Publicitat
Publicitat

EL CONFLICTE SIRIÀ

Washington tem pel futur de l'arsenal químic sirià si el règim se sent acorralat o si hi ha un buit de poder

Obama prepara un pla per a la fi d'Al-Assad

Amb el convenciment cada cop més arrelat que els 42 anys de poder de la família Al-Assad a Síria estan arribant al final, l'administració Obama ha començat a treballar en un pla de contingència per si cau el govern de Damasc. Washington està especialment preocupat pel destí de les armes químiques que estan en mans del règim i que el president Baixar al-Assad podria utilitzar contra les forces opositores i la població civil.

Oficials del Pentàgon han obert converses amb el ministeri de Defensa israelià per si Tel Aviv estaria disposada a actuar per destruir instal·lacions militars sirianes. Així ho haurien confirmat dos membres de l'administració Obama, que també van precisar que Washington no advoca per un atac que podria proporcionar nous suports a Al-Assad contra la interferència israeliana.

Barack Obama va trucar dimecres al president rus, Vladímir Putin, per demanar-li que pressioni Baixar al-Assad perquè abandoni el poder. Moscou s'hi nega. Un comunicat posterior de la Casa Blanca reconeixia "les diferències entre els dos governs sobre la qüestió siriana" però assegurava que se seguiria treballant conjuntament. El xoc d'ahir al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, amb el veto rus i xinès a una resolució internacional, va obrir encara més la ferida.

El règim s'esfondra

Diplomàtics i militars nord-americans estan convençuts que l'atemptat de Damasc contra la cúpula de la seguretat del règim representa un moment crucial en el conflicte. "Al-Assad és un valor esgotat des del punt de vista de la història", assegurava el portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney. "No formarà part del futur de Síria".

Segons Carney, l'atac de dimecres també desvirtua els arguments de Moscou quan diuen que forçar la sortida d'Al-Assad provocaria encara més violència. La Casa Blanca sosté que mantenir Baixar al poder "incrementarà la inestabilitat i el bany de sang".

Només unes hores després de l'atemptat, els Estats Units van anunciar noves sancions contra una trentena de membres del govern sirià amb l'objectiu de posar encara més pressió sobre els aliats d'Al-Assad i promoure les desercions.

Entre bastidors, els plans de l'administració nord-americana han començat a virar ràpidament cap a un nou escenari per preveure què cal fer després de la caiguda del govern de Baixar al-Assad i com serà la fi del règim. La gran preocupació -segons reconeixen fonts d'aquesta administració- és que, en plena desesperació, Al-Asssad decideixi utilitzar armes químiques per intentar sufocar una revolta que li va guanyant la partida. "El govern sirià té la responsabilitat de preservar els seus estocs d'armes químiques, i la comunitat internacional ha de poder controlar que cap responsable sirià violi les seves obligacions de protecció de l'arsenal", especificava el portaveu de la Casa Blanca.

La posició dominant a Washington és que Al-Assad només utilitzarà armament químic com a últim recurs. Fer-ho suposaria "creuar una línia vermella que canviaria tota la natura de les discussions que hi ha hagut fins ara", adverteix Martin Indyk, antic ambaixador dels Estats Units a Israel i director del programa sobre Relacions Internacionals de la Brookings Institution. "Hi hauria una determinació internacional aclaparadora per aturar-lo", especula Indyk, convençut que fins i tot Rússia ja no podria seguir emparant el règim davant el Consell de Seguretat de l'ONU.

Robert Malley, investigador de l'International Crisis Group, afegeix també una altra preocupació per a l'administració Obama: que l'arsenal químic pugui caure en altres mans, incloses les d'Al-Qaida. Segons Malley, "el règim d'Al-Assad s'esfondra a poc a poc, però encara no se sap com serà exactament la caiguda". "Podria ensorrar-se definitivament a Damasc -especula- o desfer-se per zones, deixant de banda les àrees on els alauites són majoria". Segons l'investigador, Washington és a punt d'aconseguir el que volia: "Una caiguda del règim sense haver de recórrer a la intervenció militar".

Pressió sobre Obama

A més d'intentar evitar que el govern d'Al-Assad utilitzi armes no convencionals, els Estats Units també haurien de treballar per assegurar que la minoria alauita, a la qual pertany el president i fidel encara al règim, no sigui massacrada un cop el seu protector desaparegui.

Barack Obama ha estat fins ara el blanc de les crítiques d'una part dels Republicans del Congrés, partidaris d'una intervenció militar a Síria, i del seu oponent a les presidencials, Mitt Romney, que es va pronunciar obertament a favor d'armar l'oposició.

L'administració nord-americana oficialment no ha armat els rebels però ha ofert ajut financer i ha donat suport a l'oposició siriana en els seus esforços per deslegitimar Al-Assad.