Publicitat
Publicitat

Onada d’atemptats a Tailàndia

Almenys quatre persones han mort en atacs coordinats en diversos punts del país

Quatre persones van morir i una trentena més van resultar ferides al sud de Tailàndia en una cadena d’atemptats amb bomba executats de manera coordinada entre dijous a la nit i divendres al matí. Cap grup va reivindicar l’acció, que afegeix incertesa en la delicada situació política del país, governat per una junta militar des de fa més de dos anys.

Les explosions van tenir lloc quatre dies després de l’aprovació en referèndum d’una nova Constitució que consolida la interferència de l’exèrcit en la vida política tailandesa. En total hi va haver onze explosions en sis províncies on es concentra el gruix de la indústria turística del país, un dels pocs sectors de l’economia que encara rutllen, i que hauria sigut l’objectiu principal dels autors. El lloc més afectat va ser Hua Hin, una ciutat situada a uns 200 quilòmetres al sud de Bangkok, on estiueja la família reial. Aquí hi van explotar quatre de les bombes -totes de fabricació casolana i detonades amb telèfon mòbil-, que van causar dos morts i més de vint ferits, deu dels quals turistes europeus.

Els atemptats són els més greus que pateix Tailàndia des de l’explosió ara farà un any d’una altra bomba en un temple de Bangkok que va causar vint morts, la majoria turistes xinesos, i per la qual van ser acusats i detinguts dos uigurs que haurien actuat en revenja per la deportació dies abans de refugiats d’aquesta minoria a la Xina.

Les autoritats no van voler qualificar els atemptats com un acte de terrorisme i van preferir parlar de “sabotatge local”, en un intent d’evitar perjudicar el turisme, que representa el 10% de l’economia. La junta militar també va insistir a negar qualsevol vincle dels atacs amb el terrorisme internacional o amb els independentistes de l’extrem sud del país. Poc després de les explosions, diversos analistes assenyalaven les semblances entre aquests atemptats i les tàctiques habituals d’aquesta insurgència a les províncies frontereres amb Malàisia, en conflicte des de fa 12 anys. Fins ara, però, els insurgents han limitat les seves accions a la seva zona d’influència i uns atemptats com els d’aquests dies suposarien una escalada inèdita del conflicte.

El govern culpa l’oposició

El govern, en canvi, va preferir apuntar cap als seus adversaris polítics, suggerint una relació entre les bombes i l’aprovació de la controvertida Constitució. “Les bombes són un intent de crear caos i confusió”, va dir el cap de la junta, Prayut Chan-o-cha, que es preguntava: “Per què hi ha hagut aquestes bombes just ara, quan el país avança cap a l’estabilitat i una millor economia?” El destinatari de les indirectes són grups vinculats a l’ex primer ministre Thaksin Shinawatra, que lidera un moviment polític que ha guanyat totes les eleccions des del 2001 però que ha sigut apartat del poder dues vegades en cops d’estat.

La sospita sobre aquests col·lectius, amb antecedents de violència i contraris a les elits monàrquiques que controlen l’exèrcit i la burocràcia de l’estat, es va veure reforçada pel simbolisme que suposa atacar un indret com Hua Hin, vinculat a la corona, el dia que el país celebrava l’aniversari de la reina Sirikit. “Les forces opositores que van perdre el referèndum tenen incentius per mostrar-se desafiants i plantar cara al règim”, assenyalava el politòleg Thitinan Pongsudhirak.