Obama fa història a Hiroshima però no demanarà disculpes
Nova YorkObama no demanarà disculpes, però la seva simple presència a Hiroshima és un gest agosarat que diu molt de com modifiquen els EUA el seu paper al món i del seu interès creixent per l’Àsia-Pacífic. Fa 71 anys un president nord-americà, Harry Truman, donava una ordre d’efectes devastadors: llançar Little Boy, la bomba nuclear que destruiria Hiroshima, i tres dies després una segona bomba portaria l’horror nuclear a Nagasaki.
Des d’aquells dies han passat per la Casa Blanca 11 presidents i cap ha trepitjat Hiroshima, almenys mentre estava en exercici. Probablement tenien bones raons per evitar-ho. Pesava la previsible reacció contrària de molts nord-americans que ho haurien interpretat com una debilitat, com la presentació de disculpes per una acció que estan convençuts que va salvar les vides de molts compatriotes. I també comptava l’oposició de la Xina, Corea del Sud i altres països veïns que van patir les agressions i els abusos del llavors Imperi Japonès.
Però, de Truman a Obama, han canviat moltes coses, als Estats Units i al Japó. Dos països que es van fer la guerra i ara són aliats sòlids, però que arrosseguen una herència dolorosa que supura per les cicatrius cada vegada que es remou el passat. La història d’uns Estats Units convertits en l’únic país que ha utilitzat una bomba atòmica, una decisió que defensa amb l’argument que va precipitar el final de la Segona Guerra Mundial i va evitar la mort de milers de soldats nord-americans. Uns nord-americans que encara mantenen viu el trauma de la destrucció de la seva flota al port hawaià de Pearl Harbour, en un atac sorpresa sense prèvia declaració de guerra. I la història d’un Japó primer imperial, després derrotat, colonitzat i ara, finalment, sobirà i desmilitaritzat. El Japó que Hiroshima va convertir en víctima, tapant els crims de guerra comesos durant aquells anys als països veïns, pels quals de manera només molt reticent i parcial s’ha disculpat oficialment.
També és un factor decisiu de canvi un Obama decidit a trencar tabús. Des del mateix Japó, on participa en la cimera del G-7, Obama va declarar que visitarà Hiroshima per subratllar els “riscos molt reals” de les armes nuclears i les urgències amb què s’ha d’actuar. El filtre de la realitat ha portat l’Obama que fa nou anys ja va exposar a Praga la visió d’un món lliure d’armes nuclears a reconèixer fa només dos mesos que aquest objectiu ell no el veurà realitzat. “Però hem començat -va escriure Obama-. Com l’única nació que ha utilitzat armes nuclears, els Estats Units tenen l’obligació moral de continuar liderant el camí per eliminar-les. Cap nació no pot portar a terme sola aquesta visió. És una tasca del món”, va afegir buscant complicitats.
Entre el passat i el futur
Per continuar aquesta tasca, Obama compta projectar cap al futur la visita d’avui a la ciutat d’Hiroshima per evitar les trampes del passat. El president ha de trobar el to just, l’equilibri entre l’empatia per les víctimes -els 200.000 morts d’Hiroshima i Nagasaki en un episodi que va obrir una nova dimensió de l’horror- i, alhora, evitar aparèixer com el president que demana perdó per una acció que la majoria dels seus ciutadans defensen.
La visita a Hiroshima no és una actuació aïllada, forma part de l’estratègia que l’administració Obama fa anys que està desenvolupant. El president nord-americà ha arribat al Japó des del Vietnam, on ha aixecat un embargament d’armes que s’havia mantingut durant dècades, i ha multiplicat els contactes per reforçar els lligams polítics, econòmics i militars amb uns països de la regió inquiets pel creixent protagonisme i activisme d’una Xina cada cop amb menys complexos i més vocació de potència.
