Internacional 09/06/2012

Oskar Lafontaine: "Bill Clinton no podia regular els mercats perquè la borsa li va pagar la campanya"

C.c.
2 min
Oskar Lafontaine en el congrés de Die Linke el 2 de juny a la ciutat de Göttingen.

Oskar Lafontaine és un polític carismàtic i intel·ligent que porta penjada l'etiqueta d'incòmode. Fa només uns dies que ha plegat de Die Linke, el partit referent de l'esquerra alternativa a Europa, debilitat per les lluites internes. Ha marxat de sorpresa, com ho va fer el 1999 quan va abandonar el govern del socialdemòcrata Gerhard Schröder i es va convertir en una de les veus més crítiques del partit, fins que en va sortir per crear una nova formació més a l'esquerra. L'SPD encara no l'hi ha perdonat.

¿Ha arribat el moment electoral de l'esquerra antiausteritat?

Estem assistint a la desconstrucció política i social d'Europa, i l'esquerra s'estén com un moviment de renovació. La primera sorpresa ha estat que François Hollande hagi guanyat la presidència a França amb propostes de l'esquerra tan decisives com que el Banc Central Europeu pugui donar diners directament als governs i no als bancs. Sense polítiques de creixement com les que defensa Hollande no aconseguirem pagar els deutes ni crear ocupació.

Vostè lloa Hollande, i l'excanceller Gerhard Schröder va donar suport electoral al conservador Nicolas Sarkozy.

Va ser un acte d'honestedad de Schröder. La política de Sarkozy s'assemblava molt als errors que ell va cometre com a canceller.

Va ser Schröder qui va iniciar les reformes que ara Alemanya reclama a la resta de la Unió Europea.

Van ser reformes per abaixar salaris. Una gran ximpleria econòmica. Si els europeus comencem a competir entre nosaltres per veure qui abaixa més els salaris serà un desastre. En canvi, estic d'acord que els sous s'han d'adaptar a la productivitat.

Així Alemanya no és el model?

No es pot curar una economia ofegant-la. Si això no s'entén no hi ha solució possible. La crisi ha demostrat que els bancs estan tan interconnectats que als estats els queda poc a fer-hi. Si no hi ha una regulació global, com a mínim s'hauria de fer a escala europea.

¿Creu en una unió política i econòmica europea?

És l'única alternativa. O fem un govern econòmic europeu o l'euro s'enfonsa.

I què creu que passarà?

Sincerament, no ho sé. No perdo l'esperança que els polítics siguin capaços de tirar-ho endavant. El que és evident és que Alemanya és clau a Europa i nosaltres intentarem influir en el govern alemany.

Però la popularitat de Die Linke ha caigut els últims anys. El seu rival directe per vots és el Partit Pirata.

Reconec que ens hem permès massa disputes personals i la gent hi ha reaccionat retirant-nos el suport. Confio que després del congrés que acabem de celebrar deixarem els personalismes a banda.

¿L'èxit de l'esquerra alternativa representa també un fracàs per a la socialdemocràcia?

Els partits socialdemòcrates s'han acabat convertint al neoliberalisme. Quan jo era ministre de Finances, a finals dels 90, hi havia una majoria de centreesquerra a la UE. Alguns vam plantejar que havia arribat el moment de regular els mercats financers però el mateix Schröder , i sobretot l'aleshores president dels Estats Units, Bill Clinton, s'hi van oposar. Clinton em va dir que la borsa havia finançat la seva campanya, així que ell no podia prendre una mesura com aquesta. En aquella època tots estaven en contra meu [ho diu amb certa satisfacció].

stats