Ossama Mohammed: “La revolució ens va fer somiar en una nova Síria”
El cineasta és el director de ‘Syria self-portrait’, el DVD del qual es podrà adquirir dissabte i diumenge amb l'ARA
BarcelonaEl maig del 2011 el cineasta Ossama Mohammed va volar de Síria a Canes per participar en un debat, sense saber que no faria servir el bitllet de tornada. Exiliat a París des de llavors, rastreja la xarxa a la recerca d’informació sobre el que passa a Síria i troba un material colpidor: imatges pures, brutals, rodades per un poble revoltat contra la injustícia. Un dia contacta amb la Simav, una jove mestra que, jugant-se la vida, continua donant classes a Homs i enregistra imatges belles i desesperades d’una ciutat destrossada.
Com va saber que ja no podria tornar a Síria?
Un amic em va trucar mentre era a Canes perquè havia vist el meu nom en una llista negra. Probablement per culpa d’un manifest que vam impulsar els cineastes sirians quan el règim va començar a matar gent als carrers. El van firmar Godard, Ken Loach... Més de 1.700 firmes. La meva també.
El film conté vídeos baixats d’internet. Com els fa encaixar en una obra de cinema?
És fàcil, són imatges plenes de metàfores que resumeixen la història del nostre país. No les he rodat jo, però què importa? Són imatges extraordinàries que explicaven una història, això és tot.
El punt d’inflexió del documental és l’aparició de l’activista Simav.
Al principi només tenia el missatge que em va escriure, que ja era molt poderós. Però, quan va començar a enviar-me imatges, va deixar de ser un personatge per convertir-se en coautora. Així passem del pla general, el poble sirià, al primer pla, la Simav. Com al cinema clàssic.
Com està ara la Simav, per cert?
Físicament bé. Però el seu cor pateix. Ara viu a Turquia, però ella vol tornar a Síria i ajudar la gent. És un moment molt dur per a tothom. L’esclat de la revolució ens va fer somiar en una nova Síria, però ara les alternatives són l’exili o quedar-se atrapat entre dos monstres a Síria. Una elecció terrible.
¿Codirigir amb vostè Siria self-portrait li ha portat problemes?
No, els mateixos que abans. La busquen els islamistes i el règim, perquè creu en la igualtat i la llibertat. El que més odien els dos bàndols.
¿És difícil treballar des de l’exili en un documental sobre el patiment del seu poble?
És molt dolorós. Però em resisteixo a definir-me com a exiliat. A més, els emigrants de Síria ja som majoria.
Quina és la seva visió actual sobre la situació a Síria?
Crec que la tragèdia del poble sirià no pararà de créixer. Síria està ara en mans del diable: el règim, els islamistes i fins i tot l’anomenat món lliure.
