Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

Obama desconcerta l’Amèrica Llatina: diàleg amb Cuba, duresa amb Veneçuela

Les sancions contra Maduro entelen la millora de la influència dels EUA a la regió pel desgel cubà

Pastanagues per a Cuba, bastons per a Veneçuela. Barack Obama ha desconcertat els països llatinoamericans amb una doble estratègia diplomàtica. Les recents sancions aprovades pel president nord-americà contra el govern veneçolà de Nicolas Maduro han entelat la millora de la influència dels Estats Units a la regió gràcies a l’anunci del restabliment de les relacions amb Cuba.

Durant els últims anys, Washington ha perdut pes a l’Amèrica Llatina. Alguns països s’han desplaçat cap a l’esquerra i s’han creat noves organitzacions regionals que exclouen els Estats Units, com la Unasur o l’ALBA. Mentrestant, països com la Xina, Rússia i l’Iran han anat ocupant l’espai que han deixat els nord-americans.

La desvinculació dels EUA amb l’hemisferi sud s’explica, en part, per la situació geopolítica actual i dels últims anys. “Hi ha parts del món, com per exemple el Pròxim Orient, amb problemes més grans, que han requerit l’atenció dels Estats Units”, explica Harold Trinkunas, analista de temes llatinoamericans del laboratori d’idees Brookings. Trinkunas recorda que durant l’última dècada la regió no tan sols s’ha mantingut estable sinó que ha experimentat grans millores econòmiques i s’hi han reduït els índexs de pobresa.

El desgel amb Cuba

Poc després de ser elegit president, Obama va prometre una nova relació amb els països llatinoamericans per recuperar la influència dels Estats Units. Però la carpeta cubana complicava aquest objectiu.

L’inici del desgel de les relacions entre Washington i Cuba, el desembre passat, va suposar una oportunitat per al govern d’Obama per millorar el seu lideratge a la regió. La decisió de l’inquilí de la Casa Blanca va ser celebrada per gairebé tots els líders llatinoamericans. En el seu discurs, Obama va reconèixer que la política d’embargament dels EUA contra Cuba no havia funcionat i que calia provar una altra via, la via del diàleg.

La pròxima Cimera de les Amèriques, que se celebrarà aquest abril a Panamà, consagrarà aquesta nova etapa entre dos vells enemics històrics. Però la trobada serà menys dolça del que el president Obama s’esperava. “Serà una cimera més àcida”, diu Trinkunas.

La seva decisió de declarar Veneçuela “una amenaça per a la seguretat nacional” ha rebut crítiques de líders llatinoamericans com el president de Bolívia, Evo Morales.

“Serà una llàstima. Alguns líders faran un xou i la cimera serà menys productiva”, lamenta el professor de la Universitat Internacional de Florida Eduardo Gamarra. Tot i així, per a Trinkunas, els Estats Units en poden treure alguns fruits, ja que han fet passos importants en tres esculls que debilitaven la influència dels EUA entre els països llatinoamericans: Cuba, la immigració i l’anomenada guerra contra la droga. “Obama no tan sols ha iniciat el diàleg amb Cuba, sinó que també ha fet alguns canvis en el sistema migratori i ha canviat la dura política contra les drogues del seu país”, afirma.

Contra el govern de Maduro

Tant Gamarra com Trinkunas creuen que les sancions contra Veneçuela reforçaran a curt termini el president Maduro. Des de la Casa Blanca s’insisteix que les mesures -que inclouen la congelació d’actius d’alguns funcionaris i la revocació dels seus visats- no són un càstig al poble veneçolà, sinó que posen sobre la taula els “abusos” del govern veneçolà contra la seva oposició.

Trinkunas creu que Obama també busca així silenciar algunes crítiques pel desgel cubà.