Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

Obama, tres fronts oberts per al nou mandat presidencial

El president nord-americà és el personatge de l'any per a la revista 'Time'. Tanca el 2012, però, amb reptes importants: el debat de les armes, la crisi de Bengasi i el precipici fiscal

El president dels Estats Units, Barack Obama, és el personatge de l'any per a la revista 'Time', que el qualifica com "l'arquitecte de la nova Amèrica". El líder nord-americà afronta en l'arrencada del seu nou mandat el debat de les armes, un informe crític sobre l'atac a Bengasi i unes dures negociacions fiscals.

  • Newtown: Una comissió farà propostes pel regular l'accés a les armes a partir de gener

"Aquest cop les paraules s'han de traduir en accions", va dir ahir el president dels Estats Units, Barack Obama, en una roda de premsa per anunciar la creació d'una comissió que elaborarà propostes concretes per evitar més massacres com la de Newtown.

El president va assegurar que l'objectiu és presentar aquest mateix mes de gener una reforma integral que va des del control de les armes de foc fins a una millora dels serveis mèdics per a malalts mentals i de l'educació. Concretament, va anunciar que donarà suport a propostes legislatives per prohibir les armes d'assalt i carregadors d'alta capacitat, i per endurir les inspeccions dels antecedents criminals i psiquiàtrics dels compradors d'armes.

Obama ha encarregat al vicepresident Joe Biden el lideratge d'aquesta comissió integrada per membres del seu equip de govern i de la societat civil. "Sabem que és un tema complex que desperta divisions polítiques i passions profundes", va reconèixer, però va advertir que "aquest fet no pot ser l'excusa per no fer res".

El president Obama ha fet del control d'armes de foc una de les prioritats del seu segon mandat. En altres ocasions s'havia mostrat a favor de noves regulacions, però mai fins ara -després de la matança de 20 nens i sis adults a l'escola de Sandy Hook- s'havia mostrat tan determinat a aconseguir un canvi en la cultura d'armes del país. Obama va apel·lar a un gran acord de tots els nord-americans, i per això els va demanar ajuda per fer que "el sentit comú prevalgui en aquesta lluita, per fer que els Estats Units siguin un lloc més segur".

El president va explicar que, com la majoria dels seus conciutadans, creu que la Segona Esmena protegeix el dret a tenir armes, i que no creu que els defensors i propietaris d'armes "estiguin en contra del sentit comú". "La majoria són responsables i acceptaran que un criminal no pot tenir una arma de guerra".

Malgrat tot, el president Obama es trobarà amb l'oposició d'una majoria republicana al Congrés, que es mostra molt reticent a noves regulacions per controlar l'accés a les armes de foc. Alguns legisladors conservadors, com el congressista de Carolina del Nord, Howard Cobble, consideren que encara és molt aviat per treure conclusions de la tragèdia de Newtown. "Crec que és més un problema de salut mental que un problema d'armes de foc", va dir Cobble. En canvi, el congressista republicà de Texas, Louie Gohmert, creu que ha arribat el moment de debatre la seguretat a l'escola i el dret dels mestres a portar armes.

Els demòcrates continuen elaborant les seves propostes legislatives i ahir van anunciar la creació d'una altra comissió contra la violència al Congrés. La pressió per augmentar el control d'armes segueix, però ningú sap si serà suficient o durarà prou per aconseguir un canvi real.

  • Líbia : Dimiteixen tres alts funcionaris pels errors de seguretat al consolat de Bengasi

Una investigació independent feta pública ahir sobre l'atac al consolat dels EUA a Bengasi l'11 de setembre, en què van morir l'ambaixador i tres nord-americans més, critica durament el departament d'Estat per les errades de seguretat comeses en aquesta legació diplomàtica.

L'informe conclou que els EUA no tenien personal de seguretat prou experimentat a Bengasi i van deixar en mans de les milícies locals la protecció del consolat sense assegurar-se prou la seva lleialtat. A més, la investigació acusa els funcionaris del departament d'Estat a Washington d'ignorar les peticions de la seva ambaixada a Trípoli per enviar més guardes i reforçar la seguretat dels seus interessos a Líbia.

"S'han detectat errors sistemàtics i lideratge i gestió deficients al més alt nivell tant al departament d'Estat com a la CIA -diu l'informe- que eren inadequats per a Bengasi i molt inadequats per fer front a l'atac que va tenir lloc".

Les contundents conclusions de l'informe van provocar ahir la dimissió de tres alts funcionaris del departament d'Estat, dos dels quals eren els màxims responsables de la seguretat de les ambaixades i un tercer al capdavant fins ara de l'àrea de relacions amb el Pròxim Orient.

L'atac a Bengasi i l'explicació de l'administració Obama del que va passar i qui en va ser el responsable es van convertir en dues qüestions espinoses de l'última campanya presidencial. La mateixa Susan Rice, ambaixadora dels EUA a les Nacions Unides, es va autodescartar fa pocs dies de la cursa per encapçalar el departament d'Estat a causa de les explicacions errònies que va donar sobre l'origen de l'acció.

L'encara secretària d'Estat, Hillary Clinton, va assegurar ahir que acceptava totes les recomanacions de l'informe, algunes de les quals són confidencials. "Per honorar els que hem perdut protegirem millor els que serveixen el nostre país a l'estranger", va assegurar Clinton, que ja ha implementat mesures per elevar la seguretat dels diplomàtics nord-americans.

  • Pressupost : Negociació fiscal, encallada i contra rellotge

El gran repte d'aquests dies del president Barack Obama és evitar l'anomenat abisme fiscal , és a dir, l'augment d'impostos i retallades socials que entraria en vigor automàticament a partir de l'1 de gener. La massacre de Newtown, però, ha eclipsat una negociació clau per a l'economia dels Estats Units, que continua estant encallada.

Obama i el seu partit no aconsegueixen un consens amb els republicans -que tenen la majoria de la cambra baixa- només 11 dies abans de la data límit. "El que ens separa són probablement uns centenars de milers de milions de dòlars", va dir ahir el president en roda de premsa. "La idea de posar en risc la nostra economia perquè no podem arribar a un acord no té sentit", va concloure.

Les esperances d'un pacte el cap de setmana vinent es van esvair dimarts quan el líder republicà a la Cambra de Representants, John Boehner, va presentar un pla B per evitar un increment dels impostos a les rendes inferiors a un milió de dòlars. Aquest pla va arribar només un dia després de la nova oferta d'Obama, que es mostrava disposat a cedir una mica per obtenir un pacte

El president ha ofert a l'oposició augmentar els impostos als nord-americans que guanyen més de 400.000 dòlars -en la primera proposta el límit se situava en els 250.000 dòlars-, ampliar els ajuts a prop de dos milions d'aturats i més retallades de la despesa social.

Obama va assegurar ahir que considera "incomprensible" que els conservadors no hagin acceptat la seva última oferta i va reiterar que està disposat a acceptar retallades dures per evitar l'abisme fiscal. Malgrat l'últim entrebanc, el president va dir que espera aconseguir un pacte abans de Nadal. Segons ell, després de l'huracà Sandy i l'horrible tragèdia de Newtown, els nord-americans "es mereixen" que els seus legisladors siguin capaços de separar les seves diferències polítiques per arribar a un acord.

Etiquetes