El Nobel de la pau dóna una injecció de moral a la UE
Els esforços d'Europa per reconciliar el continent i garantir la pau i la democràcia han merescut el Nobel de la pau. El premi arriba a una Unió Europea immersa en la pitjor crisi de la seva història.
BRUSSEL·LESLa Unió Europea (UE) viu la pitjor crisi econòmica de la seva història, però ahir va obtenir una injecció de moral i una empenta política gràcies a la concessió del premi Nobel de la pau. El comitè que atorga el premi va reconèixer l'èxit del projecte europeu en l'establiment de la pau i la democràcia a Europa. Segons els membres del comitè, la UE ha actuat com a factor estabilitzador, ha ajudat a transformar "gran part d'un territori europeu en guerra en un continent de pau" i ha contribuït a l'establiment de la democràcia i dels drets humans.
Si d'alguna cosa n'està especialment orgullosa la UE és d'haver estat capaç del que semblava impossible pocs anys abans del seu naixement: la reconciliació entre Alemanya i França després de la Segona Guerra Mundial i l'establiment de la democràcia. Des del naixement del projecte europeu el 1957 fins avui, Europa ha garantit la pau al Vell Continent i ha treballat a favor de la democràcia al seu territori i més enllà de les seves fronteres.
Revulsiu per superar la crisi
La UE ha actuat com a agent democratitzador en moments claus de la història, com la caiguda del Mur de Berlín, la Primavera Àrab i l'era postbèl·lica als Balcans, tot i que també ha rebut crítiques per la seva passivitat amb la Xina i amb Israel. Amb l'ampliació de la Unió a l'est d'Europa l'any 2004 i el procés actual per integrar exrepúbliques iugoslaves, la UE ha garantit l'estabilitat al continent. En moments difícils, els dirigents europeus sempre han apel·lat a l'èxit del projecte comunitari com a constructor de pau per tirar endavant. El Nobel de la pau pot ser en el context actual un revulsiu per superar la profunda crisi que afecta la Unió.
La notícia del Nobel de la pau va ser rebuda amb sorpresa a les institucions europees. La UE no figurava entre els favorits, però va aconseguir imposar-se a 231 candidatures, de les quals una quarantena eren organitzacions. La sorpresa va donar pas a l'alegria i a l'orgull dels dirigents comunitaris. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, el primer a sortir a valorar el premi, va destacar que el Nobel demostra que "fins i tot en moments difícils com aquest, la Unió és una font d'inspiració per als líders i ciutadans de tot el món". En un fet inèdit, el públic -format per periodistes i funcionaris europeus- va rebre les paraules de Barroso amb aplaudiments.
Al president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, la notícia el va enxampar de visita oficial a Finlàndia. Des d'Hèlsinki, Van Rompuy va assegurar que la UE és el principal constructor de pau de la història. "El Nobel ha premiat això", va dir. Ahir ningú a Brussel·les va saber aclarir del cert qui anirà a recollir el premi a Oslo ni a què es dedicarà la dotació del premi, gairebé un milió d'euros. Brussel·les estudia donar-ho a ONGs. A través de Twitter van sorgir diferents propostes: la comissària d'Interior, Cecilia Malmstrom, proposava que el premi el recollissin 27 nens i nenes, mentre que altres usuaris de la xarxa social demanaven destinar els diners al programa Erasmus, que té problemes de finançament.
Per Václav Klaus, "una broma"
L'allau de caloroses felicitacions procedents de molts països, expresidents, institucions i líders, entre les quals les del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i de la cancellera alemanya, Angela Merkel, contrasten amb el silenci del primer ministre britànic, David Cameron. El Regne Unit es va limitar a emetre un comunicat a través d'Exteriors. També escèptic es va mostrar el president txec, Václav Klaus, que va qualificar el Nobel de "broma pesada". El populista holandès Geert Wilders ironitzava preguntant-se si després del Nobel a la UE li donaran l'Oscar a Van Rompuy.
