Obama va estendre l’espionatge de la NSA per atrapar ‘hackers’

WashingtonLa nova llei que limita els programes de l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units (NSA, sigles en anglès) és només el principi d’una reforma més profunda, segons Edward Snowden. Tan sols dos dies després de l’aprovació de la Freedom Act -que substitueix disposicions de la Patriot Act que permetien els programes de vigilància massiva de la NSA-, noves filtracions de l’exanalista de la CIA mostren que el president nord-americà, Barack Obama, va estendre l’espionatge de les agències d’intel·ligència de manera secreta a mitjans del 2012 per perseguir hackers i evitar atacs cibernètics o atemptats terroristes.

Aquests documents classificats, publicats pel diari The New York Times i la web de periodisme d’investigació ProPublica, revelen que el govern d’Obama va autoritzar la NSA a vigilar sense ordre judicial el trànsit a internet de nord-americans per tal de perseguir la pirateria informàtica procedent de l’estranger. El departament de Justícia va elaborar dos memoràndums secrets que permeten a l’agència d’intel·ligència fer aquest espionatge massiu a la xarxa.

“Encara existeixen molts programes de recollida massiva de dades -com registres financers o de viatge- que són més intrusius”, va assegurar Snowden dimecres en una entrevista al diari britànic The Guardian. El whistleblower creu que les restriccions a l’espionatge massiu demostren que “les males lleis no són per sempre”. “Si treballem tots junts, les podem canviar”, va dir.

Les noves revelacions destapen també que la vigilància a internet de nord-americans es va produir fins i tot quan la NSA no va trobar lligams amb governs estrangers. La Freedom Act posa fi a l’emmagatzematge per part de l’agència d’intel·ligència de dades de trucades telefòniques, però no toca alguns programes d’espionatge sense ordre judicial.

El govern nord-americà va defensar aquesta vigilància de la NSA a presumptes hackers i va assegurar que és necessària per protegir els ciutadans i les empreses nord-americanes de les activitats cada vegada més agressives de governs estrangers. “No hauria de ser cap sorpresa que el govern dels EUA intenti recollir informació sobre les potències estrangeres que intenten penetrar a la xarxa nord-americana i robar informació privada de ciutadans i empreses del país”, va explicar Brian Hale, portaveu de l’Oficina del Director d’Intel·ligència Nacional, al New York Times i la web ProPublica.

Aquest programa s’emmarca en un moment d’augment d’atacs cibernètics estrangers contra empreses nord-americanes, com els recents atacs procedents de la Xina contra companyia United States Steel Corporation o de Corea del Nord contra la productora Sony.

Reformes insuficients

Els defensors dels drets a la privacitat creuen que les noves revelacions mostren que les restriccions que introdueix la nova Freedom Act no són suficients. Per això, algunes organitzacions, com la Unió Americana per les Llibertats Civils o la Fundació Frontera Electrònica, demanen un canvi en les legislacions que permeten a la NSA vigilar les comunicacions de nord-americans amb l’estranger sense tenir una ordre judicial. Per als activistes, i per a Snowden, la lluita continua.

“Snowden ha de fer front a la justícia”

Les noves limitacions de l’espionatge massiu de la NSA no canviaran la situació d’Edward Snowden. El govern d’Obama considera que l’exanalista de la CIA “ha de fer front a la justícia”. “Snowden va cometre delictes molt greus”, va dir dilluns el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest.

Tot i així, creixen les veus que creuen que Edward Snowden hauria de rebre el perdó presidencial per les seves filtracions. “En lloc d’agrair a Snowden el seu servei públic i convidar-lo a tornar a casa, el govern nord-americà encara intenta arrestar-lo”, escriu el columnista de The New Yorker John Cassidy.