Publicitat
Publicitat

Obama marca els límits

L'advertència del president nord-americà, Barack Obama, al règim sirià que actuarà si fa ús o mobilitza l'armament químic torna a posar sobre la taula el dilema de la intervenció internacional. És, de fet, un dilema que en realitat no existeix, perquè a Síria ja s'hi està intervenint, amb sancions, pressió diplomàtica i, d'una manera mig encoberta, amb el subministrament d'armes, entrenament, material logístic, de comunicacions, etc. La qüestió és si aquesta intervenció s'hauria de mantenir així o hauria d'evolucionar cap a una intervenció militar en tota regla, tant si es decideix unilateralment com si es fa amb l'aval de l'ONU.

Caldria veure, de tota manera, si una intervenció comptaria amb el suport de la població i si tindria conseqüències més positives que les d'experiències veïnes com l'Iraq. De moment, la intromissió internacional ha jugat un paper força negatiu: ha donat temps al règim i, si bé ha proporcionat als rebels més força d'atac, també ha afavorit la radicalització i militarització de la revolta.

A Obama l'inquieta sobretot que Al-Assad obri la caixa dels trons regional. Les armes químiques no només es podrien usar contra la població, sinó que podrien anar a parar a mans d'indesitjables i, per tant, constituir una amenaça per a l'entorn i, especialment, per a Israel. L'advertència respon, doncs, probablement, a interessos més enllà del benestar o la protecció del poble sirià, i si en alguna cosa coincideix la comunitat internacional, Rússia i la Xina incloses, és a evitar que el conflicte esquitxi el veïnatge. El més lamentable i, com a mínim èticament qüestionable, és que les armes químiques marquin un límit moral i en canvi no ho facin les massacres de civils, incloent-hi dones i nens assassinats cruelment, o els més de 20.000 morts.

El cantó positiu de l'amenaça d'intervenció és la seva càrrega dissuasòria i que Al-Assad se senti menys segur, sobretot ara que el règim es va fissurant, i que estigui cada dia més contra les cordes. Tot i així, és difícil d'aventurar fins on pot arribar en l'ús de la força.

La pèrdua d'immunitat

En qualsevol cas, la percepció de pèrdua d'immunitat pot anar bé al successor de Kofi Annan, Lakhdar Brahimi, que, davant la missió impossible com a nou enviat de l'ONU i la Lliga Àrab, haurà d'aprofitar qualsevol as a la màniga o element de pressió a l'abast.

D'entrada ja se senten veus del règim que apunten que Baixar al-Assad podria estar disposat a negociar la dimissió, un canvi transcendental en la retòrica de 17 mesos de conflicte i un primer pas cap a l'anhelada transició pactada de la comunitat internacional.