Publicitat
Publicitat

SUPERAR LA VIOLÈNCIA

Familiars i amics tornaran avui a l'illa per homenatjar les víctimes d'Anders Breivik

Noruega reviu la matança d'Utoya un any després

Mig miler de persones tornaran avui a l'illa d'Utoya per recordar els 69 familiars i amics morts per la bogeria de Breivik. Els noruecs han tancat ferides però el debat sobre el racisme continua obert.

El centre d'Oslo encara té ferides. Un any després, l'empremta física de l'atac d'Anders Behring Breivik és present al gran edifici central del complex governamental, que continua desert. Fa només uns dies que els serveis de neteja van acabar de retirar del tot les més de 4.300 tones de runa que va provocar l'explosió d'una bomba al centre del poder polític de la capital noruega, on van morir les primeres 8 víctimes del "monstre d'Utoya". El país, però, s'ha refet.

No feia ni un mes de la massacre que els supervivents i els familiars dels 69 morts en el tiroteig de l'illa d'Utoya van tornar a l'escenari de la tragèdia per confrontar-s'hi. Avui al migdia, les joventuts del partit laborista hi organitzaran una nova cerimònia d'homenatge en què participaran un miler de persones.

En el debat públic, Noruega sembla haver superat el trauma. Just després de la massacre i que Breivik assegurés que la seva bogeria va ser un atac en "defensa pròpia" contra "el multiculturalisme", la intenció de vot a l'extrema dreta va caure en picat. Un cop superada la desfeta de les últimes eleccions municipals, però, l'ultranacionalista Partit del Progrés, aferrat al discurs antiimmigració, va refent els seus suports. La societat noruega torna a estar capficada en un nou debat sobre la integració dels estrangers i el futur d'un campament de persones d'ètnia gitana que hi ha instal·lat als afores d'Oslo. Tant el primer ministre, Jens Stoltenberg, com el líder dels laboristes, Eskil Pedersen, asseguren que estan convençuts, però, que alguna cosa ha canviat. Hi ha més reacció ciutadana contra els comentaris racistes.

L'extrema dreta creix

Bjorn Ihler té 19 anys i és un dels supervivents de l'illa d'Utoya, on va perdre desenes d'amics. "Després dels atacs vam prometre que seríem més oberts així que hem de permetre que tothom pugui expressar les seves opinions, sense tenir en compte com són d'extremes -explica Bjorn amb convenciment-, la gent que és crítica amb la immigració ho ha de poder expressar sense que se l'associï a la matança del 22 de juliol de l'any passat". El jove resumia així les tensions que ha viscut Noruega durant aquest any. Primer amb la pèrdua de la innocència que va suposar la crueltat de la matança d'Utoya. Després, amb l'experiència de passar pel procés contra un Anders Breivik disfrutant de l'oportunitat de poder-se esplaiar. La sentència a la seva bogeria s'anunciarà a finals d'agost.

La policia va trigar vuit mesos a admetre tots els errors que hi va haver durant el rescat i per demanar disculpes a les víctimes.

Connexió europea

La matança d'Utoya va obrir un debat sobre l'extrema dreta arreu d'Europa. Un estudi fet públic al Regne Unit al març assegurava que "el 40% de simpatitzants de l'extrema dreta britànica defensen la violència davant un conflicte ètnic, racial o religiós. Matthew Goodwin, de la Universitat de Nottingham i coautor de l'estudi, reconeix que la massacre d'Oslo va influir en aquest panorama. "Per primera vegada en la història recent ha aparegut algú, Breivik, que essencialment va oferir una marca als aspirants a protagonitzar actes de violència d'extrema dreta".