HISTÒRICA DECISIÓ JUDICIAL
Internacional 29/06/2012

Obama salva la reforma sanitària

Obama afronta la reelecció amb una victòria moral. El Tribunal Suprem va avalar ahir la seva reforma sanitària, que els republicans ja han dit que derogaran si guanyen les eleccions presidencials.

Núria Ferragutcasas
3 min
PREGÀRIES AL SUPREM 
 Uns líders religiosos preguen amb una Bíblia i el text de la reforma sanitària ahir davant el Suprem.

WASHINGTONNi tocat i encara menys enfonsat. La reforma sanitària dels Estats Units, el vaixell insígnia de la presidència de Barack Obama, es mantindrà flotant com a mínim fins a les eleccions presidencials d'aquest novembre. El Tribunal Suprem del país va avalar ahir la polèmica llei després de considerar que l'obligació per a tots els nord-americans de contractar una assegurança mèdica -l'anomenat "mandat individual"- és constitucional.

Es tracta d'una decisió inesperada, presa per un Suprem dividit, que va proporcionar un triomf en majúscules a Obama pocs mesos abans de les eleccions. El president salva així la mesura estrella del seu mandat i millora les expectatives de mantenir-se a la Casa Blanca. "La decisió és una victòria per a tots els ciutadans, més enllà de les posicions polítiques de cadascú", va afirmar ahir Obama en un breu missatge des de la Casa Blanca. A més, va recordar alguns dels beneficis que suposarà la llei, com ara l'accés als serveis sanitaris per als 30 milions de nord-americans que avui no tenen pòlissa mèdica i la prohibició de la discriminació de pacients amb malalties preexistents.

El president va demanar als seus conciutadans i a la classe política "no reobrir les discussions que van dividir el país durant la tramitació de la llei". Per Obama, el país "no es pot permetre el luxe" de tornar a les mateixes "batalles polítiques de fa dos anys". "Ara el més urgent és tornar a posar la gent a treballar, reduir el nostre deute i reconstruir la nostra economia", va dir.

Els republicans es mobilitzen

La lluita, però, és lluny del final. Els republicans van tornar a fer sonar els tambors de guerra tan bon punt es va saber la sentència. El candidat republicà a les pròximes eleccions presidencials, Mitt Romney, va prometre que derogarà la reforma d'Obama si arriba a la Casa Blanca i va demanar al poble dels Estats Units que derroti el president Obama a les urnes per aconseguir-ho.

Segons els experts polítics, Obama salva els mobles amb la resolució del Suprem però no garanteix la seva reelecció, ja que, aquest novembre, els votants tindran els ulls posats en l'economia i no en el sistema sanitari. Per la seva banda, els republicans es queden sense el seu principal argument: la inconstitucionalitat de la reforma sanitària.

Tot i així, per William Galston, politòleg de l'Institut Brookings, la decisió ajustada dels nou jutges mobilitzarà els republicans per obtenir la victòria del seu candidat, Mitt Romney, aquest novembre. "El procés electoral és l'únic recurs que els queda per derogar la reforma sanitària", va assegurar Galston.

La confusió inicial

Centenars de persones es van manifestar ahir davant del Tribunal Suprem amb pancartes a favor i en contra de la reforma sanitària. "Ningú hauria de morir o declarar-se arruïnat perquè no pot pagar el metge", va lamentar Katherine Prather, estudiant de medicina, poc abans de saber-se la resolució.

La publicació de l'esperada sentència va provocar primer crits d'eufòria i abraçades entre els partidaris del Tea Party i militants republicans. Una confusió inicial que es va originar quan els jutges del Suprem van declarar inconstitucional l'argument del govern d'Obama per justificar el "mandat individual", que obliga a comprar una assegurança mèdica.

Els jutges van assegurar que la llei de comerç no permet que el Congrés imposi als ciutadans l'obligació de contractar cap pòlissa. No obstant això, van decidir mantenir aquest "mandat individual", una peça clau de la reforma, perquè consideren que les multes que es preveuen per als que no vulguin comprar una assegurança mèdica són, en realitat, un impost. I per tant, sota la base d'una altra llei, la impositiva, es pot considerar constitucional.

La històrica i ajustada sentència del tribunal va ser possible gràcies el vot de qualitat del jutge conservador John Roberts, nomenat pel president republicà George W. Bush, que es va unir al vot dels quatre magistrats liberals.

stats