LA NOVA JIHAD
Internacional 15/11/2015

Objectiu dels atacs de París: una escalada a Síria i acorralar els musulmans d’Europa

La milícia jihadista internacionalitza la seva acció en un moment de debilitat al Pròxim Orient

Cristina Mas
5 min
mapa síria

BarcelonaDesprés d’haver-se atribuït l’atac a l’avió rus que es va estavellar al Sinaí, i l’atemptat a Beirut que va deixar 43 morts dijous, l’Estat Islàmic reivindicava ahir l’atemptat múltiple a París, el més mortífer que ha patit Europa des de la massacre a l’estació d’Atocha de Madrid. Una acció que s’inscriu, segons els experts consultats, en una lògica sanguinària d’acció-reacció de què la milícia jihadista espera treure rèdit.

Demostració de força

L’Estat Islàmic ha patit retrocessos a Síria i l’Iraq

Atacar el cor de París un divendres a la nit amb els restaurants plens de gent, fer una massacre en una sala de concerts en un país en alerta màxima des dels atemptats del gener i amb les fronteres controlades per la celebració imminent de la Cimera del Canvi Climàtic, en què participaran tots els líders mundials, és tota una demostració de força. Fer-ho, a més, amb tres equips coordinats demostra una capacitat organitzativa que depassa de molt les accions individuals de llops solitaris.

Tot un cop d’efecte, després que en els últims mesos els combatents de l’Estat Islàmic (EI) han patit un desgast significatius en el seu autoproclamat califat entre Síria i l’Iraq. Divendres els peixmergues del govern autònom kurd del nord de l’Iraq van reconquerir la ciutat de Sinjar (a l’oest del país), que els islamistes controlaven des de fa 15 mesos. La conquesta és un avenç estratègic: ha permès tallar la carretera 47, que comunica Raqqa amb Mossul, els feus de l’EI a Síria i l’Iraq, i que constitueix una de les principals rutes d’abastiment dels jihadistes. El mateix dia, una coalició de grups àrabs i kurds foragitava l’Estat Islàmic del poble d’Al-Hol, al nord-est de Síria. Charlie Winter, expert en jihadisme, ho resumeix així: “Si l’EI no té èxit en el seu teatre d’operacions estendrà la seva violència a nivell regional i a Occident”.

França: objectiu prioritari

Hollande i una societat diversa, en el punt de mira

En el comunicat de reivindicació dels atacs difós ahir, l’Estat Islàmic acusava França “d’atacar els musulmans del califat amb la seva aviació” i assegurava que la “tempesta” continuarà mentre continuï la campanya dels “croats”. París forma part de la coalició dels Estats Units que bombardeja l’Iraq i també, des del setembre, es va incorporar als bombardejos a Síria.

I és que centenars de francesos s’han incorporat a l’Estat Islàmic atrets per les seves promeses de construir un nou estat on puguin viure d’acord amb els seus principis. Ahir la Fiscalia de París confirmava que almenys un dels atacants era de nacionalitat francesa. Els serveis de seguretat francesos tenen identificades unes 1.800 persones al seu territori vinculades d’alguna manera amb l’EI. Almenys 550 han viatjat des de França a Síria per incorporar-se a les seves files, i la meitat ja haurien tornat al país. Bona part dels bombardejos ordenats pel govern de François Hollande a Síria s’han centrat particularment en les zones on se sabia que hi havia jihadistes francesos, per evitar que retornin i atemptin a França.

Provocar l’enemic

La vella tàctica d’acció-reacció: arrossegar París a dins del vesper

Un atemptat amb desenes de víctimes civils és una estratègia de provocació per generar una resposta militar exagerada i sense un objectiu clar, com va passar amb la invasió de l’Iraq i l’Afganistan després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 als Estats Units. Jean Pierre Filiu, expert en jihadisme de Sciences Po, ho advertia a l’abril en una entrevista a l’ARA: “Si tenim una matança terrorista a Europa, els mateixos que avui diuen que a Síria no hi hem de fer res exigiran una intervenció militar demagògica. I aleshores haurem caigut en la trampa de l’Estat Islàmic: provocar una sobrereacció militar”.

Hollande ja ha promès “tornar el cop” dins i fora de França i, si decideix implicar-se més en el conflicte sirià, també haurà d’assumir les conseqüències d’una altra intervenció occidental al Pròxim Orient sense cap perspectiva d’èxit a curt termini.

Filiu feia més d’un any que alertava del risc d’un gran atemptat a Europa. “Era absolutament previsible: la pregunta no era què passaria sinó quan”, afirmava ahir en una entrevista a France Inter. I afegia: “Vaig dir que els atemptats de Charlie Hebdo i el supermercat kosher de París eren només el principi, i el que va passar divendres no és el final”. Per a l’expert en jihadisme, els combatents de l’Estat Islàmic “viuen en una lògica apocalíptica. Per a ells és la fi del món i l’entrada de Putin en la guerra de Síria ha intensificat aquesta angoixa apocalíptica. Són criminals que han passat a l’acció perquè creuen que el seu món s’acaba”, afegia. Efectivament, des del 30 de setembre, quan va començar la campanya de bombardejos russos en suport al règim de Baixar al-Assad, la guerra s’ha intensificat a Síria. El país s’ha convertit definitivament en el terreny de batalla on han implosionat totes les tensions d’una regió tan maltractada del planeta com el Pròxim Orient i on alhora rivalitzen les potències regionals i internacionals.

Filiu insisteix que cal anar a l’arrel del problema, que és la guerra de Síria, i buscar una sortida al conflicte que parteixi de la base que el principal responsable de les atrocitats que pateix la població és el règim sirià, que instrumentalitza el terror de l’Estat Islàmic per mantenir-se al poder.

Trencar la convivència

Els jihadistes volen convertir els musulmans d’Europa en ostatges

Però els jihadistes no pretenen només provocar canvis al territori on s’han fet forts, sinó que necessiten també continuar reclutant combatents d’arreu del món. A Europa això vol dir desestabilitzar les societats i sobretot acorralar les comunitats musulmanes, aprofitant el seu desarrelament, sobretot entre els joves, que etiquetats com a “segona o tercera generació” no acaben de sentir-se mai part de les societats europees. “Volen atacar Europa on més mal poden fer: en l’equilibri de la convivència”, alerta Eduard Soler, analista del Cidob. És el vell discurs del xoc de civilitzacions, cobert amb la parafernàlia religiosa, que pretén imposar la imatge d’un món binari, d’un “estàs amb mi o contra mi”, en què els musulmans europeus queden entre l’espasa i la paret. I trencant la convivència esperen tenir més voluntaris disposats a unir-se a les seves files.

Filiu ho explicava ahir en termes encara més contundents: “ Són bàrbars que busquen represàlies. Amb gran dolor dic que el que volen és que avui a París i a França es matin musulmans com a resposta al que ha passat. El que volen és una guerra civil a França”.

Un cap de l’Estat Islàmic mort, segons els EUA

El Pentàgon va assegurar ahir haver matat el líder de l’Estat Islàmic a Líbia, l’iraquià Abu Nabil, també conegut com a Abd Zayd al Zubaydi. El terrorista hauria mort en un bombardeig aeri llançat pels Estats Units divendres a la nit al país nord-africà. Segons Peter Cook, portaveu del departament de Defensa dels EUA, l’operació es va autoritzar “abans de l’atac terrorista” de París, que l’Estat Islàmic ha reivindicat en un comunicat oficial. Cook va assegurar ahir que l’atac aeri és una demostració que perseguiran “els líders de l’EI sigui on sigui que operin”. Respecte a la figura d’Abu Nabil, el portaveu va informar que havia sigut “membre durant molt temps d’Al-Qaida” i que “era el principal líder de l’EI a Líbia”.

stats