer-la que no era una bona idea -“una amiga fins i tot em va dir que si ficava un refugiat a casa, potser em violaria!”, comenta-, va estar segura que ho volia fer. “Vull demostrar a la gent que el que pensa sobre els refugiats no és cert”, diu. “La gent no hauria de quedar-se només amb les idees sobre les altres cultures que els mostren els mitjans”, afegeix en Mazen. “A les pel·lícules sempre representen la gent del Pròxim Orient dalt d’un camell i amb un Kalàixnikov a les mans però allà, com aquí, hi ha intel·lectuals, metges, artistes, científics, gent formada i intel·ligent”. “Ara tot es basa en la por -afegeix la Jacobine-. Però, al final, tots som el mateix”. En Mazen assenteix.

Takecarebnb i Airbnb

“Quan vam posar en marxa Takecarebnb, vam pensar que viure plegats temporalment era la forma més personal i intensa d’arribar a conèixer l’altre i de construir una relació sincera i duradora”, explica Grcic. Aquest va ser el motiu pel qual, inspirant-se en el concepte inicial de la plataforma, van triar el nom, tot i no tenir cap relació amb Airbnb. Ara, després de diverses reunions i del llançament des d’Airbnb de la iniciativa OpenHomes -que pretén animar els seus usuaris a obrir casa seva a refugiats i evacuats a través d’ONGs de tot el món com Takecarebnb-, sí que hi ha una “intenció de col·laboració” en ferm. Grcic es mostra oberta a iniciar un Takecarebnb a Catalunya. “Si algú decideix tirar-ho endavant, ja pot comptar amb mi!”, declara convençuda.