Publicitat
Publicitat

EUROPA

Noruega enterra l’era del carbó

El fons sobirà del país deixa d’invertir en companyies que facin servir aquesta energia fòssil

Noruega va enterrar divendres definitivament l’era del carbó. El seu fons de pensions, una fortuna de 800.000 milions d’euros alimentada per la rica indústria del petroli d’aquest país, es vendrà totes les participacions relacionades amb empreses que utilitzen carbó. Es tracta del gest més important que s’ha fet fins ara en el marc d’un moviment global que clama per abandonar algunes energies fòssils.

El Parlament noruec va votar fa dos dies a favor d’acabar amb les inversions en companyies que depenen almenys en un 30% del carbó. I no es tracta d’una formalitat: la mesura entrarà en vigor l’any que ve. La decisió -que pot semblar paradoxal, ja que Noruega és un gegant mundial del petroli i el gas- donarà aire a les desinversions en energies fòssils, un moviment que va néixer fa tres anys com una idea acadèmica i que ha anat guanyant adeptes.

L’Església d’Anglaterra va anunciar el mes passat que el seu fons d’inversió, d’uns 12.500 milions d’euros, deixaria d’invertir en companyies involucrades en el carbó i les sorres bituminoses i l’asseguradora AXA va anunciar fa poc que retallaria en 500 milions d’euros les seves inversions relacionades amb el carbó. També la família Rockefeller, la fortuna de la qual prové de la companyia Standard Oil, va decidir l’any passat deixar d’invertir en combustibles fòssils, començant pel carbó.

No hi ha cap dubte que la decisió de diferents fons de vendre les participacions relacionades amb els combustibles fòssils no té cap impacte en l’immens mercat de capitalització de les empreses. Per aquesta raó molts actors han minimitzat el moviment de desinversió, especialment les companyies petrolieres, que el consideren simbòlic i poca cosa més.

Però decisions com la de divendres a Noruega són importants, ja que fan aflorar discussions que fins ara semblaven un tabú, explica Bob Massie, un veterà activista climàtic fundador de la Xarxa d’Inversors en Risc Climàtic. “S’estan posant les bases per a la transformació social i política en una qüestió clau que, fins ara, tothom evitava”, assegura.

L’acceleració del declivi

La desinversió en la ja prou malmesa indústria del carbó és més un moviment selectiu que no pas una acció global contra els combustibles fòssils. Però Jamie Henn, cofudador de 350.org, un grup que promou desinversions com aquesta, diu que el carbó és l’energia que més contamina i que decisions com la de Noruega “envien un senyal polític clar que accelerarà el declivi inevitable d’aquesta indústria i forçarà els governs a portar a terme una acció més àmplia”.

El 30% de dependència del carbó fixat per Noruega per desinvertir fa referència tant a les empreses que basen el seu model de negoci en aquest mineral -és el cas de les indústries mineres- com a les que obtenen algun percentatge de beneficis provinent del carbó, com les companyies energètiques que el cremen.