Publicitat
Publicitat

ENTREBANCS D'UN PROCÉS DE PAU

Santos opta a ser reelegit el 2014 i té pressa per tancar el conflicte

Ofensiva de l'exèrcit contra les FARC en plena negociació

La guerra no té treva a les selves colombianes malgrat les negociacions de pau amb les FARC. Vint guerrillers van morir diumenge a la matinada en un bombardeig de l'exèrcit sobre un campament.

Mentre a Cuba, a l'Havana, les delegacions del govern colombià i de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) fa quinze dies que negocien, els combats a les selves colombianes no hi entenen de treves. L'últim episodi, conegut diumenge a la matinada, deixa un balanç de més de vint morts en un bombardeig sobre un campament guerriller al sud del país.

I és que el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, no s'ha cansat de repetir-ho des que es va conèixer, a finals d'agost, l'acord entre les dues parts per asseure's a negociar: "Sense acord de pau no hi haurà un alto al foc". I això vol dir que té intenció de seguir debilitant les files de la guerrilla marxista, actualment amb uns 8.500 membres segons xifres oficials, per forçar-los a arribar a un acord com més aviat millor.

Amb aquesta voluntat de no cedir ni un pam de terra, Santos també pretén guanyar-se el suport d'una gran part de la societat colombiana, liderada per l'expresident Álvaro Uribe, que aposta únicament per un desenllaç bèl·lic del conflicte. Alhora, vol evitar que les FARC surtin reforçades en cas que el procés fracassi, com va passar en l'últim intent de pau, conegut com els diàlegs del Caguán i protagonitzat entre el 1998 i el 2002 per l'aleshores president, Andrés Pastrana.

Les FARC, en canvi, han decretat una treva de dos mesos coincidint amb l'inici de les negociacions de pau i de les vacances de Nadal que posa fi a les hostilitats militars i als atacs a infraestructures. Una treva que va començar el 20 de novembre i que va ser acollida amb escepticisme pel govern, que es manté ferm en la seva posició: l'exèrcit no aturarà les operacions contrainsurgents.

Tot plegat porta a situacions com la viscuda dissabte a la nit i coneguda diumenge a la matinada, quan segons l'exèrcit haurien mort una vintena de guerrillers, dels quals fins ara se n'han trobat set cossos. Els insurgents, que formaven part de la columna mòbil coneguda com a Mariscal Sucre -una de les unitats d'elit de les FARC-, van morir en un bombardeig de l'aviació contra un campament situat al municipi de Ricaurte, molt a prop de l'Equador.

Moral minvada

En els últims anys, els bombardejos contra campaments rebels han minvat la moral de les seves files i han decantat a favor de l'estat un conflicte que de per si és desigual. Mitjançant operacions aèries, l'exèrcit va matar l'any 2008 el número dos de les FARC, Raúl Reyes, i el 2010 el seu cap militar, el Mono Jojoy. Més traumàtica va ser la mort, fa tot just un any, del seu líder, Alfonso Cano, juntament amb desenes de guerrillers.

A aquest escenari s'hi sumen les presses de l'executiu per obtenir resultats. Santos afronta un procés de reelecció a principis del 2014 i ja ha deixat clar que com a molt tard el novembre del 2013 vol acords sobre la taula per poder-se presentar com el president capaç de posar fi a un conflicte armat, polític i social de gairebé mig segle, el més llarg de l'Amèrica Llatina.